INFORMEM - El canvi de la gespa: Per què un prèstec i no el romanent del pressupost? Què diu la llei? A què obliga?

 

Els treballs del canvi de gespa es van iniciar ahir i avui les màquines treballaven amb la màxima celeritat. Una maquina especial filtra  i separa el cautxú i l’arena de sílice, que és dipositada en grans bosses de construcció, mentre la gespa es talla en quadres de 2x2 metres i s'embolica en grans rolls per traslladar-se al lloc de reciclatge.

 

Les fotografies que publiquem, d'aquest matí, permeten comprovar el treball que es fa i la situació de les obres. Si es compleix el contracte, han d’estar acabades a principis d’octubre, però no es descarta acabar abans. L’oratge dirà.

Perquè d’un préstec i no pagar-lo del romanent del pressupost 2019 

El canvi de gespa s’efectua amb un préstec votat en el ple de març passat i que, com havia passat en el projecte, només van votar a favor Compromís i Ciudadanos.  Gràcies a eixos vots a favor, el mes de març es va iniciar el tràmit administratiu de licitació i adjudicació que va culminar ahir amb l’inici de les obres.

 

Al llarg del procés, s’ha parlat molt en el plenari de finançar-lo amb subvencions (ara mateix Diputació no les ha aprovades), el pressupost del 2020 (aprovat en agost), o acudir al romanent positiu del 2019 o a un préstec, com finalment s’ha fet.

Les dues primeres opcions es van descartar: era impossible ni començar ni menys tindre acabat el canvi de gespa a l’estiu. Quedava l’opció del romanent positiu o del préstec, que finalment va ser l’aprovat en plenari.

 

I ens podem preguntar: Havent diners del romanent ¿perquè es tria el préstec, i no el romanent de tresoreria?  La legislació vigent és clara i precisa, marca els passos que cal complir. La  Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària  i Sostenibilitat Financera diu ben clar en el seu “Article 32. Destí del superàvit pressupostari. En  el  supòsit  que  la  liquidació  pressupostària  se  situe  en  superàvit,  aquest  s’ha  de  destinar,  en  el  cas  de  l’Estat,  comunitats  autònomes,  i  corporacions  locals,  a  reduir  l’endeutament  net.”  

O siga, l’Ajuntament de Tavernes ha de destinar el seu superàvit per llei, SÍ o SÍ, a amortitzar els préstecs bancaris, i si vol fer alguna inversió, cas de la gespa, ha d’acudir al préstec.  En poques paraules i senzilles: vostè Ajuntament, primer  pague el que deu. Després, si  té una Hisenda sanejada i la llei li  ho permet, faça un préstec per fer inversions, però... primer, pague!!!.  

 

I això ha fet el govern municipal: en base a eixa llei del govern Rajoy, aprovava en el darrer plenari, el d'agost, destinar 1’6 milions d’euros del romanent positiu a pagar deute que, no ho oblidem, ve de governs anteriors. Ha fet el que li obligava la llei. Ens podrà no agradar, tots hauríem preferit dedicar els diners a fer inversions, però... la llei és la llei!!! I açò és informació.

L’Ajuntament té ara un deute 4 milions d’euros (el 25% del pressupost), quan a principi del govern de Compromís era de 28 milions.  I com que té la seua economia ben sanejada, no ha tingut cap problema legal per accedir a un préstec de 280.000, i a més amb l’informe positiu i favorable de la Intervenció Municipal.

 

Del leasing, a la compra, i al canvi actual

Cal recordar que el govern del PP va adjudicar l'anterior gespa a Poligrás Ibérica SA per 573.571 euros pel sistema de “leasing”. Contemplava l’opció de compra de la gespa per al mes d’abril del 2018 en acabar el contracte "leasing". Compromís va exercir l’opció amb la qual cosa va passar a ser propietat municipal.

 

A partir d'eixe moment, es va iniciar i redactar els informes i estudis tècnics de l’estat de la gespa, que determinarien el projecte de canvi i la proposta presentat al plenari en novembre del 2019, que només va votar a favor Compromís i es va rebutjar. Només havia passat un any i mig des que era propietat de l’Ajuntament, no més de tres anys com alguns partits de l’oposició digueren.