El castell de Marinyén es perd sense cap actuació de manteniment i recuperació

L’Ajuntament de Benifairó no podrà dur a cap la neteja del castell de Marinyén en no disposar del permís de la Conselleria de Cultura, una autorització legalment obligatòria en tractar-se d’un “Bé d’Interés Cultural” (BIC). Una nota del Servei Territorial de Cultura indica que no pot donar permís sense cap projecte, com es preceptiu en un BIC.

L'Ajuntament de Benifairó volia fer una neteja vegetació per evitar danys en les restes en peu, però una actuació en el castell, conegut també com a “de la Reina Mora” ha de comptar amb l’autorització de la Generalitat. El castell està catalogat com a Bé d’Interés Cultural (BIC), i qualsevol actuació dins del recinte ha de disposar de permís.

Vista general del cos central de la fortalesa

El Servei Territorial de Cultural, segons “Las Provincias”, en una nota afirma que "durant els darrers anys, l’Ajuntament no ha presentat cap projecte de millora del patrimoni” per acollir-se a les ajudes per a millora del patrimoni. L’Ajuntament de Benifairó argumenta que les ajudes, que arriben de fons europeus, impliquen que l’Ajuntament abone el 50% dels costos de les actuacions, i això el pressupost municipal no ho pot afrontar.

L’Ajuntament volia que fóra la brigada forestal de la mancomunitat qui efectuara la neteja. Per això cal d'un informe arqueològic i la nota indica que la Generalitat li va facilitar tres contactes de professionals per redactar l'informe, però l’Ajuntament no havia donat cap resposta.

Capella gòtica

La situació de conservació del castell de Marinyén és molt precària, tant que ha passat a formar part de la “llista roja” del Patrimoni, és a dir, edificis amenaçats de desaparició o patir danys irreparables.

L’Ajuntament de Benifairó disposa del Pla Director de recuperació de la fortalesa redactat fa més d’una dècada  per l'alcalde del Bloc Jesús Ferrando, que va impulsar el coneixement i posada en valor de l’edifici amb diverses publicacions sobre la fortalesa i els moriscos.

En plena crisi econòmica, el municipi no va poder assumir els costos i va fer impossible cap obra. És el mateix problema que té ara l’alcalde Josep Antoni Alberola, de Compromís, que ja ha dit en moltes ocasions que el pressupost d’un municipi de 1.600 habitants no pot assumir els costos, encara que reba ajuda d’Europa. 

El castell de Marinyén es troba al terme de Benifairó, però és patrimoni de tota la Valldigna, com ara seguit expliquem. Potser calga plantejar actuacions a nivell de tota la comarca per impulsar, com a mínim, la conservació i consolidació de les restes existents. Els Ajuntaments tenen la paraula.

Cos central de la fortalesa amb l'aljub a la dreta

Breus notes del castell de Marinyén

Les primeres referències documentals del castell de Marinyén les trobem a la “Crònica” del rei Jaume I en parlar en 1240 dels castells de Bairén i Marinyén, i a partir d’ací i fins el 1298, quan es funda el monestir de Santa Maria de Valldigna, apareix als documents cristians per qüestions derivades de rendes, donacions, drets d’alcaids i propietaris i pagaments reials.

A l’època monacal, va tindre protagonisme amb ocasió de la guerra entre Castella i Aragó, la denominada Guerra de la Unió o “dels dos Peres”. Valldigna va patir la invasió de les tropes castellanes que saquejaren els llogarets valldignencs, mentre els monjos, amb els objectes religiosos, es refugiaren al castell.

Torre de l'homenatge

 L’any 1397 un temporal molt fort afecta el castell, que esperarà fins el 1442 perquè l’abat Llop Palací escometa la reconstrucció. Les Germanies afectaren la Valldigna i a l’estiu del 1521, els agermanats l’envaïren, saquejaren els pobles i obligaren els musulmans a batejar-se segons la tradició, o siga, en séquies i mitjançant graneres i ramells de murta. Els monjos i part de la població morisca de Benifairó s’havien refugiat al castell, lloc on serien batejats.

Les ràtzies pirates a la costa Mediterrània van ser constants al segle XVI. El castell va ser i proveït d’armes i cavalls i als marenys de Tavernes es basteix la torre de guaita. La desfeta turca a Lepant iniciava un llarg període de pau a la costa. El 22 de setembre del 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, i els de Valldigna s’embarcaren al port de Dénia. El castell és abandonat definitivament, ja no calia per protegir els pobladors. 

Estances derruïdes de la fortalesa

El Castell de la Reina Mora 

La denominació “Castell de la Reina Mora” aplicada a la fortalesa apareix cap a l’any 1900, amb la construcció de generació en generació de la llegenda d’una suposada i inexistent Reina Mora que va preferir la mort i es va llançar al precipici des d’una finestra del castell abans de ser captivada pels cristians. 

El castell va patir al segle XX una “febra de l’or” després que a les rodalies s’hi trobaren unes monedes. La gent pujava al castell per enderrocar murs i excavar entre les runes a la recerca d’un tresor que els feren rics. Fins i tot ja més actualment alguns visitants pujaven amb un aparell detector de metalls a la recerca de l’hipotètic “tresor de la Reina Mora”. Eixes actuacions destrossaren més l’edifici que el propi pas del temps. 

Fotografies del llibre "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan, publicat per l'Ajuntament de Benifairó.