REPORTATGE: Els abrics de Mossen Ricard, la protecció i altres històries d'aquesta zona de les Creus.

Els abrics de Mossèn Ricard ja compten amb una tanca metàl·lica per a dissuadir als autors de possibles actes vandàlics després de que una empresa especialitzada haja acabat els treballs de protecció del jaciment.

Vista general dels abrics i la tanca

 Els abrics de Mossèn Ricard, ubicats en la Muntanya de les Creus de Tavernes, estan considerats com a Bé d'Interés Cultural des de l’any 2011. La iniciativa del Centre Excursionista de Tavernes amb l’enviament d’informes sobre la importància del jaciment va tindre com a efecte que la Conselleria d’Educació i Cultura i Esport els inclogués en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià dins de la relació de coves, abrics i llocs d’art rupestre de les comarques de València.

El jaciment de Mossèn Ricard estan prop de les Fontetes de Cantus i són un dels pocs exemples existents amb manifestacions gravades de tipus fusiforme de l’època prehistòrica, en concret del Mesolític Inferior, i estan datats entre l’any 12.000 i 9.000 aC. 

 

Vista general dels abrics amb la tanca

 
Al llarg d’aquesta darrera setmana una empresa especialitzada ha procedit al tancat del jaciment amb una tanca metàl·lica que, com podeu vore a les fotografies, envolta la zona. A la zona protegida s’accedeix mitjançant una porta en la mateixa tanca.

L’empresa ha dut també a cap treballs de neteja i condicionament del lloc, entre les quals cal indicar la col·locació d’uns graons metàl·lics amb una cadena de ferro com a passamà per tal de facilitar els futurs visitants l’accés als abrics. Igualment s’ha obert un sender nou que porta al paratge des del sender general que puja a les Fontetes de Cantus. Les dues execucions les podeu vore en les fotografies. 

El govern de Compromís ha dedicat en aquests treballs els 37.000 euros que ha rebut amb eixa finalitat de subvenció de la Conselleria d’Educació. D’ací poc, l’Ajuntament invertirà uns altres 16.000 euros per a millorar els accessos des de la població fins els abrics i es procedirà a la museïtzació del jaciment i del seu entorn amb la col·locació de panels explicatius, que cal pensar es fixaran dins de la zona protegida per evitar-los agressions.

L’objectiu d’aquests treballs és facilitar la visita de veïns interessats en conèixer aspectes de la vida dels primers pobladors de la Valldigna i, no cal ni dir-ho, atraure els senderistes i turistes, amb la qual cosa es potencia el turisme local. 

L'escaleta d'accés i el nou camí obert des de la senda principal

El govern de Compromís, amb aquesta nova actuació positiva a favor del nostre patrimoni històric, continua la tasca de posada en valor dels conjunt monumentals i llocs del patrimoni cultural i artístic de Tavernes, molts d’ells injustament oblidats fins ara.

Una de les previsió de futur que hi ha ara es protegir els Castellets, en els murs dels quals s’han localitzat inscripcions àrabs, amb la qual cosa es continua la tasca mampresa entre la qual podem esmentar la recuperació de la torre de guaita i zona del voltant; la potenciació i difusió del jaciment de Bolomor, amb inversions en millora d'accessos, panells i un aparcament per a visitants, i ara el jaciment dels Castellets amb l’Abric de Mossèn Ricard.

Gravats en els Castellets

Una zona rica en vestigis històrics i històries que freguen la llegenda. 

A més d’aquests vestigis dels primers habitants de Tavernes, en la zona s’hi troben també altres restes de l’activitat humana més recent, com per exemple una inscripció en la roca en idioma esperanto realitzada en 1933, quan tenia 14 anys, per Vicente Peris (qepd), funcionari i bibliotecari que seria després de Tavernes. El jove va gravar en la pedra la estrela de cinc puntes amb una “E” dins, que era aleshores símbol del moviment esperantista amb la frase “Tantum Esperantistos”.

La zona és també testimoni de la vida a Tavernes d’un personatge conegut com a “Raboseta”, un noble castellà de Toledo, amb bona entrada a la cort de Madrid del segle XIX, i que segons algunes investigacions fetes degué participar d’alguna manera o altra en l’atemptat al general Joan Prim a Madrid l’any 1870. Siga com siga, va arribar a Tavernes on es va amagar, es diu que per les Creus i la Sangonera, protegit per l’aleshores alcalde Gabriel Hernández. Fins i tot es conta que un dia va arribar un seguici de nobles per demanar-li tornés a la Cort, cosa que va rebutjar. “Raboseta” va morir a principis del segle XX sense descendència a Tavernes, on està enterrat.

La inscripció: Ha calgut resseguir el gravat per fer-la visible

Una de les restes que vindrien a demostrar la seua existència  seria la inscripció que va fer sobre una roca on dóna les gràcies a Gabriel Hernández per la protecció. La inscripció és invisible a simple vista i cal resseguir el gravat sobre la pedra amb guix blanc o altre material semblant per descobrir-la.

També la memòria de la gent major se'n fa ressò de la sénia que hi havia al final del Passeig de Colom fins fa unes dècades, on ara hi ha edificis, dita de “Raboseta” que presumptament hauria estat de la seua propietat.

Història real o llegenda? Siga com siga podem ben assegurar que les investigacions sobre el personatge ha localitzat la partida de naixement a Toledo, d’una família ben noble, així com la partida de defunció a Tavernes, on es narren els detalls de la seu mort natural. 

Elaboració pròpia