Les
festes populars formen part del patrimoni cultural dels valencians, i
la festa de Sant Antoni del Porquet (també de les Barbes Blanques en
alguns llocs) que celebrem a Tavernes aquest cap de setmana. Cal recordar que la diada del sant és el dimarts dia 17, però l'ajustem a un cap de setmana després d'haver perdut el caràcter de festa local que tenia abans.
La festa
de Sant Antoni naix com a resultat de la cristianització d’antigues
cerimònies d’arrel precristiana i que eren dedicades a les divinitats
protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Així, el sant
ha esdevingut el patró dels animals domèstics, d’ací el
costum antiquíssim de col·locar un taulell amb la figura del sant als
estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. Els animals tenien una gran importància en una societat
agrícola com era la valldignenca fa nomes unes dècades, i el taulell que n'era un símbol encara
el podem trobar a moltes cases i representa el sant, amb les llargues i
blanques barbes, acompanyat per un porquet.
És ben difícil precisar per quins inescrutables camins la veneració a aquest sant, nascut a la localitat egípcia de Memfis als voltants de l’any 250, ha arrelat tant a les nostres terres. La crònica de la seua vida, que es deu a Sant Atanasi, assenyala que després d’haver decidit els seus béns als pobres es va retirar al desert durant més de vint anys dedicat a la vida contemplativa i de penitència.
Sant Antoni és la festa més important del cicle hivernal i són moltes les comarques valencianes on es festeja i de moltes maneres, cas del Forcall, Vilanova d’Alcolea, Vilafranca o Sorita del Maestrat, fins a la ruta dels porrats de la Safor-Valldigna, passant per grans fogueres com la de Canals.
La festa s'ha transformat al llarg dels anys amb la modernització i la industrialització i fins i tot en molts casos va arribar a desaparéixer, com va ser el cas de Tavernes, però a partir de finals dels anys 80 del passat segle es va iniciar, tant a la nostra ciutat com a altres poblacions valencianes, un moviment de recuperació gràcies a la iniciativa de grups i associacions locals.
No obstant altres tradicions valencianes s'han anat perdent amb el pas dels anys, cas de les corregudes de joies celebrades a Tavernes també, o costums en altres localitat com el bandejament del gall o la solta d’un porquet pel poble que alimentava el veïnat fins la rifa del dia del sant.
I com hem dit la diada del sant, 17 de gener, en perdre el caràcter de festiu ha obligat a traslladar la celebració als caps de setmana pròxims per adaptar-se al calendari laboral actual. També hem viscut canvis, com és el cas de la foguera a Tavernes, que no era un element de la festa que els vallers i valleres dedicàvem fins els anys 60 del segle passat al sant.
És ben difícil precisar per quins inescrutables camins la veneració a aquest sant, nascut a la localitat egípcia de Memfis als voltants de l’any 250, ha arrelat tant a les nostres terres. La crònica de la seua vida, que es deu a Sant Atanasi, assenyala que després d’haver decidit els seus béns als pobres es va retirar al desert durant més de vint anys dedicat a la vida contemplativa i de penitència.
 |
| La Santantonà de Forcall |
La
tradició cristiana conta com el sant va ser temptat amb múltiples
ocasions pel diable, el qual volia convèncer-lo de que les apetències
carnals eren una necessitat de la pròpia naturalesa humana, i sense
aconseguir mai que el sant donarà el seu braç a tòrcer. En aquestes
temptacions el sant s’enfrontava a éssers fabulosos, amansia les
feres ferotges que se li apareixen, tot al costat de malifetes amb les
quals el dimoni el va posar a prova, com el foc que va encendre la seua
cova d’anacoreta. Tot ha quedat ben viu en la tradició oral dels
valencians i són també motiu de representacions en localitats on es
festeja el sant.
Sant Antoni és la festa més important del cicle hivernal i són moltes les comarques valencianes on es festeja i de moltes maneres, cas del Forcall, Vilanova d’Alcolea, Vilafranca o Sorita del Maestrat, fins a la ruta dels porrats de la Safor-Valldigna, passant per grans fogueres com la de Canals.
La festa s'ha transformat al llarg dels anys amb la modernització i la industrialització i fins i tot en molts casos va arribar a desaparéixer, com va ser el cas de Tavernes, però a partir de finals dels anys 80 del passat segle es va iniciar, tant a la nostra ciutat com a altres poblacions valencianes, un moviment de recuperació gràcies a la iniciativa de grups i associacions locals.
 |
| El rei Pàixaro de Biar |
I amb això hem viscut canvis en la concepció tradicional de la festa i si abans
Sant Antoni era el patró dels animals de càrrega i de la feina al camp,
ara ho és dels animals domèstics i de les mascotes casolanes que, com
passa a Tavernes, porten les famílies a beneir el dia en que s'hi celebra
la diada.
No obstant altres tradicions valencianes s'han anat perdent amb el pas dels anys, cas de les corregudes de joies celebrades a Tavernes també, o costums en altres localitat com el bandejament del gall o la solta d’un porquet pel poble que alimentava el veïnat fins la rifa del dia del sant.
I com hem dit la diada del sant, 17 de gener, en perdre el caràcter de festiu ha obligat a traslladar la celebració als caps de setmana pròxims per adaptar-se al calendari laboral actual. També hem viscut canvis, com és el cas de la foguera a Tavernes, que no era un element de la festa que els vallers i valleres dedicàvem fins els anys 60 del segle passat al sant.
 |
| Cremà de la foguera a Tavernes |
Ara a
Tavernes dos elements són claus per celebrar la festa, la foguera i la
benedicció dels animals, mentre a altres localitats la celebració gira al voltant de la foguera com a Canals i Simat, de la "matxada" i el
tropell de Vilanova d’Alcolea, les danses de dimonis com les de Forcall,
les cavalcades com la del Rei Pàixaro de Biar o les barraques on
s’escenifica la vida del sant (els Ports), a mode de teatre popular.
Tavernes a Sant Antoni del Porquet 2023
Els
actes festius que Tavernes celebra enguany en honor a Sant Antoni del Porquet aquest cap de setmana estan organitzats per la Comissió de
Festes de Sant Antoni Abat, l’Associació d’Amics del Cavall de la
Valldigna, el Club Hípico Pataco i compten amb la col·laboració del Grup de Balls Populars La
Vall de Tavernes i
el patrocini de l’Ajuntament de Tavernes.
Els
actes se celebraran al llarg de dissabte i diumenge amb dos
esdeveniments principals: la crema del pi el dissabte a partir de les
20'30 hores en el carrer Metge Paco Valiente i la benedicció d'animals
al Passeig Colom. No obstant cal indicar que eixe dissabte, i previ a
l'encesa de la foguera hi ha una benedicció dels cavalls amb cercavila
pel Passeig Colom.
Actes del dissabte dia 14
16:30 hores: Exhibició del club d'hípica Pataco al carrer Marjaletes (rodona del Passeig Colom)
17:30 hores: Fira de Sant Antoni i castells unflables en la plaça del poliesportiu
18 hores: Benedicció de cavalls i cercavila Passeig Colom
20'30 hores: la crema del pi en el carrer Metge Paco Valiente
22 hores: Sopar al Club de Tenis
Actes del diumenge dia 15
11 hores: Missa a Sant Antoni en Sant Pere
12 hores: Cercavila al carrer Sant Antoni i dansada amb els balls populars
13 hores: Benedicció d'animals al Passeig Colom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.