Goigs a Sant Antoni 2020

 

–Pare Nostre sant Antoni,

un any més, passat Nadal,

en el carrer dels gitanos

es reunix el veïnat.

Com vós massa bé sabeu,

de gallets, no anem sobrats,

però a espenta i a  coratge

no mos guanya el més templat.

Hem trencat la vedriola,

demanem la voluntat,

p’a que el dia de la festa

no trobeu res a faltar.

Tindreu processó complida,

la missa amb sermó, com cal,

dolça coca beneïda,

i a la nit, focs i sopar.

Potser trobareu estranya

la llengua del capellà,

diu que ve de Veneçuela,

i  té el parlar ensucrat.

Però gràcies a Internet,

no vos heu de preocupar,

fins i tot els gats i els gossos

saben que això és castellà.

Talment com la nostra llengua,

que anomenem valencià,

sent  la mateixa que parlen

mallorquins i catalans.

En aquest idioma excels,

que han parlat papes i sants,

voldríem cantar-vos glòries

de l’any  que ara s’ha acabat

Però, mireu, sant Antoni,

no vos volem enganyar,

la cosa no ha rodat bé

i pinta d’empitjorar.

No vos parlem ja del món,

que a gosades l’enfangà,

amb això del calfament,

el Brèxit, Putin i Trump.

Al nostre poble les coses

tampoc no roden com cal:

La casa del Fideuero,

en peça mos s’ha assolat,

la del tio Secondino

l’hem haguda de tombar,

i encara en queden algunes 

que amenacen de fer jaç.

La mitat de cases buides,

els bancals sense llaurar,

i els jóvens a l’estranger

o al poble del costat.

Abans les quintades eren

d’una dotzena en avant,

i ara amb una criatura

pugem a revoltejar

Que què faran els polítics...?

Després de molt  cavil·lar,

han descobert Catarroja

i inventat la sopa d’all.

Diu que en los pobles menuts,

a l’entrada posaran

un cartell ben gros que diga:

Que viva el mundo rural!

Hay pinos, montes i ríos

y mucha tranquilidat,

y puedes plantar un huerto

con favas i tomacar!

D’afalacs i ensabonades,

comencem a estar-ne farts.

Per si volen escoltar-la,

esta és la realitat:

Les taronges, ni donaes,

els caquis, ni regalats,

les olives, a vint cèntims

i  els albercocs p’a tirar.

Si volíeu cobertura

vos n’eixiu a passejar,

en trobareu un filet

mirant a Beniatjar.

Alguns sabuts argüixen

que això és el lliure mercat,

però també hem sentit dir

que ací hi ha engabiat:

Si convé, el de la corona

s’abraça amb el del turbant:

Dona’m uns barrils de brent,

tin armes de bon matar.

Si és cosa de grans negocis

massa prim no cal filar,

i a los pobres  aldeanos

que els envien a la mar.

Mos sap molt mal molestar-vos,

però estem tan apurats.

No mos podríeu, sant pare,

sàviament aconsellar?

–Fills meus, parlem de l’oratge:

Quin ponent que ha fet enguany!

Donem gràcies de la pluja

que sant Pere ha disposat.

Els barrancs canten gojosos,

plenets de flors los bancals,

la font de Baix, una glòria,

sentir-ne l’aigua xorrar...

–Repunyeta, sant Antoni,

quin mosquit vos ha picat?

La vellea vos acaça,

o heu pescat un constipat?

–Calleu, fills meus, si poguera...

res m’agradaria tant,

però ni el cel no se salva

d’això del lliure mercat.

Tenim els Reixos de morros

darrere el pare Nadal,

I amb això  del Haloween

de vaga estan Tots los Sants.

Del dejú del sant divendres,

hem passat al Black Friday,

i amb l’invent del Happy birthday

ja ningú celebra el sant.

Demaneu que un burro vole,

que em bega l’aigua del mar,

que pel forat d’una agulla,

un camell faça passar.

Però que el poble recobre

aquell l’esplendor d’abans...

parleu amb Nostre Senyor,

santa Rita i sant Cugat.

 

                                                            Joan Olivares- Otos 2020

Els goigs a Sant Antoni és una composició poètica que segueix l'esquema dels tradicionals "goigs/gojos" valencians: lloar les virtuts o els fets miraculosos d'un sant. 

El professor i escriptor Joan Olivares fa temps que, any rere any, ens obsequia amb una composició dedicada a Sant Antoni on fa un repàs del que ha estat l'actualitat política, cultural, de l'oratge, esdeveniments, vivències... de l'any que ha acabat. Aquests son els goigs del 2020.