dijous, 5 de novembre del 2020

EL BALANÇ: La campanya anual d'excavacions a Bolomor finalitza demà divendres



La 32a campanya d’excavacions en el jaciment paleolític del barranc de Bolomor (imatge superior) finalitza el pròxim divendres, i els investigadors dediquen aquests darrers dies a preparar el treball del 2021. La campanya, dirigida per Josep Fernàndez, ha tingut una durada de quatre setmanes, condicionada per la Covid-19 i que ha obligat a un equip d'investigadors més reduït i, fins i tot, a endarrerir l'inici un més.

Com ens comentava el mateix Josep Fernandez “els investigadors han de prendre constantment totes les mesures de prevenció per a evitar possibles contagis. També cal indicar que molts dels especialistes i ajudants col·laboradors estan ja ocupats en les classes, i per tant només 12 persones hi ha participat enguany”. 

 

No obstant, Fernàndez volia ser optimista i com a positiu d'enguany destacava el fet que, malgrat tot,  s’ha pogut excavar i s’ha avançat, sobre tot en la preparació del treball de la campanya 2021, que es confia desenvolupar amb més normalitat.

També ha estat positiu l’acabament dels treballs en el nivell XIII, un nivell que ha suposat la dedicació dels darrers 6 anys d’excavacions en el jaciment. En aquests darrers dies, els investigadors estaven efectuant una cata en la continuació, el nivell XIV, per tal de conèixer algun detall del mateix i assegurar la potència estratigràfica del nivell.

Vista general del nivell XIII, ja excavat

 NIVELL XIII I XIV

El nivell XIII, que enguany podem considerar com acabat,  abraça datacions temporals entre els 240.000-185.000, i és molt significatiu dins de la seqüencia estratigrafia de Bolomor. Els treballs s’han dut a cap en el sector nord de la cova, sobre una superfícies d’actuació de 60 metres quadrats, correspon a un temps càlid a la Valldigna, cosa que afavoriria una nombrosa fauna i la possibilitat de cacera, i per tant la presència de l’home de Neandertal. 

La franja roja marca la potència del nivell XIII i l'altura excavada
 

Entre les restes òssies cal destacar les d’animals com l’elefant, hipopòtam, senglar, ur i fins i tot l’ase, cosa que confirma episodis d'augment de la temperatura i humitat, a més de l’expansió de la massa forestal al voltant del jaciment i zones de llacunes, com indicaria la presència del hipopòtam.

 

Molar d'elefant exhumat al nivell XIII
 

En tots aquests anys de treball, el nivell XIII ha ofert abundants restes de fauna processada per l'home i d’indústria lítica, així com es va exhumar un caní superior d’individu adult masculí i dues estructures de foc, amb una cronologia de 240.000 anys, que es troben entre les més antigues d’Europa.

Cata del nivell XIV

Què es pot esperar al nivell XIV? Cal esperar inicialment una continuació del XIII, perquè aquests dos nivells constitueixen la denominada “Fase II” de Bolomor, que s’inicia amb un canvi ràpid de les condicions del clima, que passa de temperat a càlid, amb estacions molt humides, i pluges que entollen la cova.

La fauna freda desapareixerà i apareixen altres especies com cérvol, daina, i fins i tot tortugues, que a Bolomor esta demostrat servien de menjar. I cal pensar que seguiran apareixen restes òssies de grans mamífers, com elefants, rinoceronts... i fins i tot macacos, i en una indústria lítica nombrosa, utillatge sobre ascla fabricat en sílex.

De tota manera, són interrogants als quals es podrà donar una resposta en les futures excavacions.


Zona ja preparada per a les excavacions del 2021 (Nivells I al V)
 

ELS NIVELLS I AL V

Una gran part de les tasques d’enguany han estat ocupades en la preparació de l’excavació del 2021, que pensa mamprendre els nivells superiors (I a V) que són alhora els més moderns amb datacions que arriben fins els 150.000 anys. També es pretén preparar el jaciment per a una excavació més exhaustiva en el 2021, confiant en la tornada a la normalitat.

La preparació dels treballs, com ens explicava Josep Fernàndez, ha permés descobrir un gran forat, de vora un 1 metre de fondària,  en la columna estratigràfica, causat en temps antics per la caiguda de gran quantitat d’aigua de pluja en forma de cascada des de la muntanya en aquesta zona del jaciment. L’efecte d’aquesta cascada, a més de produir una inundació en la cova, va remoure per complet les restes òssies, moltes de les quals asclades en petits fragments, es poden observar en la paret del voltant del que seria el punt de xoc de l’aigua en el jaciment.

 

Sobre la paret frontal, s'aprecien els milers d'ossets (punts blancs) projectats pel xoc de l'aigua contra els estrats

L’investigador parava l’atenció en la formació de travertí que es pot distingir en aquesta zona de cascada i corrent d’aigua, un fenomen que és habitual en zones de roca calcària, com el massís del Mondúver. L'aigua les dissol i diposita el carbonat de calci al llarg de milers d’anys, en un procés semblant al de estalactites i estalagmites, però ací en horitzontal.

Josep Fernàndez ens parlava d’episodis climàtics, fins i tot més forts que els que patim actualment en les DANAs més fortes, i recordava que són situacions que s’han donat als llargs del temps i es donen encara per l’especial ubicació de totes les muntanyes que constitueixen el denominat “massís del Monduver”, i al fet del domini dels vents del nord/nord-est  que arrosseguen a xocar contra les muntanyes grans masses de núvols saturats d’humitat.

Llars de foc localitzats en el nivell IV, en altre punt del jaciment

Són nivells, del V fins al nivell I, de més ocupació temporal de la cova, que es converteix en el lloc de major activitat amb el processament d’animals i la confecció d’instruments de pedra per aquest processament, així com els processos de primeres socialitzacions al voltant de focs de llars que s’han localitzat, per exemple en el nivell IV, en altres punts de la cova.

Les excavacions en el jaciment de Bolomor es desenvolupen des del 1989, i formen part de les intervencions anuals del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.  Les investigacions han tingut com a fruit grans troballes, cas de quatre restes cranials humanes amb una antiguitat de 130.000 anys i estructures de combustió amb una cronologia de 235.000 anys, que les situen entre les més antigues d’Europa i converteixen la cova del Bolomor en una referència del Paleolític.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.