Jade Palomares, una infermera vallera al Saint Bartholomew's Hospital de Londres en plena pandèmia

Jade Palomares, és de Tavernes   i  fa 7 anys que treballa a Anglaterra d'infermera, des de fa 5 anys al Saint Bartholomew's Hospital, el més antic del Regne Unit i un dels referents del país. Treballa  a la UCI,  directament amb els pacients de diagnòstic més sever per Covid-19.
 

En una entrevista en la Cadena Cope  conta com va vindre de vacances per a falles el 12 del març passat i, amb l'estat d'alarma a Espanya i la cancel·lació de vols, a tindre el temps just per a avançar el vol de tornada al dia 20 de març quan estava previst per al 22.
 

Explica com van ser els primers moments a Anglaterra, quan eixe país va tardar en a reaccionar davant la crisi sanitària i de la qual Jade tenia complida informació per l'inici del confinament que va viure a Espanya. A Londres, es veia menys gent de l'habitual, però ni tan sols es mantenia la distància de seguretat. “La gent pensava que no anava a arribar... a la fi de març, estaven una mica als llimbs. Només llavar-se les mans i que era una grip i poc més”.

La preocupació del govern britànic  era sostindre l'economia que damunt de la sanitat i només donaven recomanació. El confinament era lleuger, menys exigent que a Espanya. Els comerços tancats, excepte els de primera necessitat, però el “suggeriment” del govern britànic de romandre a casa no es prenia amb serietat. Tampoc es multava  ni era rigorós el control al carrer. I a Setmana Santa, amb temps excel·lent a Londres, els parcs s'ompliren de persones passant tranquil·lament aqueixos dies a l'aire lliure sense més preocupació. Ho poguerem vore en la televisió. 

Eixes setmanes la desinformació en la ciutadania anglesa provocava situacions molt diferents i front a cues ordenades i a distància per a accedir al supermercat, trobaves que el un transport públic funcionava amb normalitat, tots asseguts al costat els uns dels altres, i alguns amb mascareta, malgrat el risc.

I com ha ocorregut a Espanya amb alguns sanitaris, també ha patit discriminació pel seu treball:  les dues companyes gregues amb les quals comparteix el pis van començar a recelar per la seua ocupació en un centre hospitalari i li retreien  a Jade el risc de contagi al qual les sotmetia. Li retreien a Jade, però elles sense cap problema usaven el transport públic diàriament, que funcionava tot ple.

Va haver de sol·licitar  ajuda en el seu treball  i se li va proporcionar una habitació en un hotel pròxim a l'hospital, que s'usava per a casos de pacients amb simptomatologia lleu en recuperació.

  

Jade confirma també un fet que ací hem pogut comprovar en els mitjans de comunicació:  no existeix moltes diferències en l'enfrontament a la pandèmia, i tal com es va anar coneixent sobre la marxa es va haver d'establir un protocol nou als hospitals, ara ja estandarditzat. 

Afirma que el tracte a l'hospital és bo que “s'està manejant la situació, encara que al principi fóra tot una mica de caos,  fins que vam anar a poc a poc adaptant-nos”.  En aquest context reconeix que no han patit excessivament la falta de material i confirma que es reposa prompte sense que arribe a suposar un problema.

A l'hospital es treballa amb la mateixa incertesa de molts altres països però, explica que el número de població vulnerable és gran  i els llits d'hospital no són tan nombroses com es puga pensar. 

Saint Bartholomew's Hospital

Un canvi reconeix que si ha existit: major compromís i conscienciació des que el propi primer ministre es va veure afectat per la malaltia, però la por es contagia més que la malaltia, i reconeix que en la població existeix el temor que els casos puguen augmentar per la laxitud de les normes de confinament que hi havia.

El caràcter anglés reconeix que està molt present en la manera d'afrontar la crisi i recorda que no són molt donats al contacte en general ni a les mostres excessives d'afecte, encara que hi ha un respecte als sanitaris.  Tota aqueixa manera d’entendre la crisi fa que els aplaudiments als sanitaris solo es donen una vegada a la setmanes,  els dijous, a les 8 de la vesprada i durant 10 minuts, amb puntualitat britànica.

Extracte i traducció de l'entrevista que li va fer la Cadena Cope, enviada al nostre correu. Gràcies a M.V. de la cadena per la deferència i amabilitat en enviar-nos-la.