La "Pujà" del 2018

Anit vam celebrar la processó de la "Pujà" del Santíssim Crist de la Sang, patró de Tavernes, des de la parroquial de Sant Pere a l'ermita del Calvari, un acte que se celebra de forma ininterrompuda des del 1885, 133 anys.

Les processons de la "Baixà" i de la "Pujà" són dos dels actes massius de les festes de Tavernes, amb una gran presencia de vallers que acompanyen primer el patró, des de l'ermita del Calvari fins a l'arxiprestal de Sant Pere en la "Baixà", i a l'inrevés al cap de vuit dies.

La imatge del patró va eixir des de la parroquial de Sant Pere i va fer el recorregut habitual fins l’ermita del Calvari on romandrà fins la Baixà de l’any que ve. A la comitiva, hi han participat amb la banda de cornetes i tambors, el grup de tabaleters i dolçainers, representants de les falles de Tavernes, representants de l’estament eclesial, i membres de la corporació, presidida per l’alcalde Jordi Joan, els quan van acompanyar el Crist al llarg del recorregut pels carrers de Tavernes. La banda de musica va tancar el seguici processional.

Les imatges de l'eixida de la processó

  

Com ja hem explicat (sempre va bé recordar la nostra història) les Festes Majors de Tavernes s’inicien el 1885, i l’origen entronca amb l’epidèmia de còlera morbo que va patir la ciutat eixe any, malaltia que va provocar moltes morts entre el veïnat (es calcula que sobre un 6% en una població aleshores sobre els 6.000 habitants).

A més de les morts, hi hagué molts malalts i la situació esdevingué tan dramàtica que, com a últim recurs, l’Ajuntament d’aleshores va decidir baixar el Crist de la Sang de l’ermita del Calvari a l’església parroquial perquè als vallers els fora més fàcil demanar la seua intercessió per eliminar la mortal plaga.

Quan va desaparéixer,  l’Ajuntament va celebrar unes festes dedicades al Crist abans de la pujada a l’ermita i va autoritzar a la Comissió de Festes que disposara dels recursos econòmics per donar la màxima brillantor a la festa. 

Les imatges de la processó

 El 26 de juliol de 1885 l’ajuntament va acordar celebrar la pujada el 9 d’agost.  La Banda de Música i l’Orquestra Primitiva de Xàtiva participaren en els primers festejos i el sermó el va predicar el canonge de la seu de València, José Cirugeda. Aquella nit, un gran riu humà que anava precedit de traques i sons del tabalet i la dolçaina va efectuar la primera pujada coneguda,  una comitiva de caràcter cívic i d’alegria per la desaparició del còlera, a iniciativa com hem dit de l’Ajuntament, amb independència que el pas dels anys, i sobre tot durant el franquisme, esdevingué majorment acte religiós. 

L’Ajuntament va continuar amb el reconeixement i la gratitud de Tavernes els anys successius i ho va fer en forma de festes anuals dedicades al patró que, amb els canvis i modificacions amb el pas del temps,  són l’origen de les actuals Festes Majors de Tavernes.