La transgressió que pateix la platja de la Goleta, més
visible des de fa una dècada, i que comença a notar-se també en la genèrica “Platja
de Tavernes” tindria el seu origen segons experts de la universitat en l’ampliació
de l’espigó nord de la desembocadura del Xúquer. La fotografia superior (anys 1956, 1990 i 2015) ens demostra el canvi sobre tot del 1990 al 2015, amb l'espigó ja construït.
Una situació que els experts ja avisen que pot ser més greu
i que pot allargar-se més al sud encara, cap a la platja de Xeraco. Els efectes
d’aquest espigo, com ha explicat a “Las Provincias” Josep Pardo, catedràtic d’Enginyeria Cartogràfica, Geodesia i Topografia
de la Universitat Politècnica de València, qui afirma que “s’ha convertit en un
problema crònic, i s’ha comprovat que progressivament es trasllada cap al sud”.
L’espigó nord de la desembocadura del Xúquer es va construir
als anys 1950, però es va ampliar els anys 1980 i ha impedit l’arribada de sediments
marins a les platges del sud. L’ampliació es va realitzar per evitar els problemes
que els sediments causaven en la desembocadura del Xúquer però n’ha creat un de
més greu tal com ací hem publicat moltes vegades: primer va ser el Marenyet i Brosquil,
després la Goleta, ara comença a notar-se els efectes a la “Platja de Tavernes”
i després.... tot ben amanit damunt per
les conseqüències cada dia mes evidents del canvi climàtic i escalfament global
de la Terra.
 |
Espigó del Xúquer: al nord es forma un gran arenal, al sud les platges desapareixen
|
L’espigó o escullera del Xúquer estaria en el origen i causa
del problema ho hem indicat desenes de vegades en els últims anys en els
articles que hem publicat, alhora que sempre hem dit que calia un projecte global
de defensa i que l’aportació d’arena només era un parxe momentani, fins el
següent temporal.
Recordem alguns paragrafs nostres dins de desenes de textos que
hem publicat:
Juliol 2013: “L'erosió
de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a
la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen
al nord quan haurien una gran part de dipositar-se tant a la platja de la
Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xuquer”.
Octubre 2014: “L'aportació
d'arena pretén garantir l'estabilitat i evitar que la regressió afecte als
edificis de primera línia, cas de la Goleta de Tavernes i la veïna del Brosquil
de Cullera, ambdues en regressió des que es va construir l'espigó del Xúquer.
Les aportacions continues d’arena des de fa anys s’estan demostrant com a transitòries
i només són remeis puntuals per evitar entrades de la mar a la urbanització,
però no s'ha plantejat encara una solució definitiva”.
Octubre 2015: “La situació actual de la platja de la Goleta
no té res a vore amb la de fa unes dècades, quan a Cullera no s’havia construït
l’espigó del Xúquer, infraestructura que per a molts és la culpable de la
situació en haver modificat el sentit de les corrents. I seria la causa de la
falta d’arena no solament a la platja de la Goleta sinó de la veïna platja del
Brosquil”.
 |
Arenal davant del camping La Paz (anys 1980)
|
Juliol 2016: “... hi ha un problema més greu de fons que és
la situació de La Goleta d'ençà que es va construir l'escullera i espigó del Xúquer,
i d'això en fa ja més de 30 anys. D'aleshores ençà l'arenal que era la platja
de la Goleta ha anant minvant fins arribar després d'un fort temporal a
desaparèixer i necessitar d'aquestes continues aportacions d'arena”.
Gener 2017: “La Goleta gaudia d’un bon arenal, com demostra
la fotografia del Camping La Paz. La gent major afirma que tot va canviar quan
a Cullera es feren els espigons del Xúquer i l'arena s'acumula al nord de
l’espigó, i desapareix al sud, on hi ha el Brosquil i a la Goleta”.
Abril 2018: “ Segons els estudis, l'erosió de la platja de
La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la
desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al
nord quan una gran part haurien de dipositar-se tant a la platja de la Goleta
com a la del Brosquil, al sud del Xúquer.”
 |
Principi dels anys 2000. Encara quedava un bon arenal
|
Ja coneixem el problema... quina solució i per a quan?
D’on ve el problema no és cosa nova ara, malgrat que hem d’agrair
a “Las Provincias” la publicació de les opinions, que segurament el catedràtic
Josep Pardo ha fet basades en els estudis que hi ha, mentre apunta “com a
solució ideal recuperar el sistema natural perquè deixarà passar l’arena”. Més clar aigua: fora l’espigó de la
desembocadura, encara que això implique haver de dragar la desembocadura del
riu Xúquer cada un període temps.
El catedràtic ja veu que
això no serà fàcil i així també apunta que “si això no és possible s’han
d’efectuar trasllats d’arena sistemàtic. Aportacions de «major magnitud» que
les actuals perquè s’ha desequilibrat molt el flux i las puntuals no són
efectives”.
 |
Ací estava el camping La Paz
|
En resum una actuació costosa fins ara el Ministeri de
Transició Ecològica, responsable superior de la Demarcació de Costes, sembla no
contemplar, nomes construir uns espigons davant la costa de Cullera per frenar
la pèrdua d’arena, però els experts indiquen que no es el remei apropiat: “els
problemes es traslladen més al sud i es danya altres zones costaneres. La
solució passa per recuperar el transport natural” afirma el catedràtic.
L’Ajuntament de Tavernes ha demanat que, fins que arribe un
projecte definitiu, Demarcació de Costes instal·le unes geomalles davant de la
nostra costa perquè retinguen l’arena i els temporals no se l’empasse i
desaparega. La petició ja porta uns anys en els despatxos i fins i tot ha
arribat a Madrid, en forma de pregunta al govern efectuada pel senador Carles
Mulet, de Compromís. No ens consta, per ara, que el govern Sánchez haja donat cap
resposta a Mulet sobre aquesta actuació o altra que pense executar.
Mentre tant, cada dia més, menys arena i menys platja.
