Els familiars dels represaliats pel franquisme enterrats a Paterna demanen a Europa justicia i reparació

“Justícia i reparació” van ser paraules molt escoltades ahir al Parlament Europeu en boca dels familiars dels represaliats pel franquisme i que estan enterrats en distintes foses comuns del cementeri de Paterna, entre elles la denominada “fosa comuna 112” on hi ha enterrats 13 vallers, entre els quals estaria l’alcalde republicà de Tavernes Vicente Gómez.

Les Associacions de víctimes de les fosses de Paterna varen presentar ahir dimecres una queixa a la Comissió de Peticions (PETI) de l'eurocambra per denunciar la impunitat del cas a l'Estat i varen demanar comparéixer  la comissió parlamentària. Els familiars demanen que el Parlament Europeu inste al Regne d’Espanya a aplicar la justícia universal i a investigar els crims de la dictadura franquista. Els familiars ho van deixar ben clar en la roda de premsa: si estaven allí és perquè Espanya no dóna justícia als seus familiars.

La seua reivindicació principal és poder exhumar i reconèixer les víctimes dins de la exigència de veritat, justícia i reparació com únic mitjà de tancar les ferides i poder superar uns episodis tan negres de la història espanyola. Els familiars varen reivindicar la memòria dels 2.338 morts, afusellats en el denominat “Paredón España” i que foren llançats amuntegats en fosses comunes d’un cementeri que van qualificar de “mapa de l'horror”.

Els familiars van agrair el paper de la Diputació de València, que ha donat moltes subvencions per poder atendre els treballs d’exhumació, cosa que mai no va fer el govern de Rajoy (vorem ara amb el PSOE). Precisament va ser una subvenció concedida a l’Ajuntament de Tavernes i demanada en representació dels familiars de la fosa 112 la que ha facilitat els treballs que encara es duen a cap i que està previst acaben el desembre pròxim.

Igualment es va remarcar que la impunitat contra la  qual han de lluitar es sustenta en la llei d’amnistia espanyola per la qual els delictes estan prescrits i les persones que els cometeren estan mortes, però recordaven que el dret internacional en casos així no dona peu a cap prescripció del delicte per ser de contra la humanitat.

L'Estat estaria vulnerant la Carta Europea de Drets Fonamentals

Els familiars van denunciar en la queixa la vulneració de la Carta Europea de Drets Fonamentals quan a la tutela judicial efectiva i van recordar que l'informe  aprovat pel Parlament Europeu arreplega l’obligatorietat que els estats membre col·laboren amb investigacions judicials per esclarir les responsabilitats en memòria democràtica. Eixe text del 2016 afirma que els estats “procuraran veritat, justícia i reparació a les víctimes dels crims de lesa humanitat comesos a la Unió Europea per règims totalitaris".

A Espanya es calcula hi ha més de 114.000 persones en cunetes o fosses comunes, més que en cap país després de Cambodja, però l’Estat Espanyo continua negant veritat, justícia i reparació a les víctimes després de 80 anys dels fets, diu el text, mentre "els autors dels crims de lesa humanitat segueixen impunes, no s'han investigat judicialment els delictes de tortura".

Les associacions exposaren la situació actual de les fosses de Paterna i van deixar patent que davant la manca d'actuació de l'Estat per a exhumar, identificar els familiars s'han constituït en associacions, segons les fosses, per gestionar el procés i demanar ajudes que, només han estat escoltades per la Diputació de València i alguns Ajuntaments, cas del de Tavernes, que les va demanar en benefici de l'associació dels familiars de la fossa 112, que presideix la vallera Carmen Gómez.

Actualment de 2.238 víctimes censades per sentències de Consells de Guerra contra civils i que acabaren en afusellaments entre 1939 i 1956 només hi ha un miler exhumats.