PATRIMONI VALLER QUASI DESCONEGUT: Els personal del SEPE condiciona i millora el paratge de Sant Llorenç d'Alcudiola, l'ermita rural vallera dels segles XVI-XVII

El personal contractat pel SEPE que coordina el regidor de Serveis Públics, Enric Cuñat, de Compromís, en col·laboració amb l'àrea d'Agricultura, que presideix Zeus Grau, d'EU, han efectuat tasques de condicionament del paratge i voltants de l'ermita rural de Sant Llorenç d'Alcudiola, també coneguda com a Sant Llorenç de Favara en estar a tocar el terme d'aquesta localitat de la Ribera.

El treball ha estat executat per un dels grups de les  25 persones desocupades i contractades des de l'àrea de Foment Local, dirigida per Josep Llàcer de Compromís, amb la missió de realitzar tasques de neteja en les zones rurals. de Tavernes, recreatives,  camins del terme o paratges de valor cultural i patrimonial, entre les quals cal considerar el paratge de Sant Llorenç d'Alcudiola.

 

 

Una ermita del segle XVI-XVII dedicada a Sant Llorenç

La primera ermita de la Valldigna dedicada a Sant Llorenç de la qual tenim constància és la nomenada Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida segurament sobre els segles XVI-XVII en la partida del mateix nom del terme de Tavernes, ja molt prop del terme de Favara. El seu origen cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, que va quedar deshabitada segurament amb l'expulsió dels moriscos  (any 1609) i el temple va passar a ser una ermita rural que compartien Tavernes i Favara, abans que aquesta localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.

 El llogaret de l'Alcudiola hauria de tindre bastants pobladors, si tenim en compte l'època a que ens referim,  i això es pot deduir del fet que en desembre  del 1534 es va desmembrar de la parròquia del Ràfol i passava a ser parròquia pròpia, i alhora el llogaret del Massalari passava a dependre de l’Alcudiola.

 

 

També el Rafol es va desmembrar  de Tavernes, mentre Favara ho feia de l’església parroquial de Cullera i passava a dependre de la nova parròquia de l’Alcudiola, sota l’advocació de Sant Llorenç. La resolució eclesiàstica determinava que les misses els dies festius i dominicals serien dues, una  a Alcudiola on acudiran també els veïns del Massalari i una altra a Favara.  (Arxiu General del Regne de València. Convents 795).

Malgrat això, no hem d’oblidar que els veïns musulmans continuaven practicant la seua religió, usos i costums i ho confirma el cementeri, lloc d'enterrament independent i separat del cementeri cristià,  localitzat el 2013 quan els treballs de recuperació de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola.

Any 2013: Obres de recuperació i consolidació de Sant Llorenç de l'Alcudiola

 

L’execució de les obres de rehabilitació de l’ermita va dur aparellat la realització d’un conjunt de cates arqueològiques ordenades per la Conselleria de Cultura, que van servir per localitzar prop de l’ermita un total de 16 enterraments dels segles XVI y XVII i la cimentació de l’antiga església de l’Alcudiola, el poblat que es va despoblar el 1609 coincidint amb l’expulsió dels moriscos. 

Després del despoblament, la devoció a Sant Llorenç va quedar molt viva a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, en una celebració comuna de la diada de Sant Llorenç amb processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç.

Amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i al final es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir l’ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada quan cada poble va començar a celebrar el dia del sant pel seu compte. 

 

Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet, enderrocada pel pas de l'AP-7

Com hem explicat, Tavernes va bastir una nova ermita al Teularet, que va estar en peu fins a la dècada del  1970, quan la concessionària de l'AP-7 la va enderrocar per passar per damunt l'autopista, un fet que va determinar la construcció de la nova ermita de Sant Llorenç al Racó Joana. 

Durant la legislatura 2011-2015, primera del govern de Compromís, es va procedir als treballs de consolidació i restauració de l'ermita, uns treballs que van anar precedits per les cates arqueològiques que hem esmentat.