L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: La derrota parlamentària deL PSOE-Podemos i el canvi de gespa ¿tenen res a vore?

Se n’ha parlat de la primera derrota legislativa del govern de coalició PSOE-Podemos: el rebuig al decret llei que obligava els Ajuntaments a "cedir" els superàvits a l’Estat, que els tornaria a poc a poc.

Un llei que hauria estat cosa semblant, malgrat les distàncies, a la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària  i Sostenibilitat Financera, publicada pel govern de Rajoy i no derogada, que diu a l'article 32: “Destí del superàvit pressupostari. En  el  supòsit  que  la  liquidació  pressupostària  se  situe  en  superàvit,  aquest  s’ha  de  destinar,  en  el  cas  de  l’Estat,  comunitats  autònomes,  i  corporacions  locals,  a  reduir  l’endeutament  net, sempre amb el límit del volum d’endeutament si fóra inferior a l’import del superàvit destinat a reduir el deute” (traduït).

Aquesta llei determina que els Ajuntaments no manen dels seus estalvis: estan obligats a pagar deute. El decret-llei no aprovat del PSOE-Podemos es cedien a l'Estat. En un cas i l'altre, resultat final el mateix: els Ajuntaments no poden invertir en els municipis, paguen el  deute o cedeixen a l’Estat. Per fer un símil: com si obligaren a una família a pagar els rebuts de la hipoteca anticipadament amb els seus estalvis, encara que estigués al dia en els pagaments.

El nostre Ajuntament va aprovar en plenari destinar 1'6 milions de superàvit  a pagar deute. I per canviar la gespa del Camp de Futbol acudir a un préstec. Això ens pot semblar incongruent, però.... Ho expliquem. La resposta, parodiant Bob Dylan,  no està en el vent, però si en una llei, que coneixem amb pèls i senyals gràcies a que s’ha explicat moltes vegades en els plenaris municipals, entre ells l’últim.

En “román palatino”: l’article 32 ve a dir que si un Ajuntament té superàvit, l'obligació legal es pagar deute. Després hi ha lleis que obrin altres portes i vénen a dir: una vegada ha pagat deute, pot fer un prèstec per fer inversions, però sempre i quan tinga una economia municipal sanejada i, seguint les directrius de la llei Regulador de les Hisendes Locals. Això sí, sempre primer pagar deute.

I això ha fet l’Ajuntament: Primer amb el superàvit ha pagat préstecs d’anteriors governs, i com que té l'economia municipal sanejada, ha pogut concertar un nou deute per a la gespa. Tot com marquen les lleis i sempre amb tots els informes a favor de la Intervenció Municipal, funcionari del Cos Nacional que depén de l’Estat, siga dit de passada. Actuació completament legal i com pertocava. 

La derogació que s'anuncia ara de la "regla de despesa" donarà vies més amples als Ajuntaments per a invertir, dit siga de passada, tot i que són qüestions molt diferents.

 

Conclusió: Són molts els partits, Compromís entre ells, i també molts Ajuntaments, que no acceptaren que l’Estat s’apoderara dels seus estalvis i votaren en contra en Congrés.

L’exigència que se li fa al PSOE-Podemos és derogar les normes restrictives de Rajoy, i que els Ajuntaments disposen dels superàvits, per evitar casos com el Tavernes i la gespa, on amb recursos suficients l'obligació  de pagar deute anticipat, obliga al préstec.

PD: Hem explicat moltes vegades perquè no era factible les subvencions, o esperar al pressupost. Només cal fer una recerca en el blog, on hi ha articles amb una exhaustiva explicació. Les fotografies ens permeten comprovar com s'avança en el treball de canvi.