Història del dia després, amb una platja que pràcticament ha desaparegut

Se sol dir, sempre s'ha dit, que després de la tempesta arriba la calma. Després d'un fort temporal de llevant, amb vents i ratxes majorment superiors als 50/60 km hora, i ones de 3/4 metres (segons deien les informacions de l'oratge) ha arribat la mar en calma, tranquil·la, res a vore amb les que hem vist i patit des del dia 10 fins ahir.

I ara és quan són visibles i avaluables els danys causats a la Goleta. Amb independència de tindre les nostres platges plenes de canyes arribades des del Xúquer (que això és un tema diferent), cal ser conscients que el temporal s'ha endut els escassos metres d'arena que teníem a la Goleta. Les fotografies parlen. I com que elles parlen i ben fort, no anem a dir res més.

Esperem que parlen, clar i fort, ben fort i el seu clam arribe a la Demarcació de Costes i a la  Delegació del Govern que, al nostre parer fins ara ens han girat l'esquena, i ja d'una prenguen consciència del problema i eixa frase que encara ens dol i ens fereix els oïts: "La Goleta no ha estat mai prioritària per a Costes" és canvie per una altra, amb fets més que res, i que es posen mans a la feina. Que es posen mans a la feina, perquè el problema ja se'ls escapa de les mans. Se'ns escapa a tots de les mans. 

I no demanem solucions per salvar i protegir les edificacions que hi ha a primera línia i sobre les quals les ones de la mar han descarregat més la seua força. Cal que ací l'arbre ens deixe vore el bosc, i el bosc és el que hi ha darrere: la desfeta de la mota i l'entrada massiva de la mar a la urbanització. 

I no només és la platja de la Goleta sinó també l'extensió de platja que hi ha entre el canal de "San Pablo" i Xeraco. Cada any és més evident que l'arena minva en tot el litoral valler. Lluny en el record queda aquell arenal davant, per exemple l'entrada a la Porta del Sol, o los Delfines, o davant de l'entrada de Magraner, on no hi havia qui  arribarà a la 1 de migdia a la mar descalç, de tant com cremava l'arena i d'ample que era el tram que havies de recórrer fins a l'aigua. Això s'ha quedat per al record.

Cal salvar la Goleta, cal que Madrid pose mesures urgents que desfacen la destrossa que patim des de l'any 2.000 i cal que actuen urgent si volem conservar les nostres platges per futures generacions. Ho hem dit ja algunes vegades: no és la Goleta només, sinó el que ens ve després en la resta de les nostres platges. 

I un dia més sense cap referència a la destrossa de la Goleta en la premsa.