Cristina Almeida va participar ahir en el cicle "Un fil violeta". Tot un luxe poder escoltar a una gran lluitadora pels drets de la dona

 

 

 

L’advocada i reconeguda lluitadora a favor dels drets de la dona, Cristina Almeida, va ser la protagonista de la conferencia "La conquesta dels drets de les dones” que va tindre lloc a la Casa de la Cultura presentada per la regidora d’Igualtat i dona, Noèlia Alberola de Compromís, i Agustí Zaragozà Granell, Agent d’Igualtat.

 

Si el cicle de conferències "Un fil violeta", organitzat per la regidoria d'Igualtat i Dona està resultant tot un encert pels temes tractats i els personatges que hi han participat, la presència a Tavernes de Cristina Almeida és digna de remarcar perquè hem tingut l’ocasió de poder escoltar una de les ments més clares en tota la problemàtica al voltant de la igualtat i dels drets de la dona. Una bona gestió de la regidora Noe Alberola en haver pogut aconseguir la seua participació.

 

 

 

 

 

 

 

Els assistents poguérem escoltar un repàs per la vida de Cristina Almeida, de la seua formació acadèmica,  de les seues vivències i de la seua formació política a traves de la participació activa en les moviments socials i polítics de l’època final del franquisme i transició a partir de la seua militància en el PCE. 

 
Un inici amb una visió general de la seua vida, la seua lluita per la igual i la democràcia que servia per contextualitzar Cristina Almeida en una etapa de la vida espanyola amb canvis, algunes vegades convulsos i que li va servir per adonar-se plenament de la seua condició de dona en un món on tot girava al voltant de la voluntat i poder de l’home, i on calia el seu permís per a tot, per coses que avui dia trobem absurdes com poden anar al banc o  poder treballar, on sempre calia el permís de l’home.

 
La xerrada va fer un recorregut vital fins al reconeixement que la democràcia plena a Espanya era el mitjà per poder anul·lar i corregir tantes injustícies envers la dona i que adquirirà els mateixos drets en la societat que l’home. I eixa va ser la realitat qui va donar un nou sentit a la seua vida en aquells anys del final del franquisme i  la transició.

 

 

 Almeida indicava que la conquesta dels drets de la dona s’havia de fer lluitant, tot i que la Constitució afirmara en el seu article 14 la igualtat de la dona, però la realitat social a l’estat espanyol no era el que proclamava la Carta Magna i, al final, hi ha hagut uns esforços constants per tombar tants prejudicis contra la dona que hi havia arrelats a la societat espanyola. I com exemple, arribar a consideracions tan absurdes de pensar com que la dona amb minifalda no pot ser bona, o alguna cosa haurà fet per merèixer la violació.

 
I comentava com la lluita per la igualtat de la dona es va plasmar en fets com la confecció de llistes electorals, on no era corrent vore dones en llocs d’eixida. “Hem hagut de dur una lluita per la igualtat, per la modernitat, fins i tot per una llei cremallera” comentava Almeida.

 
I dins la conferència no podia faltar l’esment a la lluita per unes lleis que defensen els drets de la dona, on ella fins i tot va ser detinguda per defensar la llei de terminis de l’avortament. Unes lleis que havien de plasmar que les dones fan “coses” i  no nomes fills, amb consideracions com que l’adulteri no només era cosa de les dones.

 

 
Sobre les lleis, després de donar exemples, va considerar que la sentència de la manada va ser un menyspreu contra la dona quan va valorar la resistència de la xica violada per damunt de tot, perquè sense resistència no hi havia violació. 

 
Cristina Almeida va remarcar que la dona té tot el dret al propi cos, i per tant sempre serà un delicte si s’actua contra la seua voluntat. 

 

 

 
Va denunciar que la societat encara és molt masclista i va remarcar que són les dones qui han lluitat pels permisos de paternitat, són les dones qui han descobert la paternitat  i reconeixia que alguna cosa ha canviat ja en les noves generacions.

 
I feia un crit en favor de tantes dones que pateixen encara discriminació en el mon: “Les dones tenim sororitat, som solidàries entre nosaltres. I eixa solidaritat cal també per a les dones que pateixen l’educació masclista en altres països” amb una denuncia explicita a la manera com avui molts joves aprenen la sexualitat, a partir de la pornografia.

 

 

 
En acabar es va establir un diàleg, on va prendre protagonisme la llei del “només sí és sí” on indicava que considerava important els articles de la llei que defensen els drets de les dones i va afirmar que hi ha hagut un ús polític de la llei contra Podemos de la dreta i del PSOE.

 
Va recordar com a positiu que en la llei estava també  la formació del persona de justícia i de la policia, l’empatia amb la dona,  així com l’educació del violador en la presó. Valorava que tota la llei és de protecció a la dona, excepte els darrers articles que tracten de les penes a aplicar que són els que han generat la polèmica, sorgida majorment per culpa de la premsa més dretana.