RELATS D'ESTIU (VI): Rosa, Marta, Teresa o Sofia

 

 

 

Rosa, Marta, Teresa o Sofia

Era bella com un somni i jo l’estimava de debò. Bé, potser només estimava el seu cos, però no crec que aquesta lleugera matisació tinga massa importància.

 
Era formosa com una marededéu i jo volia passar la resta de la meua vida gitat al llit amb ella.

 
Però ella no volia que li besés la boca. No suportava pas que algú li besara els seus meravellosos i vermells llavis. “A la boca no”, em comentava amb un cert enuig. Per què? Manies de dones. 

Quan érem junts jo la contemplava tota nua, mentre ella es fumava una cigarreta amb increïble apatia. Expulsava el fum cap al sostre i romania guaitant-lo amb admiració infantil com si no pogués creure en la seua existència. 

Era tan bella, tan bonica, tan perfecta que jo plorava de felicitat i donava les gràcies a Déu Nostre Senyor. Els seus pits rodons i tibants, la seua cintura estreta, la seua pell com la seda, el seu sexe que semblava una ferida, una nafra que em mirava amb insolència

.
No vaig saber mai quin era el seu vertader nom. Unes nits m’assegurava que es deia Rosa, i unes altres, Marta, Teresa o Sofia. No m’importava, però. Només m’importava el seu cos i el seu sexe. Clevill de vida, badall de joia. 

Recorria tota la seua fesomia amb la meua llengua amb extrema lentitud per poder assaborir-la millor; l’olorava i la besava i en arribar a la seua boca ella m’apartava amb fastig. “Fuig d’ací, xiquet”, deia Rosa, Teresa o Sofia amb indolència, “T’he dit que no m’has de besar la boca mai. Fas pudor a... a... a ciri, a mort... o jo què sé”. 

Jo, obedient, continuava el meu viatge corporal cap als seus muscles suaus, les mans blanquíssimes, el melic xicotet i el sexe d’ella, càlid, herbós, obscur, enigmàtic. Recer de les meues inquietuds, aixopluc de la meua angúnia. A què feia gust el seu sexe? A sal, a sal de mar, a aigua marina, a algues, a tempesta oceànica, a naufragi cantàbric... 

Finalment fèiem l’amor amb brutal passió i jo acabava aviat de tan excitat com em trobava. 

Després li pagava el preu acordat i ambdós desapareixíem de la pensió amb presses. Ella a buscar el següent client i jo a la sagristia a enllestir la missa per a l’endemà. 

Gràcies Rosa, Teresa o Sofia. T’estime tant! Ets la meua Verge Maria, ets la meua veritable religió.  

 

 Sico Fons

 "Parelles imperfectes" (El taller del poeta 2006)