Una sentència dóna la raó a l'Ajuntament i rebutja la petició dels propietaris de recuperar el terreny per on passa el vial i el col·lector de la platja

L’Ajuntament de Tavernes  ha guanyat el recurs que havia interposat contra la sentència que l’obligava a tornar els terrenys ocupats per a construir el col·lector i vial perimetral de la platja. El contenciós-administratiu nº 9 de València, no reconeix la devolució del terrenys ni el tornar a l’estat abans d’iniciar les obres el passat mes d’abril del col·lector i del vial. (Fotografia superior estat actual de les obres. Es veu part del vial i davall hi ha soterrat el Col·lector)

La primera resolució dictada per un jutjat el passat mes de maig i que reconeixia eixe dret als propietaris, va ser recorreguda per l’Ajuntament que ara veu com el tribunal contenciós-administratiu li dona la raó. 

L’Ajuntament, tal com diu la interlocutòria per cert notificada en valencià, argumentava en les al·legacions  “que l’execució   de    la   sentència   pot    produir   situacions   irreversibles   o   perjudicis d’impossible reparació, atés que  sobre les parcel·les que  s’haurien de  tornar  als demandants ja han  començat a  executar-se les obres que  van  justificar, en  el seu moment, la seua ocupació directa”.

L’escrit del jutjat continua remarcant que “s’ha  de  tindre en  compte que  els terrenys que  van  ser objecte d’ocupació directa ja han   començat  a  ser  transformats per  l’administració  i,  per  tant,   que   resulta  de manera manifesta perjudicial per a tots els interessos haver  de tornar-los al seu estat originari i, si el recurs prospera, de  nou  començar les obres ja iniciades”. 

Ací trobem que el jutjat considera també seria una actuació “perjudicial per a tots els interessos”, un motiu que sempre va argumentar el govern municipal de Compromís al llarg del procés d’ocupació directa que,  en moltes intervencions del plenari el mateix exalcalde Jordi Joan va indicar que les actuacions, sempre miraven l’interés general de Tavernes i de tots els seus veïns.

El jutjat reconeix en la sentència el dret a la  indemnització substitutòria  dinerària pels terrenys ocupats i recorda també que “els demandants ja consideraven en la fase declarativa del recurs que  els terrenys no es podien tornar  i van demanar una  indemnització substitutòria”

Cal recordar que fins ara, amb independència de reconèixer el dret dels propietaris a rebre la seua compensació econòmica, totes les resolucions judicials s’han manifestat a favor de continuar les obres, i fins i tot, una primera sentència recordava que el PGOU aprovat en el 2004 ja contemplava la construcció del vial perimetral, cosa que fins ara no s’havia executat i per davall del qual transcorre el col·lector.

El passat mes de maig l’aleshores alcalde Jordi Joan i el regidor d'Urbanisme Josep Llácer van dir davant la primera sentencia que el col·lector no es paralitzaria una vegada l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament, havia ocupat els terrenys i iniciat les obres, contemplades en el PGOU de la construcció del vial.  

Ocupació de terrenys, indemnitzacions a propietaris i critiques sense sentit comú

L’Ajuntament va ocupar els terrenys segons la normativa de la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge) que  el permetia ocupar els terrenys per a executar obres d’interès públic i general, com és el col·lector de la platja.

La primera sentència de maig va servir per demostrar el poc sentit comú d’algun partit ciutadà, que va mostrar la seua satisfacció en allò que pareixia que, per a ells, era millor que el col·lector no es fera, i menys si el feia Compromís. Avui de nou diuen en premsa que l’ocupació no es va negociar ni informar als propietaris. Eixes negociacions s’han explicat moltes vegades en plenaris i ells, encara que no com a corporació, estaven presents. 

Ací publiquem una de les moltes intervencions al respecte, la del plenari de juny del 2018, encara que la resposta era a un partit de dreta distint.

Com es diu en el vídeo, l’ocupació directa va arribar després de mesos de reunions amb els propietaris afectats, d’explicació del procés d’ocupació i de negociació pels tècnics de l’àrea d’urbanisme en el procés d’al·legacions.

Si l’Ajuntament expropiava els terrenys els havia de pagar com a rústics: ara són i paguen IBI com a rústics, el valor cadastral es poc i així seran les indemnitzacions. Davant les perspectives urbanitzadores futures i per no perjudicar-los,  l’Ajuntament va voler respectar l’aprofitament urbanístic d’eixos terrenys en una futura urbanització i el va escripturar en el Registre de la Propietat,  amb un títol de propietat de dret urbanístic i d'edificabilitat que seria reconegut dins del procés de reparcel·lació de la futura urbanització.

Això no va ser acceptat pels cinc propietaris, els noms dels quals consten en la sentència. Recorregueren al jutjat, que els reconeix el dret a ser indemnitzats, però serà sempre respecte al valor que tenen com a rústics.