dilluns, 22 de juny del 2020

PUNT DE VISTA: Jo confesse

Sí, ho confesse; sempre vaig ser un pèssim estudiant. Un mal estudiant que, a final de curs, sempre aprovava justet, justet.

Observava els meus companys de classe, sobretot les meues companyes –que no sé exactament per què, quasi sempre solien ser més aplicades i disciplinades–, i no comprenia com eren capaços d’empassar-se durant hores un llibre que ni ens interessava per a res, ni ens agradava gens. Jo era incapaç de fer això. Si no m’agraden les coses, senzillament, no puc amb elles. Vaja, és que ni ho intente. Mea culpa!

A mi el que m’agradava realment, era llegir. Sí, llegir. Que contràriament al que pot semblar, és una activitat que no té res a veure amb l’estudi.

Estudiar sempre ha tingut un objectiu principal, que no, que no és augmentar el nivell de coneixement de la cultura i del saber humà, sinó el de memoritzar el màxim nombre de dades de la disciplina estudiada per així aprovar la temàtica amb la millor nota possible per tal de continuar estudiant una carrera que ens durà, amb una mica de sort i esforç, a aconseguir un bon lloc de treball ben remunerat.

Objectiu ben lloable, val a dir. Però això, com ja he dit, no res té a veure amb la tasca de llegir, llegir per plaer.

Biblioteca de Saramago a Lanzarote

Perquè estic convençut que llegir és, per damunt de tot, una activitat lúdica i intel·lectual; una activitat que ens permet accedir a la font del coneixement, a l’interior de la psicologia humana i cercar-hi preguntes, sovint sense resposta, que si més no, ens farà millors com a persones; és a dir, ens farà més persones.

Així doncs, jo, molt a desgrat meu, sempre vaig ser un pèssim estudiant, car tenia massa faena per davant. Com havia de “perdre” el meu valuós i limitat temps estudiant carreres que no m’interessaven gens, si havia de llegir encara -i gaudir-ne i meravellar-me i emocionar-me- milers de llibres que em parlaven de la història de la humanitat, de l’univers, de la filosofia, de la literatura, de l’art en general? Com havia de balafiar el temps en “bajanades” si tenia per davant tots els llibres de Shakespeare, de Cervantes, de Joanot Martorell, de Moliere, de Charles Dickens, de Thomas Mann, de Marcel Proust, de Mercè Rodoreda, de Patricia Highsmith, de Margarite Yourcenar, de Julio Cortázar...?

Sí, en realitat sempre he sentit una mena d’enveja sana pels bons estudiants, que en realitat és la mateixa enveja que pots sentir pels bons futbolistes, els bons esportistes, els bons ballarins i per tots aquells que són capaços de realitzar gestes inassolibles per a la majoria dels mortals, o si més no, per a mi.

Però em console pensant que, almenys, he assolit allò que desitjava des de ben jovenet, llegir, penetrar dins del cervell d’altres persones (això és al capdavall la lectura) i transportar-me a altres realitats, altres cultures i altres èpoques. Es pot aspirar a una major gesta?
Visca la lectura!

Sico Fons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.