Com vam explicar, el mur sud-oest de la capella i el mur de tàpia ubicat enfront estarien units per una volta de canó d'uns 6 m. de llargària, la qual cosa formava un corredor de pas general. El pis superior d’aquest corredor s'unia a la volta de creueria de la capella, creant una edificació en altura, desapareguda per complet, i per tant és impossible conéixer com seria el sostre i si tenia una o dues vessants.
Ací, a l’entrada de la fortalesa, els defensors situaven les primeres armes - llances, pavesos, glavis i dards-, els mitjans defensius i d'atac que duien els blasons dels abats que les havien manades construir. Al porxo es guardaria gran part de l'arsenal i a les sales del pis superior hi havia tres bombardes petites, altres cinc grans i el caixó de la pólvora.
El castell tenia una missió defensiva i de refugi, i els abats se'n preocupaven de l'arsenal i d'actualitzar les armes segons les noves tecnologies de guerra nascudes al final de l'edat mitjana. L'historiador F. García-Oliver esmenta un protocol del notari Pere Masó, del 1462, per a comprar 3 arroves i 4 lliures de pólvora per 200 i eixe mateix cap d'any el pintor Joan Guillem cobrava 169 sous i 6 diners per pintar les armes de l'abat Joan d'Aragó en sis rodelles, una adarga i divuit pavesos i el 22 de gener del 1463 s'adquireixen vuit ballestes, cinc de fusta i tres d'acer, amb tres martinets per un preu de 352 sous i el dia 2 de juny d’eixe mateix 1463 es compraren 30 lliures més de pólvora per a bombardes.
En aquesta part fortificada del castell, s'hi trobava la sala de l'abat, malgrat que sembla ser que no va ser mai usada com estança pel seu destinatari sinó pels residents com a magatzem de queviures, farina i forment.
El castell serà també presó per als vassalls convictes de
greus delictes. La masmorra, humida i ombrívola i sense cap badall per a l’entrada
de llum, s'ubicava davall de les
construccions bastides pels cristians a la part
superior de la lloma. Disposava de sala de turment per aconseguir les
confessions dels crims, sense importar massa si eren veritat o falsos els
delictes greus contra la senyoria. En aquesta mateixa sala, els declarats culpables
esperaven l’hora del compliment de la sentència. Si el presoner era cristià, gaudia
del privilegi de poder escoltar la seua darrera missa a la capella gòtica.
El mur nord, on ja hem dit que es recolza la capella, es continua en direcció nord-oest uns 8,5 metres. Acaba el mur amb un
arc, dels quals són visibles les dues arrancades, una sobre la roca
rebaixada de la penya. L’espai estaria
amb bastant seguretat cobert per una
volta de canó apuntada i serviria d'accés al castell des de la zona nord i oest de la lloma i també de rematada del
mur. Aquest acabament és obligat pel
cingle que dóna sobre al barranc del Raboser.
En aquesta zona s’aprecia els senyals d’una cala indiscriminada, segurament a la recerca d'hipotètics tresors que tant de
mal han fet a les estances.
En aquest mur, hi ha unes mènsules ben treballades en pedra calcària que ens informen de la possible existència d'un entaulat de fusta, més encara quan obert en el mur de carreus trobem un desaigüe, cosa que fa pensar que l’espai no estava cobert.
Pròxim: El recinte fortificat superior (continuació i 3): la torre de l'homenatge
Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.