dilluns, 14 de gener del 2019

Més morts i menys naixement cada any a Tavernes i als pobles de la Valldigna.


Més morts i menys naixements. I no és d’enguany sinó de fa uns anys. I eixa situació "més morts, menys naixements" ens informa que l’Estat espanyol està en la pitjor dada de creixement vegetatiu d’ençà 1975.  I com diguem al titular, no només Espanya, sinó a Tavernes i la resta de poblacions de la Valldigna.

L’època coneguda com a del “baby boom” ha passat. Aquelles generacions s’han fet majors, fins i tot ja hi ha molts jubilats i iaios. I ara hi ha les generacions que anomenen “la X” i els “mil·lennials” que han endarrerit l’edat de tindre fills, si és que en tenen, i com no cal dir massa fort, fins i tot són moltes les parelles de “només un”.

I no ho diguem nosaltres sinó l’Institut Nacional d'Estadística (INE), que amb dades publicades el passat dia 2 de gener,  confirmen la tendència que hem dit i mostren com el 72% dels municipis espanyols, inclosos els de la Valldigna, vénen registrant - i no només l’any passat sinó ja fa alguns anys- més defuncions que parts.

I és un problema de les petites localitats, que estan moltes en el camí de desaparèixer, però és també un problema de la major part de les grans ciutats espanyoles, les que tenen més de mig milió d’ànimes, que tenen creixement vegetatiu negatiu. Només se salven Madrid i Màlaga.


Si ens fixem en les poblacions de la Valldigna direm que Tavernes, segons el cens de l'1 de gener del  2019, té ara 17.158  habitants front els  18.015 que tenia en el 2011.  A Benifairó front els 1.580 del 1 de gener 2019 contraposem els 1.635 del 2011, i en el cas de Simat tenim en el 2019 la quantitat de 3.325 persones i en el 2011 eren 3.525.

Els tres pobles han baixat la població i d’aquesta davallada només es lliura Barx: 1.229 persones en el 2019 i 1.155 en el 2011.  Barx ha incrementat la població en 74 persones, però també tots els anys té més defuncions com naixements. L’explicació és que a Barx hi ha un increment de gent estrangera que ha anat a viure: 228 persones segons el padró del 2017, un 18’58%.

Aquestes xifres estan també en consonància amb les xifres que es donen a la comarca de la Safor-Valldigna, on trobem un descens poblacional i dels 178.395 habitants del 2011 hem passat a 170.686 habitants a principi del 2019. Tampoc es lliura la nostra "comunitat" del mateix fenomen: l’any 2011 érem 4.990.345 i en el 2019 havíem baixat a 4.948.411 pobladors.

Les causes són moltes i molt diverses, segons les enquestes fetes a la gent en edat de procrear: sous que moltes vegades no permeten atendre les despeses de més fills, la falta d’ajudes per habitatges i d’ajudes socials per als fills, la falta de mesures per a fer possible la conciliació familiar i el problema en que es troben moltes dones, que no tenen assegurat de vegades un lloc de treball  després del període de gestació, part i lactància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.