Un 15 de març del 1298, Jaume II el Just, lliurava al seu confessor Fra Bononat de Vilaseca l'antiga vall d'Alfàndec perquè edifiqués "un monestir de la vostra religió", és a dir, un monestir de la seu orde monacal, el Cister.
El territori passarà a dependre del monestir de Santa Maria de Valldigna - com ha indicat en diverses vegades el catedràtic d'història medieval de la UV, Ferran Garcia-Oliver- i la comarca prendrà a partir d'aleshores el seu nom, Valldigna, i el monestir i el seu abat serà durant més de cinc segles el senyor de la comarca i d'altres localitats més llunyanes, cas d'Almussafes.
Valldigna participarà plenament de tots els grans esdeveniments esdevinguts a l'antic Regne, l'abat serà un dels representants del braç eclesial a les Corts i, amb el pas del temps, Valldigna formarà un ens diferenciat dels territoris que ens envolten, amb privilegis propis del senyor abat, fins el 1835.
D'aquella fundació, en fa avui 724 anys. "Qui perd els orígens perd la identitat".
Elaboració pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.