INFORME: Els casos de meningoenfalitis vírica i la seua relació amb els mosquits

 

La detecció de 19 casos de meningoencefalitis vírica a l'entorn de Còria i Puebla del Rio, a la província de Sevilla,  provocada pel denominat virus del Nil Occidental (WNV, per les sigles en anglés) ha posat en el punt de vista aquesta malaltia transmesa per picades de mosquits,

Els vectors més habituals del virus al sud de la península són el Culex perexiguus i el Culex pipiens, més conegut com a mosquit comú, i un dels enemics que podem trobar en les nits d'estiu perquè és el vector principal. Entra a les habitacions, pica de nit i de vegades quan la gent dorm. Hi ha gent que, de manera errònia,  culpa al mosquit Aede japonicus o mosquit japonés como a responsable dels casos de WNV, però aquest mosquit s'ha localitzat a Astúries, li agrada els climes amb pluges, no els càlids i secs d'Andalusia.

Mentrestant, el Culex pipiens és distribueix arreu d'Europa i l'Orient Pròxim i Amèrica del Nord. Els mascles i les femelles s'alimenten de diverses fonts de sucres, com nèctar o sucs de fruites, i només les femelles s'alimenten de sang amb la qual cosa afavoreixen la posta després de la copula. La sang proporciona les proteïnes essencials per al desenvolupament dels ous i encara que els hostes dels que s'alimenta de sang són ocells, també ho fan dels humans i altres mamífers

La meningoencefalitis vírica

Aquesta és una malaltia que afecta el sistema nerviós central originada per un virus que provoca la inflamació de les meninges i l'encèfal, situats en el cervell. És especialment greu perquè pot ocasionar danys neurològics com a dificultats en la parla o per a pensar.

Qualsevol persona pot contraure aquesta malaltia però afecta especialment als xiquets. Els seus simptomes són febre, cefalea i confusió, que  pot confondre's, perquè aqueixos símptomes els produeixen també altres malalties infeccioses i també un altre tipus de malalties no infeccioses. Per això les persones que en tinguen han de consultar al metge.

La picada del mosquit és la via de transmissió a l'ésser humà. Al seu torn el mosquit adquireix el virus en picar a ocells infectats que actuen com reservori del virus. La infecció no es transmet entre persones, sinó que es produeix després de la picada del mosquit. Per això les mesures de prevenció van dirigides a evitar-les. En els seus formes més greus, pot ser mortal.

Recomanacions: usar roba que tape el màxim possible la pell i sacsejar-la abans d'usar-la si s'ha estés en l'exterior, fer un ús adequat dels repel·lents, seguint estrictament les recomanacions sobre la manera i freqüència d'ús descrits pel fabricant.