Just I. Selles ha presentat el llibre "Diània, paisatges costaners", un bell passeig fotogràfic per la costa de les Comarques Centrals

 

L'escriptor Just I. Sellés ha presentat aquesta vesprada a la Casa de la Cultura el seu darrer llibre "Diània, paisatges costaners",  un llibre que ens permet volar amb les ales de la imaginació recolzada per un conjunt de belles imatges que ens porten des de les sendes que voregen els penya-segats de la Marina, fins a les platges de la Safor-Valldigna i poder gaudir encara de marjals i cordons dunars sense petjada humana o be albirar l'horitzó des d'alguna de les torres de guaita del nostre litoral, on també podem acaronar els peus de gegants de pedra que són el cap d’Or, el de Sant Antoni, la Nau, el morro de Toix o del mateix Penyal Ifac, mentre navegues la mar silent i encalmada.

 

 

Un llibre on Just I. Sellés, de Beniarrés, ens torna a demostrar l'estima que té del nostre territori, eixa Diània enyorada que ha plasmat en dos grans llibres de fotografia: "Diània, Terra Nostra" que vam també tindre el plaer de vore presentat fa uns anys, i que ara aquelles visions encisadores, tan encertades sobre el territori completa amb un recorregut per les zones costaneres, tot i que ja treballa amb un tercer volum on la temàtica serà els castells de Diània.

 

L'autor ha explicat el perquè del nom, eixa Diània que caldria recuperar en ser la denominació que històricament, i durant temps es va donar al territori central valencià, tot i que ha tingut molts noms al llarg de la història: Contestània, la Muntanya, Governació de la Muntanya, Comarques de les Muntanyes, Governació de Xàtiva, unes denominacions donada als territoris que abracen l'antic regne Taifa de Dénia i que per als estudiosos composen un país definit paisatgísticament, allò que seria bioregió amb característiques botàniques i geogràfiques comunes, com a serres de la prebètica, i fins i tot amb unitat lingüística i de costums. 

 

Una denominació que deriva de l'antiga denominació Diànium i que el botànic Oriol de Bolós va ser el primer en usar per definir el territori des de la frontera del Xúquer pel nord, fins a l'Alacantí al sud i des de la Font de la Figuera fins a la mar, on s'inclourien les comarques de les Marines, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera i la Safor-Valldigna.

 

 

Just I. Sellès, que ha conreat també la novel·la històrica referida a aquest territori, ha explicat tot allò que vol plasmar en les fotografies, totes a gran format, i que recullen activitats ancestrals de l'home en la seua relació amb la mar (les antigues pesqueres de canyís), o paratges plens d'història per ser amagatalls de pirates i contrabandistes, sense fugir del gaudir que es navegar a recer del vent o fondejar en una caleta, al costat de paisatges de visions desconegudes en ser vistes des de dins de la mar, formant en conjunt unes experiències per les quals ha passat mentre les plasmava en imatges en la memòria de les targetes, unes vegades de la càmera i altres del dron.

 

Com ell diu "no estima la terra qui no la coneix, ni la preserva de dany i no la valora" i eixe és l'objectiu del llibre que avui ha presentat, com també ho era el del seu predecessor "Diània, Terra Nostra", perquè com habitants que som els valldignencs de Diània són aquestes obres, prenyades d'estima,  les que ens transmeten i encoratgen a estimar, valorar i preservar més encara el nostre territori.

Elaboració pròpia