Avui Dia Internacional de la Dona: Més de 200 anys de lluita de la dona pels seus drets

El feminisme i la lluita pels drets de la dona no és un moviment nou.  Marly Wollstonecraft publica el 1792: “A Vindication of the Rights of Woman: with Strictures on Political and Moral Subjects”, que podem considerar una de les primeres obres feministes de la literatura i de la filosofia.  Wollstonecraft començava  a obrir camins que reivindiquen els drets de les dones, com l'educació, entre altres coses, i possibilitava així una nova onada de moviments socials.

El 8 de març de 1908, al voltant de 140 treballadores de la fàbrica textil "Triangle Shirtwais" de Nova York es declaraven en vaga i morien  a  conseqüència  d'un  incendi.  Reivindicaven condicions  laborals bàsiques i justes:  la jornada laboral de 10 hores, la igualtat salarial, temps per a la lactància i millora de les condicions higièniques en què treballaven.

Soterrar de treballadores de "Triangle Shirtwais"

El 1910 té lloc la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes a Alemanya, liderada per Clara Zetkin. Es proposa commemorar el 8 de març en record de la mort d'aquestes treballadores i naixia el Dia de la Dona Treballadora. El 1952 les Nacions Unides declaren el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona amb l’ús del color lila com a símbol per ser d’aquest color els teixits que treballaven les dones a la fàbrica tèxtil quan van ser cremades.

La lluita per a reivindicar els drets de les dones comença a créixer i a expandir-se: cada vegada són més les dones i els homes que justifiquen aquesta lluita com a seva pròpia i reconeixen el feminisme com el moviment social que defensa la igualtat entre dones i homes.

Una de les primeres demandes i èxits és l'assoliment del sufragi femení, del dret a vot per primera vegada el 21 de desembre de 1918 a la Gran Bretanya, tot i existir algunes restriccions respecte dels homes. A Espanya, el sufragi universal es va aprovar l'1 d'octubre  de  1931,  en  el govern de la  República, amb un  paper  destacat  de Clara Campoamor. La primera vegada que vora 7 milions de dones votaren a Espanya va ser en les eleccions del 19 de novembre del 1933. Les eleccions les va guanyar la CEDA. 

Primera vegada que votaven les dones a Espanya: 19 novembre 1933

A Espanya la incorporació real de les dones a la feina s’esdevé quan aquestes comencen a formar-se per a millorar en les seves professions, i és entre 1920 i 1936 quan sorgeixen les primeres dones amb càrrecs importants.

La crisi econòmica de la passada dècada va dur una involució en els drets de les dones: més desigualtat, empobriment, feminització de la precarietat, retallada en drets socials i pèrdua de drets de la ciutadania, fins i tot de drets ja consolidats amb l'arribada de la democràcia i contemplats en la Constitució Espanyola. En conseqüència, es va produir un augment de la desocupació en les dones i, a finals de l'any 2010, la taxa d'atur femenina superava el 20%.

Clara Campoamor

A més, cal esmentar  la bretxa salarial que, a Espanya, se situa en el 15% segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística),  és a dir, estem per sota de la mitjana de la Unió Europea (Bretxa salarial de gènere de 20%), una desigualtat salarial que cal eliminar. Això afecta al llarg de tota la vida laboral però també la jubilació, doncs veiem com aquesta bretxa es reprodueix en la pensió i deixa així un nombre més gran de dones en situació de pobresa, a més en edat avançada.

Cal denunciar que actualment, en ple segle XXI, es donen situacions on les dones segueixen patint desigualtats respecte dels homes, es troben amb obstacles que han passat a denominar-se “el sostre de vidre”, una expressió que fa referència a la barrera invisible que limita que les dones arriben a càrrecs directius o de més responsabilitat, com també el “terra enganxós”, o siga la càrrega de les dones en el seu paper de cuidadores a l'àmbit privat, sense oblidar els diferents micromasclismes diaris o les situacions paternalistes o condescendents des d'un posicionament masculí.

I en aquest context no es pot oblidar l'ús d'un llenguatge sexista o la invisibilitat de les dones en els diferents àmbits públics com el científic, cultural, polític, entre d'altres. En definitiva, segueix vigent encara tot el que la dona ha patit al llarg de la història.

Una situació que es vol capgirar amb actuacions on cal  destacar , per la  seua contemporaneïtat,  “l'Agenda  2030  de Desenvolupament Sostenible”, on es marca l'acció global per al desenvolupament fins  a l'any 2030 i configura un full de ruta d'actuació connectat entre si per a aconseguir un  objectiu en comú: el desenvolupament mundial sostenible.

Dins d'aquesta Agenda 2030 trobem dos objectius (ODS), el  8 i el 10, que vetllen per un treball digne, un creixement  econòmic i la reducció de les desigualtats. Aquests objectius  exigeixen un sistema de governança multinivell eficaç: cada nivell de govern (internacional, nacional, regional i local), ha de comprometre’s, mitjançant consensos, aliances i col·laboracions amb altres sectors,  a  impulsar,  implementar  i  aconseguir  les  fites  marcades. El feminisme queda recollit dins d'Agenda 2030 com un objectiu a implantar, aconseguir i consolidar.

Segons la moció institucional de l'Ajuntament