L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Els “patos” paguen el “pato”

Tot el món sap que la noticia els darrers dies a Tavernes ha estat la celebració del Festivern i així ho han plasmat tots els mitjans, en paper i en digital. Però... ¿Era la principal noticia per a tots? 

Doncs no, perquè com recordava en el seu facebook el regidor Josep LLácer per a Las Provincias la notícia més important no és el Festivern ni els milers de joves que ens visiten estos dies i gaudeixen de l'ambient i la festa. Allò important i destacable és que els ànecs del llac de la Goleta,  segons alguns veïns i de forma suposada, no tenen menjar suficient i van darrere la gent a vore si els donen algun rosegó de pa.

Com sempre, són veïns anònims els qui parlen amb el redactor del diari i li donen la informació i el seu parer personal sobre la fam dels anàtids del llac de la Goleta. 

Potser entre eixes persones anònimes i els ànecs es van produir converses com aquesta: - Escolte, senyora Maria, Sóc el collverd Ànec Cuac i em dirigisc a vosté per queixar-me de quant malament estem de menjar.

O com aquesta altra: - Senyora Conxa, sóc l’Ànega Cuac-cuac i vinc a exigir més rosegons de pa, i ara que estem a Nadal si potser alguna tomaca o encisam, que he de traure endavant tota la llocada. 

La noticia i les explicacions fetes pel regidor han estat tema de comentaris i, fins i tot, ha estat motiu de sorna l'escassa consistència del fet narrat. Josep LLácer ha fet una explicació bastant exacta del que sol passar amb les aus, i ens ha recordat els celebres experiments d’Ivan Pàvlov amb els animals: un senzill condicionament clàssic de la conducta animal modificada mitjançant el menjar.

En el cas dels ànecs del llac, partim d’una premissa bàsica, la número 1: La gent té el costum de donar menjar als ànecs, malgrat la prohibició, i damunt no fa cap mal als animals.

I arriben a la premissa 2: La repetició durant temps, especialment a l’estiu, de la premissa 1 fa que els anàtids relacionen la gent amb el menjar. És la conseqüència de dies i dies de repetició d'una conducta per part de la gent (estimul) amb la conducta animal (resposta).

I com a premissa 3 tenim allò que seria la resposta a l’estímul: els ànecs s'acosten a la gent i ho fan sense por perquè, a poc a poc, els hem condicionat la resposta, amb independència de si tenen o no fam. S'acosten perquè saben que en moltes ocasions rebran un menjar fàcil d’aconseguir i els humans no anem a fer-los cap dany.

Els ànecs, com tots els animals migratoris, tenen la suficient capacitat de desplaçar-se, de volar cap a altres terres si els falta el menjar en el llac de la Goleta. Però no ho fan. Precisament, si s’han assilvestrat i no migren, és per això: perquè han trobat un lloc on les necessitats bàsiques les tenen cobertes, no passen gana.

Una noticia més. Com altres a les que ens tenen acostumats: quan ve l’estiu hi ha gran reportatges sobre els mosquits que hi ha a Tavernes que, com tot el món, tenim mig terme en zona humida, amb ullals, rius i sèquies, o si en la zona del mur de la muntanya s’han vist quatre o cinc cucs de la processionària dels pins, cosa res estranya en una zona plena de repoblació de pins i a escassos metres del casc urbà.

Tavernes té quelcom únic, com Sevilla que segons la cançó té un color especial: som l’única localitat de la comarca que tenim plagues de mosquits, panderoles... i ara els ànecs es queixen perquè els falta el menjar. En fi, paciència... com diguem en el titular els “patos” paguen el “pato” de la fixació d'altres contra el govern municipal.

Que passeu una bona nit de Cap d’Any. Sigueu feliços i, si us sobra alguna cosa de menjar, recordeu que hi ha ànecs que us esperen al llac de la Goleta. Però que no us pille el guarda, que està prohibit donar-los menjar.

Les opinions expressades són les nostres encara que ens hem basat en l'escrit del regidor, amb el qual en aquest cas coincidim.