De llengua: Del tractament integral de llengües i continguts (TILC)

Del Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC)
(Una aproximació)*
I

I finalment, en el cinquanta-unè aniversari de les primeres provatures canadenques de col·locar el francès al nivell de l’anglès (1965), als qui posaren en marxa els programes d’immersió lingüística al País Valencià (1978-85), enmig d’un aclaparador silenci de descreguts, entre uns pocs disposats a evitar que s’agrejara la llengua que havíem mamat.** 

1 Introducció

Els punts que s'haurien de tenir en compte a l'hora de confeccionar un programa de Tractament de Llengües, indispensables, serien els següents:
- Que la llengua és l'instrument que condiciona els altres aprenentatges.
- Que les diferents àrees incideixen en el desenvolupament de les habilitats lingüístiques de l'alumnat. És per això que s'haurà de fer un treball interdisciplinari. Des de qualsevol àrea s'ha de comprovar i practicar l'ús lingüístic entès com a element indispensable de comunicació: comprensió oral i escrita.
- Que s'ha de planificar conjuntament com s'ensenya la llengua catalana, la castellana i les altres llengües del currículum tenint en compte els objectius.
- Que per tal que els alumnes sàpiguen les dues llengües oficials d'aquesta comunitat els professionals docents s'hi han d'implicar i comprometre.
- Que els centres d'ensenyament del País Valencià tenen el compromís de canalitzar que la llengua pròpia siga el punt vertebrador dels altres aprenentatges, i així, en elaborar el projecte lingüístic, han de definir els criteris didàctics que permeten organitzar l'aprenentatge de les altres llengües.
- Que els ciutadans han de ser plurilingües, en situacions de contactes entre llengües i vist que no presenta cap problema pel desenvolupament intel·lectiu de l'alumnat, però no neutralment plurilingües.

 

 

 
- Que el professorat de les altres matèries també s'ha d'implicar en el desenvolupament d'aquestes competències lingüístiques.
- Que la presència del català en el sistema educatiu és més necessària que mai, vista l'absència de la llengua pròpia als mitjans de comunicació de masses.
- Que una societat s'estructura en una llengua determinada i la seva pervivència com a societat distinta i específica en depèn.
- Que és sobre el sistema educatiu que pesa la responsabilitat de contribuir, encara que no exclusivament, al desenvolupament de la variant formal de la llengua.
- Que perquè els ciutadans puguen viure plenament integrats a la comunitat que els acull i garantir-ne la igualtat d'oportunitats, el sistema educatiu ha de possibilitar-los conèixer la llengua pròpia d'aquesta.
- Que el català ha de ser la llengua de l'ensenyament i que el procés de normalització ha de ser entès al marge d'actituds personals i considerat en el marc de la professionalitat que exigeix la feina d'educadors.
- Que la llengua és probablement l'àrea de coneixements més transversal que hi ha en tot el sistema educatiu i que s'ha de plantejar interdisciplinàriament al bell mig d'un aprenentatge continu i dinàmic (mai regressiu).
- Que la llengua no és un producte final, sinó una activitat i que cada nova aplicació obre pas a noves reflexions sobre la seva estructura. 

 

 

2 Objectius

Redistribuir continguts comuns i específics de les diverses llengües que s'estudien al centre i adjudicar els primers a l'àmbit de llengua catalana, vehicular de l'ensenyament, seqüenciant-los de forma paral·lela i/o per cicles i nivells, evitant anticipar-los. 

Els continguts Conceptuals innovadors es treballaran amb la llengua vehicular del centre i després amb l'altra. Caldrà tenir en compte unificar criteris de terminologia i evitar repeticions innecessàries de conceptes. 

Els continguts Procedimentals que constitueixen l'eix de les llengües: llegir, escriure, entendre i parlar es treballaran en català i així possibilitaran els altres aprenentatges lingüístics i els de les altres àrees. Lògicament en alguns casos poden afegir-se'n alguns a les àrees específiques de llengua estrangera, sobretot pel que fa a modificar la temporització o el grau de dificultats. 

Els Actitudinals es treballaran de forma comuna, en català, ja que és necessària una sensibilització envers els aspectes sociolingüístics d'aquesta comunitat. 

 

Josep Franco i Giner 

 

 

*Parts d’aquests articles publicats a La Cotorra de la Vall, i en altres llocs,, formen traces d’un text que duu el títol Hay papas, habas y caracoles; se venden tórtolas y pastores alemanes. Aquest era el rètol d’un cartell minúscul escrit a mà sobre pissarra que hi havia en una proposta de bar a l’entrada de Tavernes de la Valldigna, d’on sóc, allà per les darreries dels anys seixanta del passat segle. Hem volgut retre homenatge amb aquests escrits a un temps i a una gent que no va tenir ni l’oportunitat ni l’ocasió d’experimentar la nació pròpia i va haver d’empassar-se l’estrangera. Hom s’equivocaria, però, si es pensara que aquella gent no sabia quina era la llengua i l’antic estat que havien mamat. In memoriam.

** El curs 1983-84 al País Valencià es varen incorporar al sistema educatiu, fora plantilles, un bon grapat de mestres -més de 400- per posar en marxa allò que anunciaria la imminent LUEV (novembre 1983): que el valencià anava a sumar-se oficialment al currículum. Amb anterioritat s'havien fet incursions a determinats centres d'arreu del territori -Baix Vinalopó, Safor, i altres- per provar de posar-se en acció. A les Illes, que assumeixen l'any 1995 les competències en educació, ja es treballava puntualment la immersió a segons quins centres de primària, de forma molt parcial.