PUNT DE VISTA: El nuc gordià

És curiós el que passa al País València amb certs temes. Com també és “curiós” i descoratjador comprovar fins a quin nivell demencial pot arribar l’estupidesa humana. Si a un habitant d’aquestes joioses –diuen– i sofertes terres –dic jo – és apel·lat amb el cognom Calatayud i li comenten que aquest és d’origen aragonés i procedeix de la vila amb el mateix nom, cap problema, no passa res. És una cosa completament lògica. Hi ha una ciutat amb eixe nom, si mires el mapa comproves d’immediat que està situada en aquest territori, antic regne d’Aragó, i tots sabem que els aragonesos van  tindre alguna o molta relació amb la creació del regne cristià de València. Succeeix el mateix amb altres cognoms com ara, Terol, Escorihuela, Aliaga, etc. Tots ells tenen en comú que són topònims aragonesos i la gent d’aquesta procedència prenia el nom del seu poble com a segon nom. El prenia o li’l posaven, igual té.

 

Escorihuela (Terol)

En canvi, si li comuniques a un altre habitant d’aquestes valencianes contrades que el seu cognom Piera, posem per cas, o Verdú, o Benavent, Balaguer, Cervera, Valls, Ripoll, Cardona, Banyuls, etc. són clarament d’origen català, perquè fan referència a topònims d’aquest lloc, llavors la cosa canviarà substancialment. Serà com obrir la caixa de Pandora. Trons i llamps caiguen sobre tu, malfactor indesitjable. Com goses, com t’atreveixes?! Que totes les malediccions divines i infernals caiguen sobre tu i la teua descendència. “Jo soc valencià!”, et diran amb ràbia infinita. “Jo no soc català! No mos fareu catalans! Mai!”. 

Cervera (Lleida)

 Inútil seria intentar explicar que per a la creació de lo Regne (el de València, s’entén) tot i que fou “cristianitzat” amb repobladors procedents, en part, d’Aragó, el major nombre d’aquests nouvinguts procedien del Principat de Catalunya. Jo, amb estes orelletes que tinc, he pogut escoltar arguments tan peregrins com que “el meu cognom, Benavent, no pot ser català, perquè en aquella època Catalunya no existia. Catalunya era un territori d’Aragó”. Catalunya no existia... Clar, amb una resposta de tal calibre, què en pots fer? L’únic que et queda per fer és aguantar-te com pugues les ganes de baquejar-te de riure i pegar a fugir el més discretament possible. La vida és breu i ràpida i no cal perdre-la amb bajanades sense sentit. Ni amb gent amb coneixements molt limitats, si em permeteu l’eufemisme.

 Però si malgrat tot, encara intentes argumentar la teua afirmació dient que precisament perquè la majoria de la repoblació cristiana fou de procedència catalana, hui en dia, o a hores d’ara, encara parlem català (és a dir, bàsicament nosaltres els valencians actuals som els seus descendents), més valdrà que tingues el teu testament en regla i envies un darrer pensament per als teus éssers estimats. Seràs home mort... o dona, igual té. Et poden dilapidar viu. No hi ha res més perillós i agressiu que un blaver enfurismat i defensant la valencianitat de les falles, la paella, l’orxata... o el seu cognom, que probablement ja portaven les Dotze Tribus d’Israel.

 Podem ser aragonesos, podem ser castellans, podem ser inclús moros... però catalans no. Això mai. No anomeneu allò innominable.

 

Manifestació contra el valencià i el seu ensenyament

 Patètic? Demencial? Increïble?... Sí. Però no hem d’oblidar mai, i ara escolteu-me o llegiu-me bé, que darrere de tot aquest desficaci esbojarrat hi ha tota una campanya política d’adoctrinament que va començar amb l’anomenada Transició dels anys 70-80 i que fou hàbilment i pèrfida orquestrada per la dreta valenciana més rància, intolerant i franquista. I d’aquell conreu, aquests fruits. Perquè vint anys de governs del PP, no han estat debades. I si Franco ho va deixar tot ben lligat, el PP i els seus acòlits han refermat més encara el nuc.

Nuc? I ara, precisament, em ve al cap el nuc gordià. En coneixeu la història? Sabeu de què parle? Doncs aneu esmolant eines, que en aquesta vida tot té solució... o quasi tot. Això ho sabia ben bé, Alexandre el Gran.

Sico Fons