Crònica d'una gran estrena: “Alícia al musical de les meravelles” omple la Casa de la Cultura

Espectacular estrena del musical “Alícia al musical de les meravelles” la nova producció de “Trencadís”, que ha aconseguit omplir la Casa de la Cultura en les dues representacions d’avui diumenge. Fent honor al títol, una meravella d’espectacle al qual li assegurem tants èxits com les anteriors produccions.

La productora vallera “Trencadis” en aquest musical segueix un camí que coneix molt bé i que els ha donat molts d’èxits – i estem ben segurs, que aquest en serà un de més- com és convertir un conte clàssic, “Alicia en país de meravelles” de Lewis Carrol, en un gran espectacle musical. Una representació on han gaudit tots, els menuts i els pares, i que s’emmarca dins de la línia d’espectacle familiar que “Trencadís” ha fet palesa en anteriors muntatges.

L’essència del conte clàssic, el procés maduratiu d’Alicia, el pas de la infantesa a l’entrada del món dels adults, es manté en una versió modernitzada on trobem els personatges del conte (Alicia, la reina, el conill, les cartes, el gat, l’eruga, la marmota...) i personatges actuals, com la iaia, que representa la lectura i els jocs tradicionals front als actuals electrònics, i que serà qui, a traves de la narració del propi conte, conduesca la néta Alicia pel camí que la portarà a la maduresa a través de l’acció, els somnis, la reflexió i sempre amb la mirada posada en el món interior.

“Alicia al musical de les meravelles”, com va dir en la presentació l’autor de text i lletres, el valler Josep Mollà, es presenta en format mitjà, la qual cosa permet poder-se representar en escenaris no massa grans. Pot ser per això el decorat de fons, sempre és el mateix, i són els elements mòbils sobre l’escenari, personatges inclosos, els utillatges de l’escena que van modificant-se segons l'esdevindré de la història, tot ben recolzat en un joc de llums perfecte.

En resum, al llarg de la representació el colorit, el ric i variat vestuari, el ritme interpretatiu, els molts personatges representats pels actors i que obliguen a constants canvis de vestuaris... tot plegat converteix l’obra en una veritable lliçó d’escenografia, ben treballada i recolzada amb la coreografia dels números musicals. 

A “Alicia en el musical de les meravelles” pensem que es troben unides i reforçades totes les característiques teatrals que ha dut Trencadís a crear un estil propi quan a la concepció del musical - ¿podem ja parlar de l’estil o model “Trencadís” ?- ,  amb el qual obren la porta de la modernitat a grans temes clàssics fins a convertir-los en actuals, com avui hem pogut comprovar.

 “Alícia al musical de les meravelles”, no ho oblidem, és sobre tot un musical, excel·lent, amb números musicals i una estudiada i treballada coreografia, una de les debilitats confessades de la productora, que és alhora una de les grans bases dels seus espectacles. Cançons amb textos acurats que s’escenifiquen amb una gran mescla de ritmes i varietat d’estils musicals, i que atrauen de seguida a l’espectador de manera que sense cap indicació i de manera espontània, han fet sonar les palmes compassades al ritme del número musical que s’interpretava en eixe moment.

Memorable tota l’obra, però sense dubte totalment genials les escenes del musicals protagonitzades per Alicia i el senyor eruga, la coreografia de la festa del senyor Barreter i ja, per aplaudir, la part final, quan el musical arriba al moment àlgid amb l’entrada de la Reina de Cors i el judici a Alicia, un moment on tots els recursos de l’obra (color, música, llum, coreografia, escenografia...) es posen a disposició d’un gran final que ha fet alçar dempeus els espectadors. 

Els papers del musical són intèrprets per cinc actors (Mary Porcar, Kevin Coll, Mamen Mengó, Arturo Sebastià i Àngel Crespo) que interpreten, canten i ballen i on, excepte Mary Porcar que representa Alícia, els quatre han de doblar, triplicat, quadruplicar papers, en una gran multiplicació interpretativa per poder representar la munió de personatges que apareixen al relat de Lewis Carroll. A més a més, amb continus canvis de vestuari, realitzat amb el mínim temps, cosa que agraeix el ritme de l’espectacle que no decau en cap moment. En conjunt, un esforç afegit per aconseguir el perfecte sincronisme en tot l’espectacle. 

Disculpeu-nos, però no anem a destacar-ne cap, tots els actors i l'equip creatiu, mereixen els nostres elogis pel treball fet avui, en l’estrena del musical, que ha fregat la perfecció. I tot per aconseguir un espectacle que no desdiu en res a tot el que fins ara havíem vist de “Trencadis” i que és la prova i demostració que estem al davant d’una de les grans companyies teatrals actuals, i davant d’una obra que segur estem, tindrà critica elogiosa en tots els punts de l’estat on es represente a partir d’ara.

L’obra de Lewis Carrol és molt coneguda, a més de les edicions en paper, per la versió cinematogràfica animada de Walt Disney del 1951, per la versió de Tim Burton del 2010 i per la darrera del 2016, dirigida per James Bobin, amb la segona part de la historia “Alícia darrere de l’espill”. Transformar tot aquest bagatge en un musical modern de temàtica actual i aconseguir que les idees originals i el món fantàstic creat per Lewis Carrol sobre la formació d’Alícia no perdera vigència, sense cap mena de dubte, ha estat tot un gran repte.

Un gran repte amplament superat per “Trancadis” que s’ha envoltat d’un equip creatiu del màxim nivell: Pascual Peris en el vestuari, guanyador de dos Premis Max; l’escenografia potent de Luis Crespo; la il•luminació de Ximo Rojo; les coreografies de Pachi G. Fenollar o la música de Paco Iváñez, tots grans professionals que amb el text del valler Josep Mollà i la direcció de Jose Tomàs Chàfer han fet realitat un projecte ambiciós.

La nostra enhorabona i l’agraïment d’haver-nos fet passar 80 minuts meravellosos.

Nota: només incloem fotografies de la salutació final, respectant el Copyright © de l'obra