L'Ajuntament inicia la reposició de la Font dels Gitanos: La història de la font en el temps

 

L’Ajuntament ha iniciat les obres de reposició de la Font dels Gitanos (imatge superior), la qual canviarà uns metres el seu emplaçament anterior per tal de facilitar la construcció d'una rotonda que té previst executar Carreteres de la Generalitat en aquest punt de l'entrada al poble. La nova font es retirarà sobre uns 3 metres més cap endins de la vorera.

 

Les obres de la font ahir

 

Com vam informar en el seu moment, les obres de reposició de la font després de l'accident que la va enderrocar en una gran part, no havia estat possible perquè Telefònica no havia procedit a retirar la caixa i el cablejat que existia al costat de la mateixa font.

 

La idea inicial és reposar la font i que siga pràcticament igual  a com era abans de l'accidente de manera que forme de nou part del paisatge urbà com ve essent habitual des de fa 70 anys.  Les tasques de reconstrucció es complementaran amb la instal·lació d’un petit jardí a semblança del que hi hagut durant molts anys envoltant la font.

 

 .

Dues imatges de la font després de l'accident

La Font dels Gitanos en el paisatge urbá

La "Font del Gitanos" des del punt de vista monumental no és cap monument històric de molts segles passats, ni tampoc és bella per tindre un estil concret, però té la bellesa i el valor d’allò que és entranyable, de parlar-nos d’un temps molt pròxim històricament, que desconeixen les noves generacions de vallers i vallers.

Un temps de carros i cavalls, d'haques i rocins, centenars formant una corrua diària de lent caminar cap als camps vallera, en un temps en que el monocultiu de la taronja no s’havia imposat, i eren les hortalisses i l’arròs en la Partida es conreus tradicionals. D’això el desaparegut Prado de les Tomaques ens podria parlar i molt si hi fos encara en peu.

Els carros en processó  omplien la carretera a Borderia, ombrejada per gegants plataners ja desapareguts, i tamé la Calçada (actual carretera a la platja) o el camí de la Séquia la Bova fins arribar a la Marina o els Marenys. Calia un punt d'aigua per abeurar els animals abans de la caminada, i també perquè nostres llauradors feren proveïment d’un aigua que no disposaven en les cases: no hi havia encara majorment aigua correnta potable als habitatges.

Construcció de la font

 

L’Ajuntament de l’any 1949, presidit per l’alcalde Vicente Oltra Giner, tal com recullen els llibres “Historia de Tabernes de la Valldigna” de Vicente Gascón Pelegri (foto superior) i  “El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969”, de la cronista oficial Encarna Sansaloni, van decidir fer la conducció, portar l’aigua potable i construir la font a l’eixida del poble. Un poc mes de 90.000 pessetes de l’època ( uns 550 euros actuals) va ser la inversió. 

 

L'emplaçament va ser millorat amb una farola, l’arbre i altres millores de paviment en el que era una zona d’eixample de Tavernes. El Tavernes d’aleshores, any 1949, acabava pràcticament allí.  Era l’ultima parada urbana. Després ja venien els garroferars, els sequers, la terra campa a la dreta de la carretera...  

La font va prendre el nom de Font dels Gitanos perquè, segons conta la nostra cronista oficial, en els garroferars pròxims, allò que ara seria la zona del CEIP Magraner, solien acampar els gitanos transhumants i es proveïen d’aigua també en la font.  

 

No era l’única font pública d'una ciutat que, com hem dit, no disposava d'aigua potable en molts carrers i cases.  Recordem dins del poble la que.hi havia a la carretera, front al cinema Ideal, la Font de la Bola, al carrer Gabriel Hernández, una altra al principi del Carrer La Barca, on s’accedia per unes graons en estar mes baixa que el nivell del carrer;  l’existent (encara hi es) a l’entrada de la Plaça Major i sense oblidar-nos de la Font del Canut, en un dels llocs més tradicionals de la ciutat, i la de la placeta del Tio Julio, que era de disseny semblant però adossada al mur que tanca la placeta pel nord. 

 

 Temps era temps!!!