Quan visites el castell, i després de caminar per la senda que forma la muralla de l'albacar, arribes a l'entrada de la part superior fortificada. El primer que t'hi trobes, és el gran forat de la porta d'accés, pràcticament enderrocada, amb els carreus pel terra. Al seu costat, s’hi observen els basaments i les torres enrunades que la protegien. Són de forma quadrangular amb carreus treballats amb punxó de quatre puntes, característic dels picapedrers dels segles XV i XVI.
El recinte superior està tancat al nord i a l'est per un
gran mur sobre el barranc del Raboser. El mur de 0’90 metres d’amplada mitjana es va construir
amb carreus per les cares interior i
exterior i es va reblir de cudols i
morter de calç. Els carreus estan treballats amb boca de destral i punter, ferramentes
dels segles XIV i XV.
La capella és la primera construcció que trobem en traspassar la porta del recinte. Es tracta d’una petita construcció de planta rectangular, que no segueix l'orientació est-oest del Cister, sinó que va del sud-est al nord-oest per adaptar-se al relleu de la lloma. Disposava dels objectes religiosos imprescindibles per celebrar una missa improvisada.
La capella es cobria amb una volta gòtica de creueria, també enderrocada, on són visibles les mènsules, de senzilla decoració geomètrica, i les arrancades dels arcs. La plementeria, de morter de calç i rajoles, usa la tècnica constructiva de la volta de carreus del Portal Nou del monestir de Santa Maria de Valldigna, edificat per l'abat Arnau de Saranyó, al segle XIV.
La porta d’accés a la capella té un arc de mig punt amb clau doble, com els arcs del segle XIV del monestir. L’estança s’il·luminava mitjançant dues finestres que miren a llevant, al barranc del Raboser, però la més gran sembla ser més un balcó matacanat.
La capella disposa en un nivell inferior d’una estança tancada al nord per mur de carreus i a la part d’enfront és la roca excavada qui fa funció de mur. Aquest nivell inferior està cobert per una volta de canó rebaixada de rajoles, sardinell i morter de calc i un arrebossat, on hi ha empremtes de les canyes de la cintra. Es desconeix quina seria la finalitat d'aquesta estanca.
Davant del mur sud-oest de la capella i separat per uns metres, hi ha un mur de tàpia de 0.60 m. de gruix i marques d'encofrat visibles. Els dos murs estarien units en altura per una volta de canó d'uns 6 m. de llargària i de la qual encara en resten les arrancades.
Aquest conjunt de murs i volta formava a la part inferior un corredor de pas general al recinte. La part superior s'unia a la volta de creueria de la capella i formaven una edificació en altura que, desapareguda per complet, fa impossible conéixer com seria el sostre i si tenia una o dues vessants.
Pròxim: El recinte fortificat superior (continuació)
Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.