Les tradicions de la Valldigna: Demà dimecres celebrem el dia del Clot de la Font

Tavernes, Benifairó i Simat celebren demà el  “Dia de la Sang” o “Dia del Clot de la Font”, nom emprat segons la població on visques, efemèride que tradicionalment té sempre lloc el segon dimecres de juliol. El lloc de celebració comú i principal és el Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria.

Actualment ha perdut la categoria de festa local, però encara està viva a la memòria de la gent més major de Tavernes quan la jornada era festa local, i grossa, a les poblacions de la Valldigna i se celebrava amb diversos actes, essent els tradicionals el porrat del Clot de la Font, comú a la Valldigna, i a Tavernes, la festa del Crist de la Sang.

Quan l’estiueig a la platja era cosa només d’unes quantes famílies benestants, el Dia del Clot de la Font era tradicionalment la jornada de la paella en el paratge, assajar el primer meló d'Alger i celebrar el porrat. I si ens agrada la gastronomia popular i tradicional, era el dia del berenar de la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra i de la coca morena.

A Tavernes era i ho és la festa de la barriada del Crist, que ha sabut conservar la tradició dels actes festius i populars de les revetles i els sopars tradicionals a la fresca del carrer, tan tradicionals en molts punts del poble fins entrada la meitat del passat segle XX.  Com algunes referències històriques assenyalen, aquesta celebració era nomenad pels vallers “les Festes de la Granota”.

¿I això de Festes de la Granota...?. No ens inventem res. I el nom ens parla de vivències i realitats de fa anys, molts anys, quan la Partida era plena de camps d'arròs. El nom, usat a inicis del segle XX, era una simple referència a la tasca que feien alguns veïns de la barriada per aquests temps: capturar granotes pels arrossars de la Partida i vendre-les a Tavernes pels carrers i obtindre alguns guanys. La granota és una menja exquisida encara que no ho semble i si ho pregunteu als vostres majors, encara us podran parlar de l'arròs caldós amb granotes. Per tant el nom "Barri de la Granota" feia referència a aquesta activitat de molts veïns de la zona. ¿Curiós no? 

Poca gent ho recorda: ara som fills d’un temps que, sota el nom de modernitat, canvia costums i els unificat en honor de la globalitat, massa vegades mal entesa, que fa que molts trets de les festes populars es perden. 

Així, com hem dit, la jornada ha perdut el caràcter de festa local que tenia antigament a Tavernes i només per la vesprada, en acabar la jornada laboral, torna a recobrar part de l’esplendor que va tindre en ser la primera festa del cicle estival. Les darrers dècades s'ha mantingut gràcies als actes que l’Ajuntament organitza al Clot de la Font i que ha fet que molts veïns i veïnes tornen la vista cap a la festa i el porrat, que tampoc assoleix el nivell d'altres temps: torrat, joguines, torrons...

PARLEM DE TRADICIÓ

La tradició d'anar al porrat del Clot es perd en la nit dels temps i el seu origen s’entronca,  segons tots els indicis, en l’origen àrab de les poblacions de la Valldigna. Enmig de la celebració, i com a eix central, cal remarcar la presencia de l’aigua, tant important en la vida agrícola dels ancestrals pobladors musulmans de l’antiga Vall d’Alfàndec: el Clot de la Font, lloc de la festa, un dels brolladors més importants de la Valldigna, les aigües del qual abastaren el consum humà de Tavernes fins fa unes dècades.

I un detall: relativament prop dels nuclis antics desapareguts de Xara, Alfurell i Ombria, i dels encara existents de Taverna, Benifairó i Simat. ¿I quin lloc millor per reunir-se les famílies i amistats de tots els pobles de l'anomenada Valldigna del pla, prop de casa i amb aigua per fer un mercat o passar una jornada o més, quan la calor permet dormir al ras? 

 

La característica més notable del porrat del Clot de la Font és la falta de simbologia religiosa en la festa, al contrari que passa en altres porrats de la comarca: ací no hi ha cap ermita o església rural en les rodalies que en justifique un possible origen religiós. Per tant, i com hem dit, no podem deixar de banda una presumpta relació amb els antics costums del temps àrabs de la Valldigna, on l’actual porrat podria ser l’herència d'algun mercat musulmà i que es modificaria al llarg del temps pels costums i pressió de la nova població cristiana. Un bon tema d’estudi antropològic i històric de la Valldigna, com ja hem dit en altres ocasions.

El que ningú pot negar és que era una de les festes grans del cicle estival a la Valldigna, i que donava inici al cicle de festes populars de barriada i carrers que s'hi celebraven per tot arreu de les tres poblacions, algunes vegades amb ball i festa al voltant de la rondalla. Després vindria Sant Jaume i Sant Llorenç i el seu porrat com a més significatius.