TEMA DEL DIA: Els grans caps de Madrid visiten les colònies (en sentit polític) com cada 4 anys

 

 

El valencianisme polític sempre ha estat menystingut pels dos grans partits polítics d'àmbit estatal (PP i PSOE) i l'han usat en funció dels seus interessos electorals, i amb el resultat que històricament ha estat el mes agreujat per pactes realitzats en el seu dia, com el que va donar lloc en la Transició a un Estatut Valencià de segona, per la via lenta de l'articule 143 i sense considerar que el nostre país una ‘nacionalitat històrica’, malgrat  la seua importància històrica quan va ser el regne més dinàmic de l'antiga Corona d'Aragó.

Aqueixos greuges (estatut de segona, canvi de nom a una comunitat que no sabem si és de regants o veïns), se suma la falta de reconeixement del Dret Civil Valencià , un nou greuge de l'Estat cap a la història del poble valencià; la falta d'un sistema de finançament just o la greu mancança d'inversions en la nostra terra. Seguim en la cua de quasi tot, excepte que els dos partits PP i PSOE ofrenen noves glòries a Espanya.

 

 

Aquestes eleccions no van de Sánchez ni de Feijoo, són eleccions autonòmiques, de valencians i valencianes i de partits que han de treballar per nosaltres, no per Madrid.

Lleis civils tan pròpies com (separació de béns, custòdia compartida i unions de fet) van ser recorregudes al Tribunal Constitucional pels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. El valencià, Esteban González Pons (PP) , es va comprometre en 2008 a retirar els recursos del govern central. Però res de res. Quinze anys després seguim igual, i González Pons del PP contínua incomplint la seua promesa electoral.

Això  de promeses electorals és cosa per igual els dos partits: ninguna compleix en la millora del finançament, cap millora en el Corredor Mediterrani, cap millora en trens de rodalies, etc etc. Res d'allò que diuen quan venen a "colònies", allò del "puedo prometer y prometo" no és mai complit.

 

I ací, en aquest regne, regió, país, comunitat, les sucursals valencianes dels grans partits estatals, cada dia vegada estan més agenollats davant els designis dels seus patrons de Madrid. Si forem al segle XIX com a colònies...

 

Tant arriba la cosa que fins i tot el PSOE amaga el seu nom com a partit valencià PSPV i les seues sigles no les publica en cartells ni en les paperetes electorals. Mireu-les. Cosa que seria totalment impensable, per exemple a Catalunya.   Genuflexions a Madrid. I en el míting central fa uns dies el segon idioma oficial, el valencià, sense presència brillava per la seua absència.

 

 

 

I mentre tant, continuem amb els greuges de Madrid: la manca d'infraestructures, el transvasament del Tajo-Segura, el deute històric, que supera els 52.000 milions d'euros derivats del mal finançament autonòmic, i seguim com la nacionalitat històrica pitjor finançada.

Però tranquils que com cada quatre anys, vénen els caps de Madrid, donen les consignes als subalterns i a les files valencianes, ens ofereixen un bonic espectacles en mítings i fins a la pròxima!. I els valencians i valencianes? Ah bé gràcies, continuaran votant el mateix, als de Madrid  i seran l'única nacionalitat històrica que no tindrà cap pes en el Congrés per falta de diputats que els defensen els interessos.