REPORTATGE: El projecte d'eliminació de canyes ha millorat el pas de l'aigua i ha evitat acumulacions en el pont i zones del Tol·lo

 

La setmana passada vam tindre un període de pluja on, si fa no fa, arreplegarem quasi 200 litres per metre quadrat en punts de la Valldigna en dos dies. Unes pluges que foren ben generoses en les zones muntanyenques que alimenten el Vaca i alimentaren el riu i també les fonts de la comarca, cas del Clot de la Font, Fondarta, Ull de Bou, Bolomor, els Brolls.... algunes de les quals encara porten aigua.

Es van repetir fets anteriors, el riu Vaca va pujar de nivell i va dur aigua, això si sense arribar a alçar el nivell com altres vegades i sense cap perill de desbordament en aquesta ocasió. Era per tant, una situació com la que hem viscut tantes vegades a la Valldigna, però en aquesta ocasió qualsevol observador va apreciar una diferència: el riu no va aportar canyes. Totes aquelles muntonades de canyes arrossegades des de la part alta del Vaca i que venien a amuntegar-se i concentrar-se en el pont del carrer Escorxador ara no les hi havia.

 

Un fet evident que ve a demostrar l'eficàcia, fins ara, del programa experimental d'eliminació de canyes que du a cap la Confederació del Xúquer, que va iniciar fa uns anys en els termes de Simat i Benifairó i que, després de les gestions del govern de Compromís en la passada legislatura ha continuat ara en part del terme de Tavernes. En concret, el tram de riu que va des del terme benifaironer fins el Molí de Tonet,  una ampla zona que està ubicada al costat del Camí del Pla i la subestació elèctrica "La Valldigna". 

Ací ja hi ha la instal·lació de la malla geotèxtil, la qual ha format com una espècie de mar de plàstic on, com es pot observar, no s'hi veu cap canya. I allò que és molt important: el riu ha corregut aquests dies tranquil, amb aigua clara i neta, sense cap element vegetal o brutícia  que arrossegar amb la qual cosa s'ha acomplit uns dels objectius. Les fotografies de la zona parlen per elles soles, tant quan al riu com en la desaparició de canyes de la riba.

 

Una especia invasora i no valenciana

L'espècie canya vera (Arundo donax) originària d'Àsia figura en el llista de les plantes més invasores del planeta, i tot i que és ben complicada la seua exterminació, i la Confederació ha posat en pràctica a la Valldigna un dels plans experimentals més nous per exterminar-la, usant el sistema de solarització: s'entapissen els marges amb teles gruixudes - 6 mm d'espessor-  de polietilè negre que es fixen al terra, i es forma aquesta gegantina catifa de material sintètic que fa la impressió que el riu s'ha plastificat. La malla no deixa passar la llum, però allò que importa és que amb els raigs del sol davall la temperatura arriba a ser de 70º centígrads i les arrels i els rizomes queden abrasits i no rebroten noves canyes.

 Ara la malla roman en el seu lloc durant un temps, generalment sobre any i mig per assegurar que faça una bona faena. Després, ja en la fase final - ja iniciada en els termes de Simat i Benifairó-  es restaurarà i recuperarà la ribera amb espècies autòctones dels barrancs i rius valencians. La previsió es plantar arbres com els albers, oms, lledoners o salzes, junt a altres espècies com el llentiscle, les salicàries (sarga), l'aladern o l'arç blanc, amb la introducció d'algunes especies aquàtiques cas del joc, boga o  lliri groc.

 

A partir d'ací, l'Ajuntament es responsabilitzarà de les tasques de manteniment, o siga eliminar els possibles rebrots de canyes i mantindre i cuidar les espècies plantades per formar eixe corredor de ribera en el riu amb espècies pròpies del nostre territori.

Un projecte que el govern de Compromís va sol·licitar a la Confederació la passada legislatura, que va necessitar de gestions, reunions i projectes però, quan temporalment estem a la meitat del projecte, ja  comença a ser una realitat. Ara només cal esperar que tinga continuïtat els pròxims anys en altres trams del riu.