Avui fa 75 anys de l'alliberació del camp nazi Mauthausen-Gusen. En homenatge als milers d'espanyols que hi moriren

5 de maig de 1945. Avui 75é aniversari de l’alliberació del camp de concentració nazi de Gusen, a Àustria. Prop de 4.000 deportats de nacionalitat espanyola, molts d'ells del País Valencia, foren morts, exterminats.

Horror, por, fam, alineació, destrucció, mort.... És el que va passar als camps d'extermini nazis( Buchenwald, Dachau, Neuengamme, Sachsenhausen, Auschwitz o Treblinka) i més que res a Mauthausen-Gusen (Àustria). La condició humana en els seu pitjor grau, persones torturades física i psicològicament, sense cap respecte a la condició humana.

Gusen era prop de Mauthausen, era com un únic camp, i com a destinació final dels presoners era la mort.  Mort per a milers d'espanyols fugit d'Espanya després de la Guerra Civil i arribats allí deportats des de França, després de la conquista nazi del territori francés. La pràctica totalitat d'espanyols deportats el primer eren tropes auxiliars de l'exèrcit francés. Coneixem molt de la història dels jueues, però la dictadura de Franco ens ha amagat els espanyols, que han esdevingut durant 40 anys en els no existents.

Mauthausen-Gusen per proximitat un tot únic eren coneguts com "el camp dels espanyols" per la gran quantitat que patiren i/o moriren. I tot el que va passar, des del moment de la deportació des de França, era conegut pel regim franquista.

El llibre de l'historiador Benito Bermejo, "Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen", així com les investigacions del periodista Enrique Pastor ens han assabentat de l’existència de dos vallers entre els deportats. L'any 2018 es va estrenar la pel·lícula "El fotogràf de Masuthausen" que narra la vida en el cap de Francesc Boix i tot el treball penós per a salvar uns negatius que ens il·lustren sobre aquells anys d'horror.

 Els vallers Francisco Mateu Sanchis i Luis Vercher Bosch, van estar deportats i van viure temps al camp de Mauthausen.  Hem estat intentar conèixer coses sobre els dos, i realment només hem arribat a conèixer dades molt generals, més precises de Mateu Sanchis del qual fins i tot hi ha un quadre seu (“Inspecció de polls”) propietat de la Fundació FEDIP, que ha estat reproduït en el catàleg de l’exposició organitzada pel Ministeri de Cultura l’any 2010 i que va tindre com a títol “Supervivencia, testimonio y arte. Españoles en los campos nazis”. És el quadre que obri aquesta informació. 

Mateu Sanchis: Tallista, pintor i músic de la rondalla 

Francisco Mateu Sanchis va nàixer a Tavernes el 25 d’octubre del 1905 i va ser internat al camp de concentració de Mauthausen el 6 d’agost del 1940 amb el primer grup de deportats i va estar inscrit com a d’ofici tallista en fusta (Holzbildhauer), però sabem que també va treballar en la pedrera i, fins i tot, algun personal de les SS del camp li va encarregar algun treball privat.

Estat actual de Mauthausen

El quadre de Francisco Mateu Sanchís que reproduïm del catàleg esmentat, té unes mesures de 54 x 42 cm i representa una situació que apareix en molts testimonis del supervivents dels camps: les denominades inspeccions per trobar algun poll (cosa res estranya en les condicions que hi vivien de precarietat i amuntegament de persones) i que els podia dur algun càstic sever. D’ací l’afaitat de tot el pèl corporal com a mesura per evitar malalties però, com diu el catàleg que seguim, remarcava la negació de qualsevol intimitat.

També hem trobat una referencia al valler en un llibre sobre els camps de concentració de Francisco Agramunt Lacruz del 2016 editat per la Universitat de València, on s’indica que mentre molts deportats (cas de Francesc Boix) van ser testimoni en el Judici de Nuremberg, el testimoni del valler (no va ser present al judici) hauria estat recollit en el camp on havia estat reclòs, o en algun hospital o residencia, sense descartar l’Hotel Lutertia de Paris que havia estat durant l’ocupació nazi seu d’Abwher, els serveis d’intel·ligència de l’Estat Major nazi, i que després de la guerra va ser lloc d’acollida i distribució dels presoners que havien aconseguit sobreviure als camps.

Més curiosa és la història que ens narra Luis Garcia Manzano, en un llibre del 1972 originalment en francès titulat la “Rondalla de Mauthausen” on s’explica que els presos formaren una rondalla que amenitzava algunes funcions, i fins i tot feren una representació d’una opereta, on Mateu Sanchis seria un dels guitarristes: “Mateu et Clemente étaient des guitaristes de luxe. Ensemble ils représentaient la Valence du Cid” (traduïm: Mateu i Clemente eren guitarristes de luxe. Els dos representaven la València del Cid).

Alliberament de Mauthausen

I deia una dada molt significativa: Viu actualment a Espanya. Sense cap més aclariments o informació. Eixa publicació és del 1972, la qual cosa ens permet deduir que va tornar després d’un temps de viure a França (recordem que inicialment no podien tornar a Espanya, perseguits com eren pel franquisme). No sabem (almenys nosaltres) on va viure després ni cap dada més.

Poca cosa sabem de Luís Vercher Bosch, nascut a Tavernes el 3 d’abril del 1908 i que va ser deportat i internat a Mauthausen el 26 d’abril de 1941.

Servesquen aquestes ratlles com a homenatge als dos vallers i també de tots aquells que hi moriren, defensors de la democràcia i les llibertats.

Informació pròpia