dilluns, 25 de febrer del 2019

Diumenge musical: "Tavernes en Cambra" i presentació del CD "Viola Oppression" de David Fons



La Casa de la Cultura va collir ahir diumenge dos actes musicals de primer ordre, el matí amb la inauguració del  "Festival Tavernes en Cambra" i a la vesprada la presentació del nou CD del músic i professor de viola valler David Fons Callejón.



 Un grup de joves intèrprets molts valuosos de les terres valencianes oferiren un concert extraordinari acompanyats de la pianista vallera Sònia Sifres.  Guillem Fons Vercher, Quim Pascual Egea, Maite Mellino, Ausiàs Parejo Calabuig, Carlos Vidal Ballester, Anna Estornell Sala, Carlos Espí Escrihuela, Fran Montoya Alberola, Gala Verdú Peris, Ariadna Ramírez Enguix, Bea Ramírez Enguix, Izan Llinares Castelló, Christian Franco Brines i Marc Felis Candela emocionaren i feren alçar forts aplaudiments dels assistents, mentre demostraven que a la seua curta edat ja són uns grans musics, de tècnica depurada i que poden enfrontar-se a reptes que cada dia seran més grans dins del camí  musical que han iniciat.



La vesprada ha estat la presentació del CD "Viola Oppression" de David Fons Callejón, a la viola, i  Kei Hikichi, amb una interpretació extraordinària que ha deixat bocabadats els assistents. Tot un privilegi poder haver gaudit de la seua actuació.

El CD presentat ens ofereix les sonates dels compositors Rebeca Clarke i Dimitri Shostakóvich, els quals van escollir la viola per a expressar vivències de les seues vides. El mateix titol del CD "Viola Oppression" dóna a entendre l'opressió viscuda pels dos compositors: l'anglesa per la seua condició de dona compositora, el rus per la seua circumstància política. Opressió expressada a través de la viola, però també l'instrument esdevé un mitjà de l'alliberament, que inclou la "sublimació de la negativitat", com s'indica al llibret.

.

La Sonata de Clarke (1919) és una obra mestra plena de matisos que mostren l'obstinació de la voluntat humana per buscar la lluminositat. La viola, l'instrument malenconiós, eleva amb més humanitat l'esperit oprimit, però seré, al qual Clarke canta sense il·lusions excessives, però amb la voluntat de superar les dificultats.

La Sonata de Shostakóvich (1975)  és l'última obra del compositor rus, el seu comiat. L'Adagi final, té moltes evocacions al Clar de Lluna de Beethoven i ens du, més enllà de l'opressió política que va viure Shostakóvich, a la seua obsessió per la mort, el seu pessimisme vital. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.