EL SOL IX PER A TOTS: Tres de tres

Va ser una decisió esportiva: Presa mentre miràvem un partit de bàsquet fa ja dotze anys. Miquel Bononad, encapçalava la llista del Bloc, i parlava amb Jordi Joan per anar de segon. No ho tenia clar:  havia d'estar tres mesos a la universitat de Trier (Alemanya). Acceptar, anar i tornar.

Vàrem donar un canvi més científic al partit. Inspirats per Lekuona, la vinguda de Perfecto i les paraules de Carlos Pellicer que tan ens varen servir al seu moment... "un partit és guanya si juguem com ells". I ens preparàrem, tenint un líder, i tothom a fer el que sabia fer. I ens explicàrem a les associacions esportives, a les entitats, a les falles... tot un bon treball de Nyau, Santmartí... Aplicant el mètode cent. Portàrem cadascú de nosaltres un nou element. Sense trencar la nova gent amb l'anterior. Nova gent que va treballar molt: Llum, Llàcer i Pastor. Miquel Bononad va deixar el càrrec... i vaja càrrega que va agafar Jordi!!!.

Ho deia Aristòtil:  totes les persones volen saber, però Jordi ho volia saber tot. Tenia una memòria prodigiosa, mai l’havíem vist prendre notes, fins que va ser alcalde, quan portava una llibreta menuda i només una paraula apuntada: referència per recordar-ho tot. Seguir Lekuona i adaptar Ernesto Laclau fou la clau de l'èxit en la primera victòria del Bloc.

Però problemes amb una regidora d'EU van impedir a Jordi tindre la normalitat política durant quatre anys.  Acompanyat també per la crisi econòmica i la greu situació de les arques municipals. Salvar una moció de censura, governar amb minoria, posposar els pressupostos, un mareig darrere d'un altre. Va estar sol, amb els seues regidors, però va governar i va portar endavant l'Ajuntament, va dur endavant  la càrrega.

Segones eleccions, majoria absoluta i diputat a Corts. Tenia un bon equip, però arribaren els atacs personals, fins acusacions d’homosexualitat, que si la dona el deixava, qualsevol invent valia per al desprestigi personal. Vam conèixer en eixe moment la postveritat. Una etapa després de la crisi matrimonial, temps on tothom volia estar amb Jordi, donar la seva opinió, i  el dilema de la vida personal envers la política, es va resoldre a favor de la responsabilitat:  Va triar la política.

Etapa dura on va haver, fins i tot,  un grup creat a les xarxes a posta per a fer crítiques insanes, sense reflexió, sense arguments: tot valia contra Jordi, era l'enemic a batre. Però el treball seguia i s’anava superant el dèficit del consistori valler, un Ajuntament controlat totalment per Montoro. Ara que tenia majoria, no li deixaven ni podia invertir en el poble, només pagar deute als bancs. Durs temps per a ser polític.

Potser Montoro desconeixia les potencialitats creatives per a continuar salvant el dèficit, així com per aconseguir un superàvit positiu que permetera  invertir el darrer any... i al final prendre decisions com la de no presentar-se de nou per a ser diputat i aspirar a ser solament alcalde: la tercera vegada seguida que es presentava de cap de llista.

Una campanya molt ben orquestrada, des de la publicitat, un equip de dones com mai - els temps ho portava-  eren l'eix fonamental: Raquel, Mónica, Anna, Noe, Encar, Pilar, Àngela, Fina Empar, Belina... Feren un tasca com mai. I moments inoblidable, com la plaça de Rafael Chirbes a rebentar. Recordarem  sempre la cançó de campanya al míting central. I un discurs magnífic que ha quedat enregistrat, tota la força d'un polític com Jordi, amb estructura, sense llegir i  amb el desig de continuar al front de Tavernes per tercera vegada. “El xiquet ha crescut, s’ha fet gran” van ser les paraules de Joan Baldoví en acabar l’acte, quan recordava que havia segut alcalde als 28 anys.

Una campanya  seguida des de València, felicitada inclús. No  era fàcil guanyar, temps de dreta i d’ona de Sánchez a l’estat, però tothom en el partit anava a una, com deia Carlos Pellicer, el jugàrem com sabíem per a guanyar. Encara no feia un mes de les eleccions, el Consell va cridar a Jordi i li canviava la vida personal, col·lectiva, privada i política. Ha deixat l'alcaldia en una decisió molt reflexionada i molt pensada. Abans no hi havia res, res preparat ni res previst de marxar al Consell. I han sorgit de nou les intoxicacions contra Jordi. Va donar el vistiplau, ha canviat el treball al poble per un treball per a tots els valencians,  continuarà treballant pel poble des del treball pel País.

Gràcies Jordi Joan. Saps els costos de ser polític, dius que res igual com ser alcalde, però... vaja en quines condicions adverses has millorat i ens deixes una ciutat molt millor, amb projectes importants enllestits, amb bones relacions amb la Generalitat i el Consell, amb un equip i partit que van a treballar de valent en la tasca a fer que ens hem marcat plegats. Gràcies per tant. Sort en tot, perquè la teua serà la de molta gent, la de Tavernes.

Jaume Talens