El Portal de Valldigna, a València ciutat, és un dels llocs emblemàtics del cap-i-casal. S'ubica al barri del Carme i el 1400 era l’accés al barri de la moreria, obert a la muralla d’època islàmica, del segle XI, una zona on passaren a viure moltes famílies nobiliàries. El seu nom deriva de la circumstancia de que la casa a València de l'abat de Santa Maria de Valldigna, estava davant.
El portal consta d'un arc de mig punt d'estil gòtic valencià, de carreu, amb un lleuger avanç a les impostes, la qual cosa l'acosta a la tipologia d'arc de ferradura àrab. A la part superior, hi ha una reproducció de la dècada del 1960 del retaule original que hi va existir, dedicat a la Mare de Déu i que va ser col·locat el 1589.
El retaule representa el rei Jaume II en l'acte de fundació del monestir de la Valldigna, quan va atorgar a l'abat Fra Bononat de Vilaseca, del monestir de Santes Creus, amb una inscripció que acompanya la imatge i que diu: «Aquesta vall per a la vostra causa». Al costat, sobre el mur, una inscripció diu: «Nostra Dona / de la Bona Son, / pregueu per nosaltres, / Portal de Valldigna».
A tocar del portal es va instal·lar la primera impremta de l'antic Regne de València i de tota la Península, la del mestre impressor Lambert Palmart, oriünd de Colònia (Alemanya) i en aquest establiment, l’any 1474, es va imprimir el primer incunable escrit en valencià: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria), com recorda una placa commemorativa. L'incunable, procedent del convent dominic de València, es troba actualment a la biblioteca de la Universitat de València.
Al costat del portal va tindre lloc el succés viscut per fra Joan Gilabert Jofré, interposant-se a l'assetjament i apedregament d'un dement, després del qual, i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar que el 9 d'abril del 1409 es posaren els fonaments del primer manicomi del món: l'Hospital dels Folls i dels Innocents.
L'amo de les cases adjacents va adquirir la part superior del portal, que va servir en 1678 per ampliar el seu habitatge damunt del mateix portal. En 1944 l'aleshores director de Belles Arts, Manuel Gonzàlez Martí (el fundador el 1954 del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries Gonzàlez Martí) va aconseguir que el Portal de Valldigna fora declarat monument històrico-artístic, cosa que va evitar la seua desaparició perquè els propietaris volien enderrocar la casa i fer-ne una altra de nova planta.
Tot el conjunt va gaudir d'una restauració el 1965.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.