Ni con el PP ni con el PSOE tienen mis males (els del País Valencià) remedio: Com afrontem els valencians/anes el 23J

 

Diumenge el País Valencià elegeix 33 diputats que, teòricament, han de defensar l’agenda valenciana davant el govern espanyol, les demandes i resolucions preses en les Corts Valencianes i que calen del suport econòmic o legislatiu d’Espanya. Això és la teoria, però la realitat i a l’hora de votar al Congrés, com que els diputats pertanyen a partits estatals, excepte els de Compromís, manen les sigles.

 

Si  escoltàreu el debat electoral del passat dimarts a “A punt”, l’agenda valenciana no va aparèixer i només va ser Compromís qui va parlar dels temes valencians o si voleu dels grans problemes valencians, mentre els altres es dedicaren a la batalla Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

 

Són molts anys de menystenir el govern espanyol (siga PP, siga PSOE) al País Valencià i legislatura rere legislatura, en temes de l’agenda que són sempre els mateixos, com ho són les reclamacions i les mancances. I això passa tant si a Madrid governa el PP com una coalició encapçalada pel PSOE amb altres partits.

 

Hi ha dos exemples paradigmàtics: la reforma del sistema de finançament i la recuperació del dret civil valencià.  Si es debaten a les Corts Valencianes tot són consens i suports, que desapareixen quan s’han d’aprovar al congrés espanyol: els diputats del PP i del PSOE, i, abans també Ciutadans, es dobleguen a allò que marca la direcció del partit a Madrid.

 

 

 

 

 

Ni amb Montoro ni amb Montero

 

El sistema de finançament entre territoris va caducar l’any 2014. I no hi ha hagut mai voluntat de resoldre’l: no ho va fer el ministre de Rajoy, Cristóbal Montoro, ni tampoc la ministra de Sánchez, Maria Jesús Montero. Fins i tot la socialista a finals del 2021, va presentar uns papers, que, comptat i debatut, va resultar ofensiu per als interessos valencians. Un mes abans el mateix govern valencià es va posar al davant d’una manifestació a València per a reclamar el final del maltractament financer. Però res de res a Madrid.

 

El deute del País Valencià és de 40.000 euros. Compromís el qualifica d’il·legítim perquè prové de la diferència d’anys i anys d’infrafinançament, de ser la comunitat més mal finançada de l’estat. I vol que es condone el deute perquè no és fruit del malbaratament en la gestió, sinó de l’infrafinançament de Madrid.

 

 

 

El dret civil

 

El dret civil ha estat reclamat unànimement per les Corts, per quasi tots els municipis del País Valencià, per entitats i institucions de tota mena i de totes les sensibilitats polítiques. Però no quan arriba al congrés espanyol es troba amb el mur infranquejable del PP i del PSOE. Fa uns mesos l’associació Juristes Valencians tenia una certa esperança aprofitant un canvi en un article de la Constitució que menystenia les persones amb discapacitat, i amb el canvi es podira aprovar una esmena a favor de la recuperació del dret civil valencià: res de res. Legislatura acabada, eleccions diumenge, i un objectiu no aconseguit.

 

 

 

El corredor mediterrani i altres infraestructures

 

I podem parlar de les obres del corredor mediterrani començades fa anys, però amb una execució lenta, tan lenta que sembla una missió impossible. Sense deixar de costat la peregrina idea que hi haja un ramal que passe per Madrid. Tot i que el govern espanyol diu que enguany s’executaran obres per valor de mil milions d’euros, i entre el 2018 i el 2023 s’han licitat obres per valor de més de cinc mil milions, la realitat es que el túnel de Castellbisbal o el tercer carril entre València i Castelló, continuen pendents.

 

I que voleu que diguem de les connexions ferroviàries vertebradores del territori valencià? Continuen essent obsoletes, lentes i clapades d’incidents i retards. Un greuge si es compara, amb la multiplicitat d’oferta tant pública com privada de Tren Gran Velocitat per a anar de València a Madrid de manera ràpida i econòmica.

 

I de les rodalies millor ni entrar... dia rere dia amb retards, supressions de trajectes i massificació en els trens. I una transferència de les rodalies a la Generalitat, amb el pressupost corresponent, que no arriba.

 

I acabem amb el transvasament del Tajo al Segura que continua amb mal de caps i amb l’anomenada Guerra de l’Aigua que mai no acaba. Fa uns mesos el govern de Sánchez va decidir reduir l’aportació d’aigua del Tajo al Segura i va posar en peu de guerra els llauradors del Baix Segura i del Vinalopó. El malestar es va convertir en vots al PP a les urnes.