L'equip de Bolomor participa en el XVIII Congrés UISPP de caràcter mundial que se celebra a París

L’equip de Bolomor participa en el “XVIIIé CongrÉs UISPP” (Unió Internacional de les Ciències Prehistòriques i Protohistòriques” que s’està celebrant a Paris. 

No cal remarcar la importància del congrés UISPP perquè se celebra a nivell mundial amb un tema general que parla de l'“Adaptació i durabilitat de les societats prehistòriques i protohistòriques envers les variacions climàtiques”.

L’equip de Bolomor ha presentat dues ponències al congrés, una primera titulada “Viure al voltant de les llars: els patrons d'ocupació neandertals en el  pleistocè mitjà i superior a la cova de Bolomor (València, Espanya) i a l’Abric Romaní (Barcelona, Espanya)”

Les ponències, es presenten a la visió dels científics en forma de pósters, i en anglés segons la norma del congres universal.

El primer, fotografia superior, parla les estratègies d'ocupació desenvolupades per l’home durant el Paleolític Mitjà, aspecte fonamental per desxifrar les habilitats cognitives, de comportament i socialització dels grups humans que habitaven el territori en aquestes cronologies.

S’indica que els models d'ocupació proposats, influïts per la variabilitat dels mateixos llocs, debaten una existència generalitzada d'ocupacions a curt termini - baixa presència antròpica- i una d'ocupacions més duradores evidenciades, entre d'altres, per una estructuració molt marcada la superfície ocupada.

Hom considera que l'existència d'una estratègia ocupacional complexa durant el Paleolític Mitjà, entesa com el desenvolupament organitzatiu espacial de l'assentament, estructurat entorn de les anomenades àrees domèstiques, fet similar al observat en societats reals de caçadors-recol·lectors i en certs contextos paleolítics arqueològics.

Un fet que facilitaria l'aparició de llars de foc a Europa i al Pròxim Orient (entre 400 a 350 Kya),  cosa que va influir en les estratègies d'assentament i els patrons ocupacionals. L'evidència arqueològica d'aquest fet és l'organització d'activitats domèstiques al voltant de les llars, creant un patró d'ocupació molt característic.

El treball de l’equip de Bolomor contribueix de forma significativa a l'estudi dels patrons de comportament, organització i ús del foc dels grups humans neandertals, a partir de l'anàlisi de dos jaciments arqueològics de referència de la Península Ibèrica, com son la Cova Bolomor (València) i l'Abric Romaní (Barcelona, ​​Espanya).

Els científics han abordat diversos aspectes de l'anàlisi a partir d'una metodologia que parteix de la premissa inicial d'identificació d'esdeveniments ocupacionals amb alta resolució temporal, en què es poden aplicar posteriorment diferents anàlisis als patrons ocupacionals i al comportament social d'aquests grups humans.

El segon póster tracta de la presència de productes lítics de mida petita a les indústries del paleolític mitjà, com s'ha demostrat repetidament, i en nombrosos jaciments arqueològics europeus, no constitueix proves recents.

L’estudi dels científics de Bolomor analitza el procés de producció d'aquests petits artefactes -una producció tecnològica intencional dins de les comunitats de llinatge Neanderthal- amb l’ús d’una seqüència cronoestratigràfica emmarcada dins del Pleistocè Mitjà tardà de la Península Ibèrica.

Així hi ha una revisió de conceptes i es proposa nous enfocaments a través de la informació proporcionada per les produccions lítiques de mida petita en la seqüència estratigràfica de la Cova de Bolomor. Les anàlisis multidisciplinars dels dipòsits de Bolomor han permès identificar una seqüència estratigràfica que abasta el període de temps d'aproximadament 350-100 ka.

S'han recuperat petites eines dins dels conjunts lítics de la cova de Bolomor en diversos nivells arqueològics. Això ha permés explorar diferents línies de recerca i variables d'anàlisi des de diferents perspectives, com l'oferta de matèries primeres, la gestió de l'economia lítica, incloent-hi les ramificacions, així com els patrons de reciclatge i mobilitat. 

El treball de l’equip de Bolomor tracta d'explorar l'origen d'aquesta producció, la perspectiva diacrònica i les característiques particulars més enllà dels prejudicis de les suposades limitacions cognitives de les societats neandertals quant a models de producció tecnològics complexos. L’equip considera que l'estudi d'aquests aspectes és vital per entendre el comportament general d'aquestes comunitats humanes. 

També afirmen que el caràcter singular d'aquestes produccions paleolítiques despertarà futurs debats sobre la seua definició, característiques i funció específiques. També ens permetrà analitzar l'enllaç (o la manca d'aquest) entre les produccions paleolítiques i altres sistemes de producció complexos, així com la variabilitat dels antics sistemes tecnològics lítics a Europa.