La Confederació Hidrogràfica del Xúquer continua els treballs del que podem denominar segona fase per a eliminar les canyes que envaeixen els marges del riu Vaca, és a dir, la col·locació d'una capa geotèxtil de polietilè que entapissa de plàstic negre el ribàs i part del llit amb teles de plàstic negre que s'engrapen al sòl.
Els treballs tenen lloc en el tram del riu Vaca entre el terme de Benifairó i el Molí de Tonet, en una ampla zona que està ubicada al costat del Camí del Pla i la subestació elèctrica "La Valldigna". A hora d'ara la instal·lació de la malla geotèxtil ha arribat enfront del Moli del Pla, on ahir mateix estaven "aparcades" la maquinària pesant que col·labora en aquesta col·locació, com es pot vore en les fotografies.
La canya vera (L'Arundo donax) que és originària d'Àsia figura en el llista de les plantes més invasores del planeta, i és complicat la seua exterminació per la gran facilitat que té aquesta planta gramínia de rebrotar a partir dels rizomes subterranis, amb la qual cosa en poc de mesos es torna a apoderar dels marges.
Les canyes són tan resistents, que ni els incendis les eliminen, i de fet és cosa conegut que si ha hagut algun incendi en el riu, cremen molt ràpidament i escampen el foc, però després al cap d'uns setmanes rebroten amb força dels rizomes.Com a mostra del que diguem, en la fotografia de davall ja es poden observar els brots nou que han nascut només a unes setmanes d'haver-les tallat, com a pas previ i de preparació per a instal·lar la malla geotèxtil.
La solarització com a mètode més efectiu per eliminar la canya
La Confederació Hidrogràfica, com ja va fer en els termes de Simat i Benifairó, usa la tècnica denominada solarització, actualment la que millor resultat està donant per poder eliminar les arrels i rizomes en els rius valencians.
Consisteix, tal com es pot observar a les fotografies d'ahir mateix, a entapissar els marges amb teles gruixudes - 6 mm d'espessor- de polietilè negre que es fixen al terra, amb la qual cosa es forma com una gegantina catifa de material sintètic que fa la impressió que el riu s'ha plastificat. Aquesta malla, a més d'impedir el pas de la llum, quan rep directament els raigs del sol, fa que al seu davall augmente molt la temperatura, amb la qual cosa els dies de molta insolació, i en especial a l'estiu, s'arriben a aconseguir temperatures de 70º centígrads i tant les arrels com els rizomes queden abrasits i aniquilats per la calor i no poden rebrotar noves canyes.
La tasca per eliminar aquesta espècie invasora, com es compren, no és gens fàcil per la grandària i la gran superfície a cobrir. Així, una vegada col·locada tota la malla, romandrà sobre el marge sobre un any i mig per tal d'assegurar el bon treball de la solarització, i després es procedirà a la que serà la fase final de tot el projecte d'eliminació.
Recuperar la vegetació autòctona de ribera
En aquesta tercera fase, que ja s'ha iniciat en el cas dels termes de Simat i Benifairó, l'objectiu serà restaurar i recuperar la ribera amb espècies autòctones dels barrancs i rius valencians. Per aconseguir-ho, es plantaran en els marges arbres com els albers, oms, lledoners o salzes, junt a altres espècies com el llentiscle, les salicàries (sarga), l'aladern o l'arç blanc, entre altres, i fins i tot amb la introducció d'algunes especies aquàtiques que si veiem té en el riu en la part final de recorregut, cas del joc, boga o lliri groc.
Cal saber que una vegada efectuat tot aquest treball correspondrà a l'Ajuntament de Tavernes efectuar les tasques de manteniment, és a dir, eliminar els possibles rebrots de canyes i mantindre i cuidar les espècies plantades per formar eixe corredor de ribera en el riu amb espècies pròpies del nostre territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.