L'Ajuntament haurà d'indemnitzar cinc veïns que s'han oposat a l'ocupació dels terrenys del vial perimetral

 

La sala nº 1 del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià ha ratificat una sentència anterior i continua considerant com a nul, per un defecte de forma, el procediment seguit per l’Ajuntament a l’hora d’adquirir els terrenys del vial perimetral de la platja. El tribunal considera que es va superar el termini de tres mesos per resoldre l’expedient.

La sentència no és ferma i admet recurs al Suprem, cosa que l’Ajuntament ha dit que farà. Realment aquesta nova sentència no canvia res l'anterior, només confirma el defecte de forma, i ho deixa tot en el mateix punt que hi havia a l'any 2019. La sentència mai no diu que l’Ajuntament va fer malament les obres i el projecte, solament confirma que va tardar més de tres mesos en resoldre l’expedient, l'argument dels cinc veïns que han recorregut l’expedient d’ocupació de terres. Per tant, estem davant d'un defecte de forma i la sentència no entra en el fons de l’assumpte.

El tribunal Contenciós Administratiu va afirmar en primera sentència, que no es modifica ara sinó es ratifica, que la nul·litat de forma no afecta per a res a les obres que va considerar d’interés general i contemplades en el PGOU del 2004. 

Sobre el termini de tres mesos

L'Ajuntament sempre ha argumentat que tres mesos és un termini molt curt per resoldre un expedient tan complex i complet, i recorda que només amb el temps de notificació a cada propietari i els 2 mesos que tenen per presentar una contraoferta, es tarda ja els tres mesos. Alguns terrenys estaven en mans de bancs, amb comprador que es desconeix perquè no s’han fet documents de compres i hi ha falta de dades en el registre de la propietat.

L’Ajuntament considera que hi ha jurisprudència que avala la postura municipal de poder allargar els terminis de l’expedient, en casos com aquest que la tramitació en tres mesos és impossible. Els juristes i tècnics municipals avalen la tramitació de l’expedient en base a aquesta jurisprudència i en les al·legacions van indicar que es va tardar més  perquè l’Ajuntament va actuar amb totes les garanties:  es va garantir que tots els propietaris tingueren coneixement l’expedient, pogueren presentar al·legacions i que hi haguera temps d’estudiar-les i resoldre-les.

 L'obra és d'interés general i està contemplada en el PGOU de Tavernes

Els propietaris que han acudit a la justícia van demanar al jutge que paralitzara l’obra, i això el jutge no ho va atendre perquè el vial perimetral és una obra d’interés general i està contemplat dins del PGOU de Tavernes.

També indica la sentencia indica que l’actuació de l’Ajuntament en ocupar els terrenys és indemnitzable, amb la qual cosa al final serà una qüestió dels diners que l'Ajuntament pague pels terrenys ocupats. 

La indemnització en diners a rebre per aquests cinc propietaris serà segurament la justícia qui ho determine. L’Ajuntament els va oferir el reconeixement al dret urbanístic dels terrenys, que seria efectiu quan s’urbanitzara el sector, cosa que aquests cinc propietaris no acceptaren i recorregueren l'expedient. 

Ara l'Ajuntament haurà de pagar pels terrenys, però hem de recordar que ara el terreny és rústic i s’haurà de pagar com a rústic. Si el Tribunal Suprem no accepta les al·legacions en cassació de l’Ajuntament caldrà valorar en base a: 1) El terrenys és rústic i no té  cap programa urbanitzador ni agent urbanitzador 2) Els terrenys són rústics legalment perquè  no s’ha executat ni està programada cap actuació urbanística 3)  Si són rústics, el valor d’expropiació serà com a terreny rústic no urbà. Actualment els terrenys paguen l’IBI com a terra rústica i com a tal cobraran.

L’Ajuntament sempre ha dit que pagar com a rústica perjudicava els veïns, que perdien la possibilitat de futur de disposar d'una parcel·la edificable quan hi haja el pla urbanitzador. La decisió d’acceptar o no la proposta de l'Ajuntament l'havien de prendre dels propietaris, i només cinc del total de la urbanització van decidir no acceptar i van al·legar contra el procés.

L'Ajuntament va informar als propietaris que era més beneficiés posseir el reconeixement al dret urbanístic, cosa que estava escrita i firmada davant el registre de la propietat.