Tota la informació sobre una nova "turista" no desitjada: La caravel·la o fragata portuguesa

De fa uns anys, que es venen localitzant a les costes espanyoles del Mediterrani exemplars de caravel·la o fragata portuguesa. És una "turista" no desitjada que visita últimament les nostres platges, potser afavorides pel canvi climàtic i les entrades des de l'Atlàntic, i que dóna problemes als usuaris de les nostres platges. Les darrers setmanes se n'han vist tres a Tavernes. Us donem unes quantes explicacions perquè en sabeu més.

La caravel·la portuguesa, també coneguda com a fragata portuguesa, més que una medusa és una agrupació de meduses i hidroides, i rep eixe nom perquè la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment sura i veiem per damunt de l'aigua, de forma semblant a la vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII.

És comuna a la mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic. També n’hi ha al corrent del Golf atlàntic i, recentment, també se n'han trobat a la Mediterrània.

Té aparença de medusa, però és un organisme colonial els individus del qual es divideixen el treball i s'especialitzen per a mantenir viva la colònia. Realment es una agrupació d’hidroides on el neumatòfor (part aèria) s’usa per navegar, els gastrozoids per a la digestió, els dactilozoids per a  la detecció i captura de les preses i els gonozoids per a la reproducció.

No té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Són aquests tentacles els perillosos en estar proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l'ésser humà. Aquestes càpsules, quan s’estimulen per una presa o un fregament amb un cos, deixen anar un filament buit en espiral, d’un sol ús, anomenat nematocist, de diferent classes. Hi ha que són prolongacions que s'enrotllen al voltant de la presa, i altres tenen una mena de pues o espines que poden injectar una proteïna per paralitzar la presa.

Una vegada envoltada la presa amb els tentacles, la  introdueixen a la boca fins a la cavitat gastrovascular, on comença la digestió.

Predadors

També té depredadors, com les tortugues babaus (Caretta caretta) i la  carey (Eretmochelys imbricata), el llimac o bavosa de mar (Glaucus atlanticus), el caragol violeta (Janthina janthina), el polp manta (Tremoctopus robsoni) i el peix lluna (Mola mola), que pot incloure exemplars de caravel·la.

La tortuga careta menja en la seua dieta habitual aquesta espècie d'hidrozou. Això és possible perquè la pell de l'aparell digestiu d'aquesta tortuga és molt gruixuda i no pot entrar-hi el verí. 

Segons l'Institut d'Ecologia Litoral la presència de la caravel·la portuguesa en les costes valencianes no és habitual. La identificació de l'espècie és molt fàcil per la presència del neumatòfor, que li serveix de flotador a la colònia de zooides d'aquest tipus de meduses, en realitat pertanyents al  grup dels sifonòfors, i no al de les meduses vertaderes. 

 Risc de picades i recomanacions.

Com hem dit, les cèl·lules  urticants  que  es troben dins dels tentacles poden causar dany si ens toquen. Algunes picades poden ocasionar una lesió greu.

Els símptomes per picada de la caravel·la portuguesa, són:

    * Dolor abdominal
    * Canvis en el pols
    * Dolor en el pit
    * Desmai
    * Mal de cap
    * Dolors i tremolors musculars
    * Feblesa
    * Dolor en braços i cames
    * Taca roja on va ocórrer la picada
    * Rinorrea i ulls plorosos
    * Dificultat per a deglutir
    * Sudoració

Davant  un  picada  sempre  s'ha d'acudir    el    més ràpid possible  al centre de primers auxilis. Com a  primers remeis, pot llavar-se amb aigua salada, sense introduir arena en la ferida).  

Ha de protegir-se en la mesura que siga possible l'àrea afectada. Xope l'àrea amb una solució feta de meitat aigua de mar i meitat vinagre durant uns 30 minuts, la qual cosa ajuda a remoure els tentacles (ha de fer-se l'operació amb guants i  pinces). Aclarir l'àrea i després torne a xopar amb més vinagre diluït al 50%.  Pot  aplicar-se  una  crema  que  continga  un  analgèsic,  un  antihistamínic  o  un corticosteroide.

Els vents de Llevant poden arrossegar-les cap a la costa, des de zones més llunyanes. Es recomana s'extreme la vigilància, hissant-se la bandera roja o d'avís de perill de meduses, i alertant als serveis de vigilància de platges i entitats de socors: centres de salut, centres de primers auxilis... de la possibilitat de picades per aquesta espècie.