INFORME: La licitació del projecte i tot el que cal saber sobre la regeneració de la platja de la Goleta

El treball de despatx, tots els esforços, totes les innumerables gestions realitzades al llarg de les passades i actual legislatures pel govern municipal de Compromís de l'Ajuntament de Tavernes ja dóna fruits, plasmats en el fet que la Direcció General de la Costa i del Mar va publicar el passat dimarts la licitació de la redacció del projecte que, presumiblement, donarà la solució definitiva a les platges valleres.

La transgressió marina és un dels problemes més greus que té ara mateix Tavernes i les seues platges. La licitació canvia per complet la qualificació que fins ara tenien quan a la prioritat d'iniciar les obres de solució final. Recordem que l'any 2015 el govern del PP de M. Rajoy, no va incloure la platja de la Goleta entre les 17 valencianes qualificades com a "actuació prioritària màxioma" tot i que ja feia anys que les aportacions d'arena eren constants per a pal·liar els efectes de la pèrdua d'arena. 

 

Aquesta situació s'ha corregit ara amb la licitació de redacció del projecte, i com s'indica en el text del mateix ha passat a ser de màxima prioritat. En resum, la decisió del govern del PP de Madrid ha fet perdre uns quants anys en la solució, i sumem un nou greuge als que Tavernes ja té amb els governs del PP (riu Vaca, estació elèctrica del Golfo, depuradora nova...).

 

 

La licitació del projecte

 La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i la Mar conjuntament amb la Demarcació de Costas de València han publicat la licitació de la “Redacció del projecte per a la regeneració de la platja del Brosquil Sud i la platja de la Goleta”, en els termes municipals de Cullera i Tavernes respectivament. El tram afectat pel projecte s'estén des de la zona nord d’esculleres del Brosquil fins a la denominada “gola” de Tavernes, amb una longitud aproximada de 2.100 metres.

El document de licitació explica la problemàtica del tram, i confirma que la sedimentació natural de la mar, que es produeix en sentit nord-sud, va ser afectada per la construcció en els anys 50,  y posterior ampliació en els anys 80, dels espigons de la desembocadura del Xúquer.

Els espigons van interrompre la dinàmica litoral natural i causaren un dèficit de sedimentació d’arena les platges situades al sud, amb l’erosió de platges que va continuar fins a la Goleta i amenaça ara la Platja de Tavernes.

Un altre factor que s’indica ha influït en l'estat de les platges són les obres de regulació del Xúquer, que eliminaren l'aportació de sediments del riu a les platges, sumant-se als efectes perjudicials derivats d'interrupció de la dinàmica litoral esmentada.

D'aquesta situació, indica el document, naix la necessitat d'una actuació que aporte sediments al sistema litoral, amb la finalitat d'establir un equilibri futur en aquest tram de costa.

Al nord del Xúquer s'acumula l'arena, al sud es perd tota. Són els efectes de l'espigó

 

 A la cerca d'una solució

Els estudis realitzats els darrers anys (set n’enumera i explica el document) per a identificar les causes i trobar solucions als problemes entre els ports de València i Dénia van ser compilats en 2015 per la Direcció General de Costas a través del CEDEX, amb informe de diagnòstic i solució per als trams de costa amb problemes erosius. També inclou les previsions dels efectes del canvi climàtic en l'actual dinàmica litoral.

 Objecte del contracte

La finalitat és redactar el projecte i estudi d'impacte ambiental per a la regeneració de les platges del Brosquil Sud i la Goleta, amb inclusió d’altres treballs que ajuden a definir l’execució,  assenyalant a més que dissenyarà la recuperació del sistema dunar en tot el tram.

El projecte a executar ha d’obtenir la declaració d'impacte ambiental favorable, i incloure totes les operacions a realitzar, fins i tot el dragatge de material de banc marí i el transport cap a la zona a regenerar, un treball que disposarà d’una avaluació ambiental en un projecte independent. 

 

Situació del tram de costa afectat

El tram de costa afectat per la regeneració (platges del Brosquil i la Goleta) té 2.100 metres de longitud i compta amb espais de protecció. Així, al nord es troba la zona humida “Marjal i Estany de la Ribera sud del Xùquer” i al sud, ja fora de l'àmbit de les actuacions, es troben les dunes LIC “Dunes de la Safor”, identificades com a zones de nidificació del corriol patinegre, ocell de protecció prioritària en la Xarxa Natura 2000.

