diumenge, 13 de novembre del 2022

La Coral Marinyén protagonista d'un concert memorable a Olite-Erriberi (Navarra). Els vídeos del concert

 

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat navarresa d'Olite-Erriberri, comarca de Tafalla, dins del marc de la Quinzena de Música Coral, en un concert conjunt amb la coral "Giltzarri Abesbatza" de Lesaka, municipi de Navarra, de la comarca de Bortziri. El concert va tindre lloc a l'església de les Germanes Clarisses, plena de gom a gom, i on cal citar la presència de 8 monges de clausura darrere les gelosies. Les dues corals han aconseguit grans aplaudiments dels assistents.

 
 
 
 
Olite, el nom en euskera Erriberri, també cooficial, és una vil·la reial i de gran importància històrica en l'antic regne navarrés i, prèviament a l'actuació, i seguint el costum habitual, els components de la coral efectuaren una visita a alguns dels monuments, com el Palau Reial i l'església de Santa Maria, on interpretaren algunes cançons davant la monumental portalada gòtica. Com sempre, les explicacions històriques foren a càrrec del professor Enric Marco.
 
 
 

El concert

Les dues corals interpretaren peces del repertori popular dels dos països, el País Valencià i el País Bask, al costat d'altres composicions corals. Us oferim una captura del programa que es va repartir entre els assistents.

 


La primera coral ha estat "Marinyén" que des del fons del recinte ha fet una entrada/desfilada cap a l’altar cantant “Confitemini Domino”. 

 

El concert  ha comptat abans de la interpretació amb una brillant explicació de les lletres i del context social i històric de cada cançó efectuat per la professora  Rosa Magraner. Especialment emotives han estat les cançons populars valencianes, entre elles cançó de bressol vallera "Cant a la mare", la menorquina "L’amo de son carabassa" i, com no, "El vell Montgó", un cant en despuntar el dia d'amor a la terra, en especial de les comarques de la Marina Alacantina. També va ser molt ben rebuda, amb molts aplaudiments, la interpretació de la nadala basca "Ator Ator", en euskera.

 

 

 

 

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l'any 1996, per tal d'activar l'afecció per la música i el cant entre els joves. Està dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril.


 
 La coral disposa d'un ampli repertori que abraça tant la música polifònica com coral des del segle XVI fins ara, majorment música autòctona sense defugir d'altres paísos llunyans. És una coral consolidada, que ha oferit concerts per totes les terres d'Euskal Herria, a més de viatjar per llocs com Àustria, França, Castella i  Catalunya.

 


El cant comú 

En aquest concert foren dos els cants comuns interpretats com a final del concert, un corresponent al folklore popular de Tavernes i un altre cant del folklore basc.

La interpretació de "La barraca", trradicional vallera musicada per Antonio  Chover, va ser dirigida per Isabel Lacar, de la coral "Giltzarri Abesbatza" de Lesaka. La professora Rosa Magraner explicava l'origen de la cançó i com ens transportava a una època tant distinta amb la sega de l'arròs, el conreu d'hortalisses i verdures en el nostre terme, i l'estada de nomes una quinzena de dies, entre Sant Jaume i Sant Llorenç a la mar. I l'estada era amb senzilles barraques, amb vetlades familiars i d'amistança, on la gent inventava cançons com aquesta que realment sembla una broma en  ser una barraca  a vora mar sense teules, sense parets i sense fumeral i com en una segona part, la cançó es passa al castellà, clara influència de la gent d'altres regions que venia a treballar a Tavernes en època de l'arròs o de les collites. 

 


 La segona cançó comuna va ser "Txoria txori" (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa i que va ser dirigida pel Fran Lledó, director de la coral Marinyén. La cançó, també coneguda com  "Nerea Izango Zen" va aparéixer enregistrada en el 1974 en el disc Bat-Hiru (Un-Tres) i des d'aleshores s'ha fet molt popular, essent fins i tot interpretada en euskera per la cantant Joan Baez. El director de cor, el basc Javier Busto, és l'autor dels arranjaments per a quatre veus mixtes, que és el que es va interpretar.

La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n'hauria allunyat.
Però mai més ja no 
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.
 
 

 

Elaboració pròpia a partir de la informació enviada per la coral Marinyén. El nostre agraïment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.