La 14a edició de "Pop al Carrer–Desllunat", centrat en el jazz, ha estat un complet èxit.

Aquesta matinada de diumenge es cloïa la 14a edició del festival "Pop al Carrer–Desllunat", centrat enguany en el jazz  - "A la vora del Jazz mare" era el suggestiu títol emprat enguany i que en resumia l’esperit-  i que hem gaudit amb un conjunt d’actuacions destacades de grups valencians i mallorquins, farcits amb artistes d'arreu del món.

El Festival “Pop al Carrer-Desllunat” continua guanyant adeptes gràcies a l’encert de la programació de LaCasaCalba any rere any. El podrà agradar més o menys els estils musicals que és programen,  però ningú no pot negar-li a l’organització l’encert de presentar en dos dies el bo i millor del panorama musical, sobre tot valencià, en els distints estils que hem gaudit en 14 edicions.

El mateix festival s’autodenomina com a petit, una falsa modèstia, i així cal dir-ho, perquè la realitat ho desdiu: és un festival gran per la qualitat i la diversitat que s'hi ofereix, és un festival que, avui per avui, és un dels més interessants musicalment parlant dels programats a l’estiu valencià. Sense pretensions, però amb esforç, i amb una programació selecta, any rere any, se supera a si mateix per a gaudi dels que acudim fidels a la cita.

Jim War Brou

La programació d’ahi es va inicia amb Jim War Brou, una nova aposta del músic valencià Jaume Guerra (integrant de formacions com Orxata, Dómisol Sisters, Obrint Pas, Ramon Cardo & The Nyora Boppers, etc.) amb el seu jazz holístic en valencià i que es complementava amb les il·lustracions en directe de l’artista pegolí, Àlex Seguí (La Gossa Sorda).

Marjal Groove Project

El dia començava a caure i alguna ventada de brisa es deixava sentir – A la vora de la mar, hi ha una donzella... – quan pujaven a l’escenari Marjal Groove Project, una formació que recull melodies tradicionals i altres de nova creació, i amb l’al·licient afegit per als valldignencs de la presència als teclats del músic de Benifairó, Gerard Verger, que ja havia actuat el dia anterior en una col·laboració amb un altre grup.

I per Mallorca ens ix el sol, i també des de Mallorca ens arribava el nou projecte del guitarrista i compositor de Palma, Jaume Tugores. Espectacular i novedós: només amb un violoncel, un saxo i una combinació de guitarres clàssiques i elèctriques ens transportà a tots per la història del cinema, centrant-se en les grans melodies dels anys 60 del segle passat. Bandes sonores dels grans del cinema com Henry Mancini (Desayuno con diamantes, 1961, Charada, 1963), Burt Bacharach (Dos hombres y un destino, 1969), Mikis Theodorakis (Zorba, el grec, 1964), Ennio Morricone (La Misión, 1986), amb homenatges a l'actriu Audrey Hepburn i a la música de les pel·lícules d'Alfred Hitchcock.  Un gaudi per a tots.

I entre actuació i actuació, amb l’inevitable canvi d’instruments, i ja que hem parlat de cinema, ens arribava la projecció d’una selecció de curts d'animació dels anys 60 i 70 dels països de l'est d'Europa, a càrrec del projeccionista valler Santiago Estruch que, com ens té acostumants anys rere anys, ens ofereix els millors curts, molt desconeguts per ser més motiu de festivals i sales especialitzades.

L'actuació del trompetista valencià David Pastor, en format quintet,  va ser el plat fort de la nit. Els solos i duos de trompeta que poguérem escoltar, suscitaven grans aplaudiments dels que érem públic a la Plaça de les Palmeretes van ser. Espectaculars. 

Finalment Cavallo, la banda que tancà el festival, va recórrer a elements del math-rock, el free-jazz, el punk, el sorollisme i l’aleatorietat però també a les tradicions més fosques del blues i la ethiopic-músic.

El festival ha estat organitzat per l’Ajuntament de Tavernes i LaCasaCalba i enguany comptava amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, València Turisme. I ara la pregunta és:  Per a l’any que ve, quines sorpreses ens esperen, quins músics i músiques podrem escoltar?  Impossible ara saber-ho però una cosa és segura, com ve ocorrent tots els anys hi haurà qualitat, bona música, una perfecta organització amb una sonorització impecable. Ja s’ho treballarà LaCasaCalba perquè així siga.