Benifairó no pot assumir la seua part en les obres del castell de Marinyén i pot renunciar a la subvenció de la Generalitat

Benifairó podria renunciar a la subvenció de 150.000 euros que li ha concedit la Generalitat per a obres de recuperació i consolidació de ruïnes del castell de Marinyén. La causa d’aquesta renuncia és que l’Ajuntament de Benifairó, cas de acceptar-la finalment, haurà de dedicar més de 300.000 euros del 1'5 milió aproximat del pressupost municipal per a completar el cost del projecte presentat a la Generalitat per obtindre la subvenció, segons les bases de la convocatòria.

La notícia de la possible renuncia l’avançava ahir dimecres el diari Levante-EMV, que igualment esmentava alguns casos semblants en la nostra comarca. I si parlem de “possible renúncia” és perquè el director general d’Administració Local, segons publica el mateix diari, s’ha posat en contacte amb els Ajuntaments per tal que no renuncien, oferint-los la possibilitat de modificar el projecte inicial i adequar-lo a les possibilitats dels municipis. O siga, encara pot canviar alguna cosa.

 

La capella gòtica construïda per l'abat Arnau d'Aranyó (S. XIV) presenta un estat ruinós

 

Si fem una ullada enrere, cal dir que ha estat un dificultós camí la possible actuació en el castell de Marinyén, i ací cal esmentar que fa més d’una dècada, a iniciativa del consistori benifaironer que presidia aleshores l’alcalde Jesús Ferrando, del Bloc, es va redactar el Pla Director del castell de Marinyén per l’arquitecte valler Ximo Egea i s’hi van realitzar uns primers treballs d’estudi i descripció d’elements estructurals a càrrec de M. Gallart i J.M. Martínez García, i les primeres excavacions pels arqueòlegs Laura Campos i Raül Verdú.

Tot i que es manifestar eixe temps l’interés d’escometre unes primeres actuacions de consolidació i recuperació de les ruïnes, aquesta possibilitat es va haver de bandejar pels mateixos motius: l’elevat cost de les mateixes, centenars de milers  d’euros, impossibles en un Ajuntament amb pocs recursos, i on s’afig a més l’elevat cost del transport del material al cim del turó on s’eleva el castell. 

 

 

 

Lamentable que, en casos com el de Marinyén pel fet d’estar ubicat a una població sense grans recursos inversos, no intervinga decididament les Administracions (autonòmica, estatal i fins i tot l’europea) per detindre la degradació del monument i el que pot comportar-hi: la pèrdua per a sempre d’elements patrimonials per una qüestió econòmica.  Problema econòmic que, en aquest cas i de manera urgent, pensem hauria de ser resolta per les Administracions amb competències en el Patrimoni i sufragar la totalitat de l’actuació necessària.

Recordem que el castell de Marinyén, patrimoni cultural i  històric de Benifairó, però també de la Valldigna i de tot el País Valencià per estar unit a la seua història des del segle XI, és BIC i es troba inclòs en la “llista roja” que Hispania Nostra publica com a monument en greu perill de desaparició.