Ahir es va clausura la XXXIa campanya d'excavacions ordinàries a Bolomor

 

Ahir es va clausurar la XXXI campanya ordinària d'excavacions al jaciment de Bolomor que, sota el patrocini del Museu de Prehistòria de València i la Conselleria de Cultura,  han dut a cap un equip d'estudiants i llicenciats procedents de les universitats de València, Santiago de Compostel·la,  Burgos, Salamanca, Girona, Jaén, Cadis, Autònoma de Madrid, Complutense de Madrid i Universitat Nacional de la Plata (Argentina), tots sota la direcció de Josep Fernández.

 

Uns treballs que s'iniciaren amb excavacions del nivell XIV, totalment estèril i de poca potència, i que no ha donat cap resultat quan a restes arqueològiques, confirmant el que per la climatologia que abraça el nivell ja s'esperava: va ser un període en que la cova no va estar habitada, ni per animals ni per l'home.

 

 

 

 

Els treballs continuaren en el nivell XV (sobre els 300.000 anys d'antiguitat), de gran potència estratigràfica, més d'un metre, i que ha donat algunes mostres interessants quan a restes òssies d'animals, com el fragment cremat d'un fragment de vertebra d'un cérvol, en els primers dies de campanya, al qual seguiren un metatars d'un cèrvid que presenta en la superfície la marca de talls. 

 

Aquests darrers dies d'excavacions els investigadors han exhumat un húmer d'un espècimen de talla mitjana i juvenil, la imatge del qual podem observar reconstruïda a partir de les peces, i un fragment de mandíbula de cérvol, també jove, amb dues peces dentàries conservades en molt bon estat i que permeten estimar l'edat de l'animal.

 

 

 

 

Aquestes restes òssies són producte de l'activitat depredadora que durien sobre aquests animals petits altres animals carnívors, possiblement llops, en etapes on la cova no estaria habitada pels humans.

 

La campanya del 2021 ja està tancada i als investigadors els espera ara un treball de quatre o cinc mesos per a l'anàlisi, estudi i redacció dels informes corresponents, perquè tot el contrari del que pot pensar molta gent, el treball no s'acaba en el jaciment sinó que el mes d'excavacions són la base per a un treball més feixuc i complex, que pot durar de vegades inclús més d'un any, i que acaba amb la publicació dels resultats i conclusions en congressos o revistes científiques.