El front litoral està protegit com a zona d'interès pesquer i, per tant exigeix que la redacció del projecte i estudi d'impacte ambiental contemple la protecció de la integritat mediambiental segons la legislació vigent.

 Descripció i abast dels treballs

Els treballs a desenvolupar inclouen l’obtenció de l'estudi topobatimètric (mesurament de les profunditats marines per a determinar la topografia del fons de la mar) amb una longitud total de 2.600  metres,  més altres 500 metres addicionals de la Platja de Tavernes  per a avaluar els possibles efectes indirectes que les obres podrien provocar en aquesta platja.

Actualització de la biocenosi (comunitat ecològica formada per organismes mútuament condicionats en un territori que els dóna les condicions ambientals per a la supervivència) de la Ecocartografia del 2007 fins a una profunditat de 12 metres,  o bé l'obtenció d'un nou cartografiat bionòmic. Ha d’incloure els 500 metres addicionals de la platja de Tavernes, amb la qual cosa coincidirà amb la zona d'estudi topobatimètric.

 

 Redacció del project i Estudi d'Impacte Ambiental.

S’han de contemplar tots els impactes generats durant l'obra en el seu conjunt (dragatge, transport i regeneració litoral). S'indica la viabilitat del dragatge del banc marí de sorra situat al davant al cap de Cullera.

L'estudi indica clarament que, encara que les Estratègies de la Direcció General de l'any 2015 amb el govern de M.Rajoy del PP  van considerar aquest tram com a de prioritat mitjana, la deterioració progressiva de les dues platges, obliga ara a que l'actuació es qualifique com a de prioritat alta.  En poques paraules: un reconeixement de que s’han perdut 5 anys i la platja de la Goleta s’hauria d’haver inclòs entre les 17 del litoral valencià amb estudis avançats per a actuar.

El document indica que la solució del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX) per als platges al sud del Xuquer (Brosquil i Tavernes) és la construcció d'un espigó amb forma de L a 1.080 metres de la desembocadura, un altre al nord de la Gola del Estany, l'augment d'un tercer i l'abocament de 675.000 metres cúbics d’arena en diferents punts. També contempla en la platja del Brosquil la prolongació de l'espigó nord finalitzant-lo en forma de L i un de nou a 790 metres. (Imatge de dalt)

La infraestructura actuària de barrera,  evitarà el trasllat de l'arena i ajudaria a acumular-ne en els platges del sud de Cullera (Brosquil) i la Goleta, s’indica.

Un punt important contemplat en el projecte és la proposta de recuperació de la línia de costa als limits que hi havia en 1957, amb la qual cosa es produiria un avanç entre 100 metres en l'extrem nord i d'uns 10 metres en el sud. L'estudi es completarà amb la possibilitat d'incloure obres rígides com a espigons, dics exempts, esculls o altres alternatives.

Se li donarà solució?

Del termini d'execució i lliurament de treballs parcials i total

El termini total de redacció serà d'onze mesos a partir de la signatura del contracte. S’indiquen terminis concrets en el temps per a l'obtenció de informació necessària per al projecte i també, i cal remarcar-ho, per a lliurar la proposta de recuperació a la línia de costa de 1957 i la resta d'alternatives, per a concloure el projecte provisional i l’estudi d'impacte  ambiental, així com  altres estudis exigibles per la legislació autonòmica i nacional.

Quan es faça aquest lliurament, se suspendrà el termini del contracte perquè els documents redactats es sotmeten a informació pública i avaluació d'impacte  ambiental. Finalitzada el procediment d'avaluació ambiental, el consultor disposarà de tres mesos per a redactar el projecte final.

Dins d’un procediment normal per a l’Administració, i sempre que no hi hagen problemes i anul·lacions per canvi de govern o altres (recordem que a Tavernes ja ens va passar amb el projecte del riu Vaca, que va ser anul·lat pel govern de PP de Rajoy en el període d’adjudicació de l’obra)  calculem nosaltres uns terminis mínims de 4 anys en endavant.