REPORTATGE: "Tot el que mai vaig dir", un llibre de poesia on sis vallers parlen sobre la vida en temps de pandèmia

“Tot el que mai vaig dir” és un llibre de poesia sobre la vida en temps de pandèmia. No hem d’oblidar que ja fa més d'un any i mig que va començar la història d'aquest virus covid-19. I el llibre, que moltes persones de Tavernes ja tenen a les seues mans, està escrit per sis persones, sis jubilats, sis vides que es van trobar un dia, per casualitat, en un mateix lloc, la secció de teatre del projecte de Serveis Socials "Un paraigües de vida per a la gent gran" . Cinc dones i un home que encara no ho sabien però anaven a compartir moltes coses a partir d'aquell precís moment.

I així, sense esperar-s’ho, tot d'una, un matí, la pandèmia mundial va assotar la societat i tots vam haver de recloure'ns a casa nostra. La interacció social no va tindre una altra via de comunicació possible més que la "on line" i així va succeir. I les classes de teatre "on line" del projecte "Un paraigües de vida per a la gent gran",  que programa i impulsa Serveis Socials de l'Ajuntament, faran les classes d'interpretació mitjançant una pantalla. I aleshores es va decidir narrar els diferents sentiments, estats emocionals i fases per les quals estaven transitant durant tot aquest temps.

Amparo Vercher, Conxa Gascón, Federico Langa, Pepa Talens, Tere Talens i Xelo Mollà  han posat la seua ànima i veu interior al servei d'aquest llibre que està dedicat a totes les persones que se senten soles. Tal vegada, després de llegir aquests textos, puguen adonar-se que hi ha més persones en alguna part del món que se senten igual, que en som molts i que compartir el que sentim, ens fa estar més junts que mai. Esperem que gaudiu del llibre i, sobretot, que us connecte amb les vostres pròpies històries.

 

Portada i contraportada del llibre

 

 "Tot el que mai vaig dir" parla de les vivències que estan experimentant i d'aquelles experiències viscudes en el passat i que ara tornen a la memòria. Parlen de tot el que mai van dir, del que mai es van atrevir a contar o que, simplement, ningú els va preguntar. Parlen sobre la incertesa que senten, els desitjos que afloren a cada cantonada i sobre les decepcions que apareixen una vegada darrere l'altra. Parlen de la joventut que no obliden, de les veritats i les mentides que els van contar, de la por, de l'amor, de la tristesa i de la innocència perduda. Parlen del pas del temps i dels records que els evoca. Parlen de la família però també de la soledat. Parlen de les il·lusions que els mantenen vius i del desamor que tots van sofrir en algun moment. Parlen sobre la llibertat que mai ens haurien d'arrancar. Parlen sobre l'últim viatge, anomenat mort, però també sobre l'esperança que és l'última cosa que perdran. En definitiva, ens parlaran en el llibre de la vida en temps de pandèmia.

 Hi restaran mil sentiments no pronunciats però sí plasmats en cada una de les seues paraules... lluita, caos, satisfacció, ràbia, confiança, frustració, solidaritat, vergonya, perdó, culpabilitat, desinformació, felicitat, desassossec, nous descobriments... tantes coses. 

 

 

Un projecte coordinat per Clara Climent

"Tot el que mai vaig dir" és un projecte coordinat per Clara Climent, mestra d’interpretació dels sis autors del llibre, junt amb el seu segell artístic © Arte Libre Proyectos.

Clara va nàixer el 13 de desembre de 1991 a Gandia. Va estudiar Art Dramàtic i Comunicació Audiovisual a Madrid i, d'altra banda, Direcció Cinematogràfica i Coaching d'actors a Cuba. Més endavant es va especialitzar en la branca de producció, direcció i coordinació de projectes. Avui en dia, treballa com a professora d'interpretació, fotògrafa i realitzadora audiovisual.

Un dia com un altre qualsevol, en plena pandèmia, mentre feia classes online de teatre, va pensar que seria bona idea que els seus alumnes feren un exercici creatiu i expressiu a casa: escriure com se sentien respecte a determinats temes; després aquests poemes els utilitzarien per llegir en públic i practicar la vocalització, la projecció de veu i el pànic escènic.

Un matí es va despertar i li van donar la notícia que una de les seues alumnes tenia càncer i els va proposar: “I per què no seguim escrivint i fem un llibre amb tots aquests poemes i tot el que recaptem ho donem a la lluita contra el càncer?” I això han fet. El 100% dels beneficis obtinguts d’aquest llibre estaran destinats a l'AECC.

La primera edició del llibre ha voltat com la pólvora i, actualment, tenen entre mans la segona edició a l'espera de la confirmació de la data del dia de la presentació oficial del llibre en la Casa de la Cultura de Tavernes, on hi haurà un nombre d'exemplars posats a la venda. Eixe dia us esperem a tots i totes!