S'inicien els treballs d'exhumació de la fossa comuna 112 del cementeri de Paterna

Avui és un dia històric per a molts vallers, familiars d’aquells que foren represaliats i afusellats després de la guerra civil pel règim franquista, perquè després de molts anys de dolor i patiment hi ha un avanç important perquè les famílies, amb els treballs de l'exhumació de la fossa comuna 112, recuperen les despulles dels seus familiars.

Carmen Gómez,  presidenta de "la Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna" manifestava a la premsa en el moment d’iniciar els treballs "s’ha donat una passa important perquè els nostres familiars, que foren enterrats com si foren animals i de manera indigna, siguen exhumats i descansen amb tota la dignitat de persones al costat dels seus familiars, a les localitats de les quals son originaris i on no haurien d’haver eixit".

Carme Gomez, néta de l’alcalde república Vicente Gómez Marí, ha treballat molt intensament junt als  familiars de molts represaliats procedents de localitats valencians per constituir l’Associació que, amb el recolzament de l’Ajuntament, ha impulsat els treballs gràcies també a la subvenció concedida a l’Ajuntament per la Diputació.   

L’esforç dels familiars ha tingut sempre el recolzament i col·laboració de l’Ajuntament de Tavernes, representat en l’acte per l’alcalde en funcions, Enrique Chofre, i pel regidor regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer, de Compromís i Eduardo Bononad, d'EU. 

“El nostre Ajuntament va prendre la iniciativa al ser de Tavernes un grup de les persones represaliades que estan enterrades, i sol·licitarem a la Diputació l’ajuda que avui fa possible iniciar els treballs" ha indicat Chofre, que comentava hi ha el convenciment que es troben les restes mortals de l’alcalde valler, Vicente Gómez, a més d’altres 12 veïns de Tavernes que segons els documents que es coneixen estarien enterrats en la mateixa fossa.

En aquesta fossa, segons els tècnics hi ha enterrats represaliats provinents majorment de la Safor, la Ribera o l´Horta, i es podrien exhumar mes de 100 persones amb la qual cosa seria la fossa comú més gran oberta al cementeri de Paterna. 

Els treballs, com hem dit, han estat possible amb  els 90.000 euros de subvenció rebuts des de Diputació als quals l’Ajuntament ha aportat també uns altres 6.000. La diputada de Memòria Història de la Diputació, present a l’acte, ha recordat com l’associació va nàixer després d’un acte que va tindre lloc a Tavernes i assenyalava que "és incomprensible que 40 anys després de la mort del dictador encara s’estiguen exhumant fosses".

Els treballs iniciats avui són la primera fase del procés: els moviments de terres per a dur a terme l’extracció dels cossos, la realització d’un estudi especialitzat de balística i la preparació de les restes localitzades per a una identificació posterior (segona fase) mitjançant la tècnica de l'ADN. Tot això pot durar més de dos, que seran quan es tinguen els resultats definitius.