PER A REFLEXIONAR: No, la culpa no és només de les manifestacions del 8M. Tots hem actuat irresponsablement

Val a dir abans de res que el text no és nostre. Circula per les xarxes. Només l'hem traduït.

El 8M  Vox va reunir 9.000 persones de tota Espanya en un míting,  amb Ortega Smith malalt de coronavirus fent besos i abraçades a tothom per haver estat a Milà, zona de risc,. 

Ciutadans i PP van cridar a participar en les manifestacions del 8M. I els seus dirigents van assistir.

Feijóo (PP) el 9M va celebrar un acte de campanya per les eleccions gallegues. El 10M, amb el virus descontrolat a Madrid,  va dir que valoraria si continuaven o no els actes electorals. Encara estava disposat a continuar.

EL PP el 10M  es negava a suspendre el ple del Congrés, quan se sabia que hi havia diputats afectats. 350 persones en contacte amb treballadores/es, tècnics i periodistes. A la vesprada Ayuso va celebrar l'acte homenatge als atemptats del 11M, això si, amb menys aforament.

El 7M i el 8M centenars de milers de persones van anar a espectacles esportius, culturals i a misses. Van ser 4.000 partits de futbol, 680 de bàsquet, 1.000 d'altres esports, 18.000 misses, el Congrés VOX, els Centres Comercials plens... fins i tot va haver-hi un míting de Pablo Casado (PP).

El 9M uns 1'2 milions d'estudiants madrilenys (escoles infantils, col·legis, instituts i universitats) van anar a les seues aules i van compartir pupitres.

Entre el 10M i el 13M  milers d'universitaris als quals Ayuso (PP) els havia cancel·lat les classes van aprofitar per a anar a les discoteques. Plenes fins a la bandera.  Els centres comercials i supermercats, terrasses i bars de gom a gom.  Vida normal quan ja començava a resultar evident l'epidèmia. I el Metro de Madrid ple. Fins al 14M.

L'Assemblea de Madrid tenia previst celebrar un ple el 13M. No la va cancel·lar fins el dia d’abans. El 12M  les Corts Valencianes van celebrar un ple amb normalitat quan la portaveu de Vox havia donat positiu en coronavirus.

El divendres 13M, després de cinc dies amb les xifres de contagiats pels núvols a Madrid, Ayuso decideix tancar alguns comerços, però els serveis professionals (perruqueries,  sucursals bancàries...) els va deixar oberts. Amb les xifres de contagis pels núvols.

La setmana prèvia al 8M es va avisar a les Comunitats Autònomes que prengueren mesures en les residències de majors. Però la gent va continuar les visites als seus familiars, com sempre. Com si res passara.

El 5M, el Ministeri de Treball va publicar una guia d'actuació enfront del coronavirus, i com preparar-se per al teletreball. La patronal d'empresaris la va rebutjar qualificant-la de "alarmista".

Del  10 al 13M centenars de milers de persones van eixir des del seu domicili, en llocs de risc, cap a altres punts d'Espanya. Donaven per fet que ells no estaven infectades i que el seu comportament no suposava cap risc per a ningú. I això era una manera de protegir-se.

Abans del 14M va haver-hi resistències, polítiques i ciutadanes, a cancel·lar les Falles o la Setmana Santa. Es cancel·laren quan les evidències eren irrebatibles. I amb alguns enutjos per les decisions,  en prou dels casos.

El 16M  Vox va demanar tornar a obrir tots els comerços en ple pic del contagi.

Quan la malaltia estava a la Xina les mesures de confinament ens van semblar pròpies d'un estat autoritari. Els xinesos tancaven desenes de milions de persones davant el que el periòdic de dretes "El Mundo" qualificava de "simple grip".

El PP, Cs i Vox sabien el que podia a passar. El teu amic que va anar amb el sogre al futbol sabia el que anava a passar. El teu cosí, el de Vox, que criticava el 8M prenent una cervesa a la terrassa del bar, sabia el que podia passar. El teu veí que va anar al supermercat i fer una volteta amb els xiquets al centre comercial ho sabia. A les portes de les esglésies i en les residències de majors  no es parlava d'una altra cosa, se sabia. Tots ho sabíem. Tothom ho sabia. Tothom menys el Govern i els seus equips d'experts que dictaren mesures tard.

I ara, els de sempre, diuen que la culpa és de les manifestacions del 8M feministes. Les coses que hem de vore i de sentir...