El govern de Compromís donarà a conèixer de manera oficial
en el plenari de dilluns l’estat de la liquidació del pressupost del 2017.
Segons la documentació que publica el web municipal com annex del punt del plenari, el balanç
de comptes de l’Ajuntament presenta un romanent de tresoreria positiu de 2’1
milions d’euros que el govern de Compromís destinarà a nous projectes de
millora urbana de la ciutat.
La situació de l’economia municipal de l’Ajuntament és molt diferent a la que hi havia fa nomes 7 anys. Des del 2012 fins ara, amb l’alcaldia de Jordi Joan, els resultats econòmics municipal han passat d’un resultat negatiu de 4’5 milions i una economia municipal de fallida econòmica, a resultats positiu any rere any i que en el cas del 2017 són aquests 2’1 milions que hem indicat.
L’alcalde Jordi Joan, en unes manifestacions que avui arreplega Levante-EMV, destaca que el bon resultat econòmic, any rere any, i en especial el 2017 es deu a una racionalització de la despesa i una bona previsió d’ingressos. “No fem cap despesa sense consignació pressupostària, i sempre adaptem les despeses als diners que tenim com a ingressos. No gastem més del que tenim”.
Per últim cal citar també un detall molt important que assenyalava Jordi Joan: “fem sempre una previsió d’ingressos conservadora”. En poques paraules: el govern de Compromís ha deixat de banda les males practiques de l’anterior govern que era capaç de consignar ingressos desorbitats que tot el món sabia no s’anaven a produir, i d’aqueixa manera unflar el pressupost.
Les liquidacions dels anys de govern del PP, com que no podien acomplir les previsions d’ingressos per unflats anaven produint any rere anys romanents negatius fins arribar als -4’5 milions (negatius) deixats com herència en el 2011.
Sonat era el cas dels ingressos per llicències urbanístiques, quan va haver anys que es van consignar previsions d’ingressos irreals de centenars de mils d’euros, quan la construcció estava paralitzada, l’any anterior s’havien aconseguit escassament poc més de 50.000 euros.
La situació de l’economia municipal de l’Ajuntament és molt diferent a la que hi havia fa nomes 7 anys. Des del 2012 fins ara, amb l’alcaldia de Jordi Joan, els resultats econòmics municipal han passat d’un resultat negatiu de 4’5 milions i una economia municipal de fallida econòmica, a resultats positiu any rere any i que en el cas del 2017 són aquests 2’1 milions que hem indicat.
L’alcalde Jordi Joan, en unes manifestacions que avui arreplega Levante-EMV, destaca que el bon resultat econòmic, any rere any, i en especial el 2017 es deu a una racionalització de la despesa i una bona previsió d’ingressos. “No fem cap despesa sense consignació pressupostària, i sempre adaptem les despeses als diners que tenim com a ingressos. No gastem més del que tenim”.
Per últim cal citar també un detall molt important que assenyalava Jordi Joan: “fem sempre una previsió d’ingressos conservadora”. En poques paraules: el govern de Compromís ha deixat de banda les males practiques de l’anterior govern que era capaç de consignar ingressos desorbitats que tot el món sabia no s’anaven a produir, i d’aqueixa manera unflar el pressupost.
Les liquidacions dels anys de govern del PP, com que no podien acomplir les previsions d’ingressos per unflats anaven produint any rere anys romanents negatius fins arribar als -4’5 milions (negatius) deixats com herència en el 2011.
Sonat era el cas dels ingressos per llicències urbanístiques, quan va haver anys que es van consignar previsions d’ingressos irreals de centenars de mils d’euros, quan la construcció estava paralitzada, l’any anterior s’havien aconseguit escassament poc més de 50.000 euros.
Liquidació positiva: més obres per a la ciutat
El romanent de tresoreria és els diners líquida de caixa una
vegada s’han fet front a obligacions fiscals i pagaments de proveïdors. Aquests
diners el govern de Compromís els pot dedicar a obres a executar en el 2018,
com millorar voreres, jocs infantils,
espais verds saludables amb aparells per a fer gimnàstica, uns espais coneguts
com a “Parcs de Calistenia”.
I que ha calgut per poder dedicar aquest romanent a obres? El
primer que res complir estrictament durant els passats anys els Pla d’Ajust del
2012, al qual va obligar el ministeri d’Hisenda per aquells municipis que com
Tavernes tenien una economia en fallida, gràcies a la nefasta gestió econòmica del
govern anterior.
Aquest compliment de la regla de despesa, del període mitjà de pagament a proveïdors i sobre tot tindre un endeutament mes davall del 75% farà que enguany Tavernes puga dedicar eixe romanent positiu a obres.
En aquest punt cal recordar que l’any 2011, en accedir Jordi Joan a l’alcaldia, el dèficit municipal era de l’ordre del 120%, quan actualment està sobre el 65%. I això s’ha aconseguit gràcies al pagament d’una bona part del deute bancari que tenia Tavernes, de manera que els més de 16 milions del 2011 actualment estan reduïts a la meitat, poc més de 8 milions.
Sense oblidar que el govern de Compromís ha pagat també els 3 milions de deute als proveïdors deixat pel PP i els vora 2 milions del canon de reciclatge de fem que els veïns vam pagar però que el PP mai no va abonar al seu destinatari, la Diputació.
Ara caldrà iniciar els procediments administratius per poder disposar dels 2’1 milions, uns tràmits que el govern municipal confia en tindre acabats i aprovats a juny de manera que quedaria sis mesos per a les execucions.
Aquest compliment de la regla de despesa, del període mitjà de pagament a proveïdors i sobre tot tindre un endeutament mes davall del 75% farà que enguany Tavernes puga dedicar eixe romanent positiu a obres.
En aquest punt cal recordar que l’any 2011, en accedir Jordi Joan a l’alcaldia, el dèficit municipal era de l’ordre del 120%, quan actualment està sobre el 65%. I això s’ha aconseguit gràcies al pagament d’una bona part del deute bancari que tenia Tavernes, de manera que els més de 16 milions del 2011 actualment estan reduïts a la meitat, poc més de 8 milions.
Sense oblidar que el govern de Compromís ha pagat també els 3 milions de deute als proveïdors deixat pel PP i els vora 2 milions del canon de reciclatge de fem que els veïns vam pagar però que el PP mai no va abonar al seu destinatari, la Diputació.
Ara caldrà iniciar els procediments administratius per poder disposar dels 2’1 milions, uns tràmits que el govern municipal confia en tindre acabats i aprovats a juny de manera que quedaria sis mesos per a les execucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